Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ulster Defence Regiment

Índex Ulster Defence Regiment

LUlster Defence Regiment (UDR; (català: Regiment de Defensa de l'Ulster) va ser una unitat de l'Exèrcit Britànic en els anys 1970-1992. L'UDR va néixer en substitució dels «B specials» (USC), una policia voluntària de la Policia Reial de l'Ulster, i el seu lloc d'acció va ser Irlanda del Nord durant tota la seva existència. En 1990, com un resultat de la caiguda del Mur de Berlín, i el final de la Guerra Freda, l'exèrcit va decidir dissoldre la unitat i fusionar-la amb els Royal Irish Rangers, un procés completat el 1992.

53 les relacions: Anglaterra, Arma de foc curta, Artefacte explosiu improvisat, Assassinats de la Miami Showband, Associació de Defensa de l'Ulster, BBC, Bernadette Devlin McAliskey, Català, Coet, Comtat de Derry, Conflicte nord-irlandès, Dècada del 1990, Exèrcit britànic, Franctirador, Garret FitzGerald, Govern del Regne Unit, Guerra Freda, Ian Paisley, Irlanda del Nord, Jeep, John Hume, Land Rover, Lleialisme de l'Ulster, Margaret Thatcher, Morter, Mur de Berlín, Parlament del Regne Unit, Partit Laborista (Regne Unit), Partit Socialdemòcrata i Laborista, Partit Unionista de l'Ulster, Partit Unionista Democràtic, Portadown, Primers auxilis, Protestantisme, Ràdio, Regiment, Republicanisme irlandès, Royal Ulster Constabulary, Segona Guerra Mundial, Taoiseach, Ulster Special Constabulary, Ulster Volunteer Force, Verderol, 1969, 1970, 1971, 1973, 1974, 1975, 1985, ..., 1990, 1992, 2 de maig. Ampliar l'índex (3 més) »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Anglaterra · Veure més »

Arma de foc curta

Armes de foc: Glock G22, Glock G21, Kimber Stainless Raptor II, Dan Wesson Commander Classic Bobtail, Smith & Wesson Model 340, Ruger Blackhawk, Ruger SP101, SIG Sauer P220 Combat. Una arma de foc curta és tota arma de foc portàtil i d'ús individual que té un canó més o menys curt i que pot manejar-se amb una sola mà i del qual el canó no excedeixi 30 cm, com ara pistola i el revòlver.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Arma de foc curta · Veure més »

Artefacte explosiu improvisat

Un soldat polonès desactivant un AEI col·locat per la insurgència iraquiana vora Hilla l'any 2013 després de la Invasió de l'Iraq de 2003. Un artefacte explosiu improvisat (AEI; en anglès Improvised Explosive Device, IED) és una bomba de fabricació artesanal.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Artefacte explosiu improvisat · Veure més »

Assassinats de la Miami Showband

Els assassinats de la Miami Showband (també conegut com la massacre de la Miami Showband) va ser un atac del grup paramilitar lleialista Ulster Volunteer Force (UVF), el 31 de juliol de 1975.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Assassinats de la Miami Showband · Veure més »

Associació de Defensa de l'Ulster

L'Associació de Defensa de l'Ulster (en anglès: Ulster Defence Association, UDA) és una organització paramilitar protestant lleialista implicada en el conflicte nord-irlandès.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Associació de Defensa de l'Ulster · Veure més »

BBC

Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London. La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і BBC · Veure més »

Bernadette Devlin McAliskey

és una política republicana socialista i activista pels drets civils irlandesa.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Bernadette Devlin McAliskey · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Català · Veure més »

Coet

Enlairament d'un coet Ariane 4 Un coet és genèricament qualsevol objecte capaç de moure's o aixecar-se utilitzant propulsió a raig per accelerar sense utilitzar l'aire circumdant, a diferència dels avions.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Coet · Veure més »

Comtat de Derry

El comtat de Derry (gaèlic Dhoire), oficialment, el comtat de Londonderry (en anglès: County Londonderry) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Comtat de Derry · Veure més »

