Accés més ràpid que el navegador!
22 les relacions: Astrònom, Astrologia, Astronomia, Astronomia índia, Astronomia islàmica medieval, De Revolutionibus Orbium Coelestium, Eclíptica, Edat mitjana, Eix de la Terra, Equinocci, Ibrahim ibn Sinan, Llatí, Nicolau Copèrnic, Obliqüitat de l'eclíptica, Oscil·lació, Precessió, Precessió dels equinoccis, Purana (hinduisme), Taules alfonsines, Teó d'Alexandria (astrònom), Teoria geocèntrica, Thàbit ibn Qurra.
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Nou!!: Trepidació і Astrònom · Veure més »
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Nou!!: Trepidació і Astrologia · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Trepidació і Astronomia · Veure més »
Astronomia índia
Primera pàgina del text sànscrit d'un manuscrit d'astronomia índia. Lastronomia índia té una llarga història que s'estén des de l'època prehistòrica fins a l'actualitat.
Nou!!: Trepidació і Astronomia índia · Veure més »
Astronomia islàmica medieval
Lastronomia islàmica medieval fa referència als avanços en astronomia fets en el món islàmic sobretot entre els segles i. Aquest desenvolupament va ser escrit majoritàriament en àrab i va desenvolupar-se a l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica, l'Àndalus i l'Àsia Central.
Nou!!: Trepidació і Astronomia islàmica medieval · Veