Obrir a Google MapsTaula de continguts
33 les relacions: Aixkhabad, Al-Baladhurí, Amol, Amudarià, Baber, Bukharà, Daylam, Ismaïl ibn Àhmad, Khivà, Khorasan (província del Califat), Merv, Nàdir-Xah Afxar, Província de Lebap, República Socialista Soviètica del Turkmenistan, Samànides, Turkmenistan, Uzbekistan, Uzbeks, 1477, 1478, 1740, 1879, 1884, 1886, 1901, 1914, 1924, 1926, 1930, 1931, 1939, 1955, 21 de novembre.
Aixkhabad
Aixkhabad (també Aixgabat o Asgabat; en Aşgabat; عشق آباد, Ešq-âbâd; Ашхаба́д, Aixkhabad) és la capital del Turkmenistan.
Veure Türkmenabat і Aixkhabad
Al-Baladhurí
Àhmad ibn Yahya ibn Jàbir ibn Dàwud al-Baladhurí, més conegut simplement per la seva nisba com a al-Baladhurí, fou un dels més grans historiadors àrabs del.
Veure Türkmenabat і Al-Baladhurí
Amol
El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.
Veure Türkmenabat і Amol
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Veure Türkmenabat і Amudarià
Baber
Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.
Veure Türkmenabat і Baber
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Veure Türkmenabat і Bukharà
Daylam
Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.
Veure Türkmenabat і Daylam
Ismaïl ibn Àhmad
Abu-Ibrahim Ismaïl ibn Àhmad as-Samaní, més conegut com a Ismaïl ibn Àhmad o Ismaïl I, així com pels sobrenoms al-Amir al-Madí i al-Amir al-Àdil (849-907) fou emir samànida de Ma Warà an-Nahr o Transoxiana (891-907).
Veure Türkmenabat і Ismaïl ibn Àhmad
Khivà
Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.
Veure Türkmenabat і Khivà
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Veure Türkmenabat і Khorasan (província del Califat)
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary.
Veure Türkmenabat і Merv
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Veure Türkmenabat і Nàdir-Xah Afxar
Província de Lebap
La província de Lebap (turcman: Lebap welaýaty, rus: Лебапский велаят) és una de les províncies (''Welayatlar'') del Turkmenistan.
Veure Türkmenabat і Província de Lebap
República Socialista Soviètica del Turkmenistan
La República Socialista Soviètica del Turkmenistan (RSS del Turkmenistan) va ser una república constituent de la Unió Soviètica fins al 1991, any en què es va declarar la independència del Turkmenistan.
Veure Türkmenabat і República Socialista Soviètica del Turkmenistan
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Veure Türkmenabat і Samànides
Turkmenistan
El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.
Veure Türkmenabat і Turkmenistan
Uzbekistan
Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.
Veure Türkmenabat і Uzbekistan
Uzbeks
Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia Central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.
Veure Türkmenabat і Uzbeks
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Türkmenabat і 1477
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Türkmenabat і 1478
1740
;Països Catalans.
Veure Türkmenabat і 1740
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Türkmenabat і 1879
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Türkmenabat і 1884
1886
;Països Catalans.
Veure Türkmenabat і 1886
1901
209x209px;Països Catalans.
Veure Türkmenabat і 1901
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Türkmenabat і 1914
1924
;Països Catalans.
Veure Türkmenabat і 1924
1926
;Països Catalans.
Veure Türkmenabat і 1926
1930
;Països Catalans.
Veure Türkmenabat і 1930
1931
;Països Catalans.
Veure Türkmenabat і 1931
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Türkmenabat і 1939
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Veure Türkmenabat і 1955
21 de novembre
El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Türkmenabat і 21 de novembre
També conegut com Chardjui, Chardzhou, Txardjou, Txardjui.