Conflicte nord-irlandès

El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Conflicte nord-irlandès · Veure més »

Dècada del 1990

La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Dècada del 1990 · Veure més »

Exèrcit britànic

LExèrcit Britànic és l'Exèrcit de terra de les Forces armades del Regne Unit.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Exèrcit britànic · Veure més »

Franctirador

Un equip format per un franctirador i un observador de les Forces Aèries dels Estats Units. Un franctirador és un soldat d'infanteria expert en tasques de camuflatge i tirador d'elit, que dispara amb un fusell a grans distàncies i des d'un lloc ocult, a objectius seleccionats.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Franctirador · Veure més »

Garret FitzGerald

Garret FitzGerald (irlandès Géaroid Mac Gearailt, nascut a Dublín el 1926 - id. 2011) fou un polític irlandès.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Garret FitzGerald · Veure més »

Govern del Regne Unit

El Govern del Regne Unit (en anglès Government of the United Kingdom), anomenat oficialment His Majesty's Government, és el govern del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, amb seu al número 10 de Downing Street.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Govern del Regne Unit · Veure més »

Guerra Freda

El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Guerra Freda · Veure més »

Ian Paisley

El reverend Ian Richard Kyle Paisley (Armagh, 6 d'abril de 1924 - Belfast, 12 de setembre de 2014) fou un polític i un home d'Església britànic, actiu a Irlanda del Nord.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Ian Paisley · Veure més »

Irlanda del Nord

Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Irlanda del Nord · Veure més »

Jeep

Jeep és una marca de cotxes que fabrica l'empresa Stellantis.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Jeep · Veure més »

John Hume

fou un polític nord-irlandès, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1998.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і John Hume · Veure més »

Land Rover

Land Rover és un fabricant britànic d'automòbils amb seu a Gaydon, Regne Unit, especialitzat en vehicles amb tracció a les quatre rodes.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Land Rover · Veure més »

Lleialisme de l'Ulster

Banderes lleialistes a Newbuildings: la bandera britànica, la bandera provincial de l'Ulster i la bandera de l'Orde d'Orange Reina mare d'Anglaterra Bandera lleialista amb la Mà Vermella de l'Ulster i l'eslogan lleialista "For God and Ulster" A la nació constituent britànica d'Irlanda del Nord, el terme lleialisme defineix una ideologia que s'oposa a la unificació de l'illa d'Irlanda en un sol estat.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Lleialisme de l'Ulster · Veure més »

Margaret Thatcher

Margaret Hilda Thatcher, baronessa Thatcher, LG, OM, PC FRS, HonFRSC (nascuda Roberts; 13 d'octubre de 1925 - 8 d'abril de 2013), va ser primera ministra del Regne Unit de 1979 a 1990 i líder del Partit Conservador des de 1975 fins al 1990.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Margaret Thatcher · Veure més »

Morter

'''Morter''' de terrissa esmaltada i '''mà de morter''' de fusta. El morter és una eina que s'utilitza molt sovint en la cuina catalana i valenciana per a triturar i barrejar productes, per a fer picades i també per a fer salses tan nostrades com l'allioli, la maionesa, la romesco, etc.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Morter · Veure més »

Mur de Berlín

(http://sharemap.org/public/West_and_East_Berlin al mapa interactiu) Foto satèl·lit de Berlín amb el traçat del mur. El mur de Berlín formava part de la frontera interalemanya i separava el Berlín Oest del Berlín Est.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Mur de Berlín · Veure més »

Parlament del Regne Unit

El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Parlament del Regne Unit · Veure més »

Partit Laborista (Regne Unit)

La denominació Partit Laborista (de l'anglès Labour Party, partit del treball o dels treballadors) s'aplica a partits polítics de diversos països, especialment els quals han pertangut a l'imperi Britànic, generalment socialistes.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Partit Laborista (Regne Unit) · Veure més »

Partit Socialdemòcrata i Laborista

Partit Socialdemòcrata i Laborista (irlandès Páirtí Sóisialta Daonlathach an Lucht Oibre, anglès Social Democratic and Labour Party, SDLP) és un partit polític d'Irlanda del Nord, d'ideologia socialdemòcrata i nacionalista irlandès, fundat el 1970 per Gerry Fitt.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Partit Socialdemòcrata i Laborista · Veure més »

Partit Unionista de l'Ulster

El Partit Unionista de l'Ulster (anglès Ulster Unionist Party, UUP), també conegut com a Partit Unionista Oficial o Partit Unionista, és un partit polític d'Irlanda del Nord, fundat el 1905, d'ideologia monàrquica partidari de mantenir Irlanda del Nord dins el Regne Unit, però amb autogovern propi.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Partit Unionista de l'Ulster · Veure més »

Partit Unionista Democràtic

El Partit Unionista Democràtic (anglès Democratic Unionist Party, DUP), és un partit polític d'Irlanda del Nord, escindit del Partit Unionista de l'Ulster el 1971, fundat per Ian Paisley i dirigit per Peter Robinson, lligat a l’Església Presbiteriana Lliure de l'Ulster, fundada pel mateix Paisley.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Partit Unionista Democràtic · Veure més »

Portadown

Portadown (en gaèlic irlandès Port an Dúnáin, que vol dir "port de la petita fortalesa", en escocès d'Ulster Portadoun o Portadoon) és una vila d'Irlanda del Nord, al comtat d'Armagh, a la província de l'Ulster.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Portadown · Veure més »

Primers auxilis

Símbol ISO de primers auxilis. Els primers auxilis són les tècniques i procediments de caràcter immediat, limitat, temporal, no professional que rep una persona, víctima d'un accident o malaltia sobtada.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Primers auxilis · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Protestantisme · Veure més »

Ràdio

receptor de ràdio clàssic Emissora de ràdio. La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Ràdio · Veure més »

Regiment

El regiment és una unitat militar dins els exèrcits de terra i està format per la suma de 2 o més batallons sota el comandament d'un coronel.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Regiment · Veure més »

Republicanisme irlandès

El republicanisme irlandès (gaèlic: Poblachtánachas, anglès: Irish Republicanism) és una ideologia basada en la defensa d'una república única per a tota Irlanda, amb variacions que van des de l'estat unitari, a la federació o confederació de les quatre províncies històriques de l'illa.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Republicanisme irlandès · Veure més »

Royal Ulster Constabulary

La Policia Reial de l'Ulster (Royal Ulster Constabulary, RUC) és una emanació de la Royal Irish Constabulary.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Royal Ulster Constabulary · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Taoiseach

Escut de la República d'Irlanda El Taoiseach (pronunciació: /ti:ʃɒx/ o "tíxokh"; en plural Taoisigh, pronunciació /ti:ʃi:/ o "tixi") és el cap de govern de la República d'Irlanda i el líder del gabinet irlandès, càrrec equivalent al primer ministre de les democràcies parlamentàries sota el sistema de Westminster.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Taoiseach · Veure més »

Ulster Special Constabulary

LUlster Special Constabulary (USC, també coneguda, de vegades conegut com els B o B-Specials-Men, en català, Policia Especial de l'Ulster) era una força auxiliar de policia a Irlanda del Nord.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Ulster Special Constabulary · Veure més »

Ulster Volunteer Force

LUlster Volunteer Force (UVF), (en català Força voluntària de l'Ulster), és un grup paramilitar lleialista d'Irlanda del Nord, fundat el 1966, que reprèn el nom d'una antiga milícia unionista.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Ulster Volunteer Force · Veure més »

Verderol

El verderol comú, verdum europeu o senzillament verdum (Chloris chloris), és un ocell de l'ordre dels passeriformes i la família dels fringíl·lids com el pinsà comú.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і Verderol · Veure més »

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і 1969 · Veure més »

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і 1970 · Veure més »

1971

;Països Catalans.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і 1971 · Veure més »

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і 1973 · Veure més »

1974

;Països Catalans.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і 1974 · Veure més »

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і 1975 · Veure més »

1985

1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і 1985 · Veure més »

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і 1990 · Veure més »

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і 1992 · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ulster Defence Regiment і 2 de maig · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »