Taula de continguts
12 les relacions: Bernat de Caríntia, Casa de Sponheim, Ducat d'Àustria, Ducat de Caríntia, Enric II de Babenberg, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Hohenstaufen, Leopold V el Virtuós, Marca d'Estíria, Ottokar IV d'Estíria, 10 d'agost, 1202.
- Ducs de Caríntia
Bernat de Caríntia
Bernat de Sponheim (1176 o 1181 - 4 de gener de 1256) va ser duc de Caríntia durant 54 anys, a partir de 1202 i fins a la seva mort.
Veure Ulric II de Caríntia і Bernat de Caríntia
Casa de Sponheim
La casa de Sponheim o Spanheim (Spanheimer, Sponheimer en alemany) va ser un noble família alemanya medieval, que es va originar a la Francònia renana.
Veure Ulric II de Caríntia і Casa de Sponheim
Ducat d'Àustria
El ducat d'Àustria fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, creat el 1156 en el que fins aleshores era la Marca Oriental de Baviera.
Veure Ulric II de Caríntia і Ducat d'Àustria
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Veure Ulric II de Caríntia і Ducat de Caríntia
Enric II de Babenberg
Estàtua d'Enric ''Jasomirgott'' a Viena Enric II de Babenberg dit Jasomirgott (1107 – 13 de gener de 1177) fou comte palatí del Rin (1140-1141), duc de Baviera (Enric XI de Baviera 1143-1156) i marcgravi (Enric II d'Àustria 1141-1156) i després duc d'Àustria (Enric II d'Àustria 1156-1177) de la casa de Babenberg.
Veure Ulric II de Caríntia і Enric II de Babenberg
Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).
Veure Ulric II de Caríntia і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Veure Ulric II de Caríntia і Hohenstaufen
Leopold V el Virtuós
Leopold V el Vell per Josef Kremer (1759) Leopold V de Babenberg el Virtuós (1157 – 31 de desembre de 1194 a Graz) també Leopold V el Vell fou duc d'Àustria de 1177 a la seva mort el 1194, i duc d'Estíria de 1192 a 1194.
Veure Ulric II de Caríntia і Leopold V el Virtuós
Marca d'Estíria
Carniola i d'Estíria, segons William Robert Shepherd, 1923. La Marca d'Estíria (alemany Steiermark) fou una entitat depenent del ducat de Caríntia organitzada en el territori entre els rius Mur, Mürz i Enns, al temps de la fundació del ducat el 976 (abans Caríntia era una marca) com a zona fronterera enfront dels magiars.
Veure Ulric II de Caríntia і Marca d'Estíria
Ottokar IV d'Estíria
Ottokar IV (1163 - 8 de maig de 1192) fou marcgravi d'Estíria el 1164 i després duc, a partir de 1180 fins a la seva mort.
Veure Ulric II de Caríntia і Ottokar IV d'Estíria
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Ulric II de Caríntia і 10 d'agost
1202
El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Ulric II de Caríntia і 1202
Vegeu també
Ducs de Caríntia
- Adalberó de Caríntia
- Albert II d'Àustria
- Albert III d'Habsburg
- Bernat de Caríntia
- Bertold I de Caríntia
- Conrad I de Caríntia
- Conrad II de Caríntia
- Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
- Conrad III de Caríntia
- Ducat de Caríntia
- Engelbert de Caríntia
- Enric I de Bohèmia
- Enric III de Baviera
- Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic
- Enric V de Caríntia
- Enric VI de Caríntia
- Enric VII de Caríntia
- Ernest d'Habsburg
- Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic
- Guillem d'Habsburg
- Herman I de Caríntia
- Leopold III, duc d'Àustria
- Liutold d'Eppenstein
- Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Meinard II de Gorízia-Tirol
- Otó I d'Habsburg
- Otó I de Caríntia
- Otó III de Caríntia
- Ottokar II
- Rodolf I d'Alemanya
- Rodolf IV d'Habsburg
- Ulric I de Caríntia
- Ulric II de Caríntia
- Ulric III de Caríntia
- Welf de Caríntia