Taula de continguts
94 les relacions: Accent diacrític, Accent prosòdic, Africada postalveolar sonora, Alfabet ciríl·lic, Alfabet fonètic internacional, Alfabet grec, Antic eslau, Antic eslau oriental, Búlgar, Belarús (llengua), Canadà, Castellà, Català, Català occidental, Català oriental, Consonant fricativa, Consonant postalveolar, Dígraf, Diàspora, Diftong, Estats Units d'Amèrica, Europa de l'Est, Fonètica, Fricativa postalveolar sonora, Halyna Kruk, Hiat, Hrihori Skovorodà, Italià, Iuri Andrukhòvitx, Ivan Frankó, Khi, Lèssia Ukraïnka, Lina Kostenko, Lingüística, Literatura d'Ucraïna, Llengües eslaves, Mikhailo Kotsiubinski, Ortografia, Ґ, Palatalització, Província d'Ivano-Frankivsk, Província de Lviv, Província de Rivne, Província de Ternòpil, Província de Txernivtsí, Rus, Rus de Kíev, Rutè, Súrjik, Serhí Jadan, ... Ampliar l'índex (44 més) »
- Llengües d'Ucraïna
- Llengües eslaves orientals
Accent diacrític
Els accents diacrítics formen una subcategoria dels signes diacrítics, que s'afegeixen a una lletra en l'escriptura de moltes llengües per alterar la pronúncia d'una paraula o per distingir-la entre paraules similars.
Veure Ucraïnès і Accent diacrític
Accent prosòdic
L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica.
Veure Ucraïnès і Accent prosòdic
Africada postalveolar sonora
L'africada postalveolar sonora és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).
Veure Ucraïnès і Africada postalveolar sonora
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Veure Ucraïnès і Alfabet ciríl·lic
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Veure Ucraïnès і Alfabet fonètic internacional
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Veure Ucraïnès і Alfabet grec
Antic eslau
L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic, va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Tessalònica, i emprada al pels germans romans d'Orient Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits.
Veure Ucraïnès і Antic eslau
Antic eslau oriental
Lantic eslau oriental fou la llengua parlada pels eslaus orientals durant el període comprès entre aproximadament els segles als segles - XIX a la Rus de Kíev i als estats que es va desenvolupar després del col·lapse de la Rus de Kíev.
Veure Ucraïnès і Antic eslau oriental
Búlgar
El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.
Veure Ucraïnès і Búlgar
Belarús (llengua)
El belarús o bielorús (беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Belarús i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Belarús, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).
Veure Ucraïnès і Belarús (llengua)
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Veure Ucraïnès і Canadà
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Ucraïnès і Castellà
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Ucraïnès і Català
Català occidental
El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest del Principat (a la Lleida, al Priorat i a les terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià.
Veure Ucraïnès і Català occidental
Català oriental
El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.
Veure Ucraïnès і Català oriental
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Ucraïnès і Consonant fricativa
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Veure Ucraïnès і Consonant postalveolar
Dígraf
Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.
Veure Ucraïnès і Dígraf
Diàspora
Diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors", "dispersió") és "el moviment, migració o dispersió d'un poble lluny del seu establiment o territori ancestral" o "poble dispersat per qualsevol causa a més d'una localització", o "poble establit lluny del seu territori ancestral".
Veure Ucraïnès і Diàspora
Diftong
Un diftong és un grup fònic format per dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.
Veure Ucraïnès і Diftong
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Ucraïnès і Estats Units d'Amèrica
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Veure Ucraïnès і Europa de l'Est
Fonètica
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
Veure Ucraïnès і Fonètica
Fricativa postalveolar sonora
La consonant fricativa postalveolar sonora és un fonema que es transcriu en l'AFI, una z llatina minúscula amb cua que prové de les zetes medievals cursives.
Veure Ucraïnès і Fricativa postalveolar sonora
Halyna Kruk
és una poeta, escriptora, traductora, filòloga, educadora i crítica literària ucraïnesa.
Veure Ucraïnès і Halyna Kruk
Hiat
Un hiat (o hiatus) és la concurrència de dues vocals successives que pertanyen a dues síl·labes diferents, i que per tant, no formen diftong.
Veure Ucraïnès і Hiat
Hrihori Skovorodà
, nom complet amb patronímic Hryhórii Sàvitx Skorovodà (Григорій Савич Сковорода; Gregorius Sabbae filius Skovoroda), fou un destacat filòsof místic ucraînès, teòleg, poeta, pedagog i possiblement compositor de música litúrgica.
Veure Ucraïnès і Hrihori Skovorodà
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Ucraïnès і Italià
Iuri Andrukhòvitx
Iuri Íhorovitx Andrukhòvitx (en ucraïnès: Юрій Ігорович Андрухович), nascut el 13 de març de 1960 a Ivano-Frankivsk, Ucraïna) és un escriptor, poeta i assagista en llengua ucraïnesa, com també traductor. És cofundador, juntament amb Oleksandr Irvanets i Víktor Neborak, del grup poètic Bu-Ba-Bu el 1985, format per les sigles de les paraules burlesk, balahan, bufonada (бурлеск, балаган, буфонада), és a dir, "burlesc, teatre de fira, bufonada".
Veure Ucraïnès і Iuri Andrukhòvitx
Ivan Frankó
Ivan Frankó (en ucraïnès: Іван Франко; nom complet i amb accents marcats: Іва́н Я́кович Франко́, transcrit al català: Ivan Iàkovytx Frankó) (poble de Nahuièvytxi, óblast de Lviv, 27 d'agost de 1856 - ciutat de Lviv, 28 de maig de 1916) va ser un poeta, escriptor, crític social i literari, periodista, economista i activista polític ucraïnès.
Veure Ucraïnès і Ivan Frankó
Khi
Khi (majúscula Χ, minúscula χ) és la 22a lletra de l'alfabet grec.
Veure Ucraïnès і Khi
Lèssia Ukraïnka
Larissa Petrivna Kossatx-Kvitka, «Lèssia Ukraïnka», Лари́са Петрі́вна Коса́ч-Кві́тка «Ле́ся Украї́нка» (13 (25) de febrer del 1871, Novohrad-Volinski, Ucraïna-19 de juliol (1 d'agost) del 1913, Surami, Geòrgia), va ser una de les escriptores més importants de la literatura ucraïnesa que va destacar en gèneres molt variats, des del narratiu, líric, dramàtic, fins a l'èpic i periodístic.
Veure Ucraïnès і Lèssia Ukraïnka
Lina Kostenko
Lina Vassílivna Kostenko (Лі́на Васи́лівна Косте́нко, nascuda el 19 de març de 1930 a Rjísxiv, óblast de Kíiv, a l'antiga RSS d'Ucraïna, llavors part de la Unió Soviètica) és una poeta i escriptora ucraïnesa, receptora del Premi Xevtxenko (1987).
Veure Ucraïnès і Lina Kostenko
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Veure Ucraïnès і Lingüística
Literatura d'Ucraïna
La literatura ucraïnesa és introduïda aquí a través aquesta llista d'alguns dels personatges de l'esfera literària ucraïnesa, tant històrics com actuals.
Veure Ucraïnès і Literatura d'Ucraïna
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Veure Ucraïnès і Llengües eslaves
Mikhailo Kotsiubinski
Mikhailo Mikhàilovitx Kotsiubinski (Миха́йло Миха́йлович Коцюби́нський), (17 de setembre de 1864 - 25 d'abril de 1913) fou un autor ucraïnès els escrits del qual van descriure la vida típica d'Ucraïna a principis del.
Veure Ucraïnès і Mikhailo Kotsiubinski
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Veure Ucraïnès і Ortografia
Ґ
La Ґ és una lletra de l'alfabet ciríl·lic usat principalment en l'ucraïnès per indicar el so Oclusiu velar sonor de l'alfabet fonètic internacional, corresponent al so de ga, go, gu en català.
Veure Ucraïnès і Ґ
Palatalització
La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).
Veure Ucraïnès і Palatalització
Província d'Ivano-Frankivsk
La província d'Ivano-Frankivsk és una óblast (província) d'Ucraïna oriental.
Veure Ucraïnès і Província d'Ivano-Frankivsk
Província de Lviv
Parc natural dels Beskids de Skole, vista panoràmica. Prats a la plana lleugerament ondulada prop del poble de Drohóbytx Vista d'una part de la ciutat vella de Lviv, amb la Plaça del Mercat a primer pla. Església de Krivki, a Lviv. La província de Lviv (en ucraïnès: Льві́вська о́бласть, transcrit: Lvivska óblast, transliterat amb el sistema internacional: L'vivs'ka oblast; nom informal: Львівщина, transcrit: Lvívsxyna, transliterat: L'vivsxyna o L'vivxtxyna) és una óblast (província) de la Ucraïna Occidental.
Veure Ucraïnès і Província de Lviv
Província de Rivne
La província de Rivne (en ucraïnès: Рівненська область, transcrit: Rívnenska óblast, transcrit indicant el signe suau o feble: Rívnens’ka Óblast’; nom informal: Рівненщина, Rívnensxyna o Rívnenxtxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna Occidental.
Veure Ucraïnès і Província de Rivne
Província de Ternòpil
Vista panoràmica de la ciutat de Zalísxiki (Залі́щики), al riu Dnister. La Província de Ternòpil o Ternópil (ucraïnès: Терно́пільська óбласть, transcrit: Ternòpillska óblast, transcrit indicant els signes suaus o febles: Ternòpil’s’ka óblast’; transliterat: Ternopil’s’ka oblast’; nom informal: Терно́пільщина, transcrit: Ternòpillsxyna, transliterat: Ternopil’sxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna Occidental.
Veure Ucraïnès і Província de Ternòpil
Província de Txernivtsí
El riu Dnièster al seu pas per Khotýn. La província o óblast de Txernivtsí (ucraïnès: Черніве́цька óбласть, transcrit: Txernivetska óblast, transcrit amb els signes suaus indicats: Txernivets'ka óblast’; també coneguda com a: Букови́на, transcrit: Bukovyna) és una óblast (província) d'Ucraïna occidental i la més petita del país.
Veure Ucraïnès і Província de Txernivtsí
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Veure Ucraïnès і Rus
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Veure Ucraïnès і Rus de Kíev
Rutè
El rutè, ruté o rúsyn (noms sovint confosos amb la família lingüística del rutè antic) forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el belarús.
Veure Ucraïnès і Rutè
Súrjik
Súrjik (суржик en ciríl·lic) és una sèrie de sociolectes mixtos de les llengües ucraïnesa i russa emprats a certes regions d'Ucraïna i a les terres dels voltants.
Veure Ucraïnès і Súrjik
Serhí Jadan
Serhí Jadan (Сергі́й Ві́кторович Жада́н, transcrit: Serhi Víktorovitx Jadan, Starobilsk, província de Luhansk, 1974), poeta, prosista, assagista, traductor i activista literari ucraïnès que viu i treballa principalment a Khàrkiv, vicepresident de l'Associació d'Escriptors Ucraïnesos, i un dels escriptors més importants de la literatura contemporània del país que, tot i la seva joventut, ha creat escola.
Veure Ucraïnès і Serhí Jadan
Taràs Xevtxenko
Taràs Hryhórovytx Xevtxenko (alt.: Taràs Hrihórovitx Xevtxenko, en ucraïnès: Тарас Григорович Шевченко, poble de Mórintsi, gubèrnia de Kíiv, actual óblast de Txerkassy, 9 de març de 1814 — Sant Petersburg, Imperi Rus, 10 de març de 1861), també conegut com a Kobzar (Кобзар), fou un poeta, artista i humanista ucraïnès del període romàntic.
Veure Ucraïnès і Taràs Xevtxenko
Transcarpàcia
Cartell de benvinguda a l'óblast a la carretera R03 des de Ivano-Frankivsk, al coll de Iablonytskyi o coll dels Tàtars (931 m d'altitud), en territori hutsul La Transcarpàcia, Transcarpàtia o Zakarpàttia (en ucraïnès Закарпатська область, Zakarpatska óblast o Закарпаття, Zakarpàttia; en hongarès Kárpátalja) és una de les 24 províncies o óblasts d'Ucraïna.
Veure Ucraïnès і Transcarpàcia
Transcripció lingüística
En lingüística, la transcripció és la representació d'un idioma amb un sistema d'escriptura determinat, de paraules o textos que originalment estan escrits amb un sistema d'escriptura diferent, tot intentant reproduir en l'idioma d'arribada la pronunciació original del text (a diferència de la transliteració, que és una eina tècnica i estàndard internacional, no necessàriament apta per a fer entendre la pronunciació d'una paraula estrangera entre el públic en general).
Veure Ucraïnès і Transcripció lingüística
Transliteració
La transliteració és la representació d'un text escrit amb un sistema d'escriptura determinat amb caràcters d'un altre sistema d'escriptura d'una manera sistemàtica, de forma que existeix una correspondència entre els caràcters de tots dos sistemes d'escriptura.
Veure Ucraïnès і Transliteració
Transnístria
Transnístria (en rus Приднестровье, Pridnestróvie; en ucraïnès: Придністров'я, Prydnistròvia, Наддністрянщина, Naddnipriànsxyna; en romanès Transnistria o Stânga Nistrului), anomenada oficialment República Moldava de Transnístria (en moldau Република Молдовеняскэ Нистрянэ, Republica Moldovenească Nistreană segons l'escriptura llatina del romanès, no oficial a la regió; en rus Приднестровская Молдавская Республика, Pridnestróvskaia Moldàvskaia Respúblika; en ucraïnès Придністровська Молдавська Республіка, Prydnistrovska Moldavska Respúblika) és un estat independent no reconegut per la comunitat internacional, situat entre Moldàvia i Ucraïna, situat a la Transcaucàsia que només ha estat reconegut per altres tres estats no reconeguts per les Nacions Unides, Abkhàzia, Ossètia del Sud i República d'Artsakh.
Veure Ucraïnès і Transnístria
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Ucraïnès і Ucraïna
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Ucraïnès і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Vassil Simonenko
Vassil Simonenko (Ucraïnès:; 8 de gener de 1935 – 13 de desembre de 1963) va ser un poeta i periodista ucraïnès i activista del moviment dissident.
Veure Ucraïnès і Vassil Simonenko
Volínia
El Castell de Lutsk, seu dels prínceps medievals de Volínia. Volínia o Volín (en ucraïnès: Воли́нь, Volín) comprèn la històrica regió de l'oest d'Ucraïna localitzada entre els rius Prípiat i Buh Occidental, forma part de la regió històrica ucraïnesa de la Políssia (Полісся).
Veure Ucraïnès і Volínia
X-SAMPA
L'Alfabet Fonètic Estès SAM (X-SAMPA) és una variant de SAMPA creada el 1995 per John Christopher Wells, catedràtic de fonètica a la Universitat de Londres.
Veure Ucraïnès і X-SAMPA
К
K, к (en cursiva K, к) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la dotzena de l'alfabet rus.
Veure Ucraïnès і К
П
П, п (en cursiva П, п), semblant a la lletra pi grega Π/π és la vint-i-setena lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en tots els idiomes que l'empren, com el rus, el belarús, l'ucraïnès, el búlgar o el macedònic.
Veure Ucraïnès і П
О
O, o (en cursiva O, o) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la setzena de l'alfabet rus.
Veure Ucraïnès і О
А
Audio «А» Lletra А en abecedari de la Elisabeth Boehm А, а (en cursiva А, а) és la primera lletra de l'alfabet ciríl·lic, primera lletra també dels alfabets rus, serbi, macedònic, ucraïnès i belarús.
Veure Ucraïnès і А
Н
Н, н (en cursiva Н, н) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la quinzena de l'alfabet rus.
Veure Ucraïnès і Н
Р
Р, р (en cursiva Р, р) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Ucraïnès і Р
С
С, с (en cursiva C, c) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Ucraïnès і С
Т
Т, т (en cursiva Т, т) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, correspon a la T de l'alfabet llatí.
Veure Ucraïnès і Т
У
У, у (en cursiva У, у) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Ucraïnès і У
Ф
Ф, ф (en cursiva Ф, ф) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, vint-i-unena de l'alfabet rus.
Veure Ucraïnès і Ф
Х
X, x (en cursiva X, x) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Ucraïnès і Х
Ц
Ц, ц (en cursiva: Ц, ц) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, 23a en l'alfabet búlgar, 24a en l'alfabet rus, 25a en la bielarussa, 27a en la ucraïnesa i sèrvia i 28a en la macedònica.
Veure Ucraïnès і Ц
Ч
Ч, ч (en cursiva: Ч, ч) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Ucraïnès і Ч
Ш
Ш, ш (en cursiva Ш, ш) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Ucraïnès і Ш
Щ
Щ, щ (en cursiva Щ, щ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Ucraïnès і Щ
Ы
Ы, ы (en cursiva Ы, ы) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Ucraïnès і Ы
Ь
El signe tou, Ь, ь (en cursiva Ь, ь) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Ucraïnès і Ь
Ю
Ю, ю (en cursiva Ю, ю) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Ucraïnès і Ю
Я
Я, я (en cursiva Я, я) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic anomenada ia pel so que representa (/ja/).
Veure Ucraïnès і Я
М
М, м (en cursiva М, м) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la catorzena de l'alfabet rus.
Veure Ucraïnès і М
И
И, и (en cursiva: И, и) és una lletra present a la majoria dels alfabets ciríl·lics, tant moderns com arcaics.
Veure Ucraïnès і И
Ж
Ж, ж (en cursiva: Ж, ж) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Ucraïnès і Ж
З
З, з (en cursiva: З, з) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Ucraïnès і З
Б
Б majúscula juntament amb les seves variants estàndard i serbomacedònia minúscules Б, б (en cursiva Б, б) és la segona lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Ucraïnès і Б
В
В, в (en cursiva В, в) és la tercera lletra de l'alfabet ciríl·lic, tercera lletra també dels alfabets rus, belarús, búlgar i ucraïnès.
Veure Ucraïnès і В
Г
Г, г (en cursiva: Г, г) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, quarta de l'alfabet rus, belarús, macedònic, ucraïnès, serbi i búlgar.
Veure Ucraïnès і Г
Д
Д, д (en cursiva: Д, д) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, cinquena a l'alfabet belarús i rus i sisena a l'alfabet ucraïnès.
Veure Ucraïnès і Д
Є
Є, є (en cursiva Є, є) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Ucraïnès і Є
І
І, і (en cursiva І, і) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Ucraïnès і І
Ї
Ї, ї (en cursiva Ї, ї) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena de l'alfabet ucraïnès.
Veure Ucraïnès і Ї
Е
E, e (en cursiva: E, e) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, present als alfabets rus, belarús, ucraïnès, búlgar i macedònic.
Veure Ucraïnès і Е
Л
Л, л (en cursiva Л, л) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena als alfabets rus, belarús, dotzena al búlgar, i setzena a l'ucraïnès.
Veure Ucraïnès і Л
Й
Й, й (en cursiva: Й, й) és l'onzena lletra dels alfabets rus i belarús.
Veure Ucraïnès і Й
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Ucraïnès і 1991
Vegeu també
Llengües d'Ucraïna
- Ídix
- Búlgar
- Gòtic (llengua)
- Grec
- Hongarès
- Karaïm
- Lesguià
- Llengua russa a Ucraïna
- Pòntic
- Plautdietsch
- Polonès
- Romanès
- Romaní
- Rutè
- Tàtar
- Tàtar de Crimea
- Ucraïnès
Llengües eslaves orientals
També conegut com Idioma ucraïnès, Llengua ucraïnesa, Transcripció de l'ucraïnès al català, Transliteració de l'alfabet ucraïnès, Ucranià, Ucraïnès:L'alfabet ucraïnès, Українська.