Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Udó de Nèustria

Índex Udó de Nèustria

Udó fou un noble del segle IX a la França Oriental, fill de Gebhard, comte de Lahngau, i germà gran de Berenguer I de Nèustria i ambdós parents del senescal Adalard (A ell i el seu germà se'ls va concedir una posició preeminent a la Marca de Nèustria, per aquest parentiu amb Adalard el Senescal i el favor de Carles el Calb).

Taula de continguts

  1. 21 les relacions: Adalard el Senescal, Berenguer I de Nèustria, Bisbat de Würzburg, Carles el Calb, Carloman de Baviera, Comtat del Maine, Conrad el Vell, Conrad I d'Alemanya, Conrad II de Borgonya, Conradians, Ducat de Lotaríngia, Eberard de Francònia, França Oriental, Gausfred I d'Empúries-Rosselló, Gebhard de Lotaríngia, Lahngau, Lluís el Germànic, Marca de Nèustria, Robert el Fort, Rorgònides, Salomó de Bretanya.

Adalard el Senescal

Adalard o Alard, Adalhard, anomenat el Senescal, (mort després de 865), era un noble carolingi, fill del comte de parís Leutard I de Fézensac.

Veure Udó de Nèustria і Adalard el Senescal

Berenguer I de Nèustria

Berenguer fou un noble franc carolingi de la França Oriental.

Veure Udó de Nèustria і Berenguer I de Nèustria

Bisbat de Würzburg

La basílica menor de Sant Pere i Alexandre a Aschaffenburg. Entrada del seminari episcopal. Adam Friedrich, (1755-1779): Konventionstaler (1764). Escut de la diòcesi El bisbat de Würzburg (alemany: Bistum Würzburg, llatí: Dioecesis Herbipolensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.

Veure Udó de Nèustria і Bisbat de Würzburg

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Veure Udó de Nèustria і Carles el Calb

Carloman de Baviera

Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Veure Udó de Nèustria і Carloman de Baviera

Comtat del Maine

El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.

Veure Udó de Nèustria і Comtat del Maine

Conrad el Vell

Conrad el Vell o l'Antic (? - 27 de febrer de 906) fou el duc de Turíngia des 892 fins a la seva mort.

Veure Udó de Nèustria і Conrad el Vell

Conrad I d'Alemanya

Conrad I (890? - 23 de desembre de 918) va ser duc de Francònia (906-918) i rei de França oriental (911-918).

Veure Udó de Nèustria і Conrad I d'Alemanya

Conrad II de Borgonya

Conrad II de Borgonya (en realitat a Borgonya era Conrad I, i el seu nom inicial era Conrad II de Argenau) (nascut vers 835 - mort el 876) fou un comte i duc de la família dels Güelfs, fill de Conrad I de Borgonya i d'Adelaida d'Alsàcia.

Veure Udó de Nèustria і Conrad II de Borgonya

Conradians

Els Conradians foren una dinastia de comtes i de ducs francs del al XI.

Veure Udó de Nèustria і Conradians

Ducat de Lotaríngia

Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.

Veure Udó de Nèustria і Ducat de Lotaríngia

Eberard de Francònia

Eberard (vers 885-939) fou un membre de la dinastia Conradina, que es va convertir en duc de Francònia després de la mort del seu germà gran, el rei Conrad I el desembre del 918.

Veure Udó de Nèustria і Eberard de Francònia

França Oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Veure Udó de Nèustria і França Oriental

Gausfred I d'Empúries-Rosselló

Gausfred I d'Empúries-Rosselló (900 - 991) va ser comte d'Empúries i Rosselló de 931 fins a la seva mort el 991.

Veure Udó de Nèustria і Gausfred I d'Empúries-Rosselló

Gebhard de Lotaríngia

Gebhard de Lotaríngia, també esmentat com Gebhard de Lahngau o de Wetterau (mort el 22 de juny de 910), fou comte al Wetterau, i després duc de Lotaríngia.

Veure Udó de Nèustria і Gebhard de Lotaríngia

Lahngau

El Lahngau és una regió històrica d'Alemanya format per la conca del riu Lahn.

Veure Udó de Nèustria і Lahngau

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.

Veure Udó de Nèustria і Lluís el Germànic

Marca de Nèustria

La marca de Nèustria fou una doble entitat creada per Carles el Calb el 861 per defensar Nèustria contra bretons i normands.

Veure Udó de Nèustria і Marca de Nèustria

Robert el Fort

Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou.

Veure Udó de Nèustria і Robert el Fort

Rorgònides

El Rorgonides foren una nissaga de França de la que diversos membres es van anomenar Rorgó o Roricó (en francès Rorgon o Roricon).

Veure Udó de Nèustria і Rorgònides

Salomó de Bretanya

Salomó de Bretanya —Salaün en bretó antic, Salamun, en bretó modern, evolucionat a Salavun— (?- 25 de juny del 874) fou rei de Bretanya del 857 al 874.

Veure Udó de Nèustria і Salomó de Bretanya