Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Udó de Nèustria

Índex Udó de Nèustria

Udó fou un noble del segle IX a la França Oriental, fill de Gebhard, comte de Lahngau, i germà gran de Berenguer I de Nèustria i ambdós parents del senescal Adalard (A ell i el seu germà se'ls va concedir una posició preeminent a la Marca de Nèustria, per aquest parentiu amb Adalard el Senescal i el favor de Carles el Calb).

21 les relacions: Adalard el Senescal, Berenguer I de Nèustria, Bisbat de Würzburg, Carles el Calb, Carloman de Baviera, Comtat del Maine, Conrad el Vell, Conrad I d'Alemanya, Conrad II de Borgonya, Conradians, Ducat de Lotaríngia, Eberard de Francònia, França Oriental, Gausfred I d'Empúries-Rosselló, Gebhard de Lotaríngia, Lahngau, Lluís el Germànic, Marca de Nèustria, Robert el Fort, Rorgònides, Salomó de Bretanya.

Adalard el Senescal

Adalard o Alard, Adalhard, anomenat el Senescal, (mort després de 865), era un noble carolingi, fill del comte de parís Leutard I de Fézensac.

Nou!!: Udó de Nèustria і Adalard el Senescal · Veure més »

Berenguer I de Nèustria

Berenguer fou un noble franc carolingi de la França Oriental.

Nou!!: Udó de Nèustria і Berenguer I de Nèustria · Veure més »

Bisbat de Würzburg

La basílica menor de Sant Pere i Alexandre a Aschaffenburg. Entrada del seminari episcopal. Adam Friedrich, (1755-1779): Konventionstaler (1764). Escut de la diòcesi El bisbat de Würzburg (alemany: Bistum Würzburg, llatí: Dioecesis Herbipolensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.

Nou!!: Udó de Nèustria і Bisbat de Würzburg · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Udó de Nèustria і Carles el Calb · Veure més »

Carloman de Baviera

Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Nou!!: Udó de Nèustria і Carloman de Baviera · Veure més »

Comtat del Maine

El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.

Nou!!: Udó de Nèustria і Comtat del Maine · Veure més »

Conrad el Vell

Conrad el Vell o l'Antic (? - 27 de febrer de 906) fou el duc de Turíngia des 892 fins a la seva mort.

Nou!!: Udó de Nèustria і Conrad el Vell · Veure més »

Conrad I d'Alemanya

Conrad I (890? - 23 de desembre de 918) va ser duc de Francònia (906-918) i rei de França oriental (911-918).

Nou!!: Udó de Nèustria і Conrad I d'Alemanya · Veure més »

Conrad II de Borgonya

Conrad II de Borgonya (en realitat a Borgonya era Conrad I, i el seu nom inicial era Conrad II de Argenau) (nascut vers 835 - mort el 876) fou un comte i duc de la família dels Güelfs, fill de Conrad I de Borgonya i d'Adelaida d'Alsàcia.

Nou!!: Udó de Nèustria і Conrad II de Borgonya · Veure més »

Conradians

Els Conradians foren una dinastia de comtes i de ducs francs del al XI.

Nou!!: Udó de Nèustria і Conradians · Veure més »

Ducat de Lotaríngia

Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.

Nou!!: Udó de Nèustria і Ducat de Lotaríngia · Veure més »

Eberard de Francònia

Eberard (vers 885-939) fou un membre de la dinastia Conradina, que es va convertir en duc de Francònia després de la mort del seu germà gran, el rei Conrad I el desembre del 918.

Nou!!: Udó de Nèustria і Eberard de Francònia · Veure més »

França Oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Nou!!: Udó de Nèustria і França Oriental · Veure més »

Gausfred I d'Empúries-Rosselló

Gausfred I d'Empúries-Rosselló (900 - 991) va ser comte d'Empúries i Rosselló de 931 fins a la seva mort el 991.

Nou!!: Udó de Nèustria і Gausfred I d'Empúries-Rosselló · Veure més »

Gebhard de Lotaríngia

Gebhard de Lotaríngia, també esmentat com Gebhard de Lahngau o de Wetterau (mort el 22 de juny de 910), fou comte al Wetterau, i després duc de Lotaríngia.

Nou!!: Udó de Nèustria і Gebhard de Lotaríngia · Veure més »

Lahngau

El Lahngau és una regió històrica d'Alemanya format per la conca del riu Lahn.

Nou!!: Udó de Nèustria і Lahngau · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.

Nou!!: Udó de Nèustria і Lluís el Germànic · Veure més »

Marca de Nèustria

La marca de Nèustria fou una doble entitat creada per Carles el Calb el 861 per defensar Nèustria contra bretons i normands.

Nou!!: Udó de Nèustria і Marca de Nèustria · Veure més »

Robert el Fort

Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou. El rei Carles II el Calb el va designar el 853 missus dominicus per a aquestes regions. Havent pres part el 858 a una revolta contra Carles II el Calb, es va sotmetre el 861 i va rebre la marca de Nèustria, la regió entre el Sena i el Loira. Es va destacar llavors en la lluita contra els bretons i els normands.

Nou!!: Udó de Nèustria і Robert el Fort · Veure més »

Rorgònides

El Rorgonides foren una nissaga de França de la que diversos membres es van anomenar Rorgó o Roricó (en francès Rorgon o Roricon).

Nou!!: Udó de Nèustria і Rorgònides · Veure més »

Salomó de Bretanya

Salomó de Bretanya —Salaün en bretó antic, Salamun, en bretó modern, evolucionat a Salavun— (?- 25 de juny del 874) fou rei de Bretanya del 857 al 874.

Nou!!: Udó de Nèustria і Salomó de Bretanya · Veure més »

Redirigeix aquí:

Udo de Nèustria.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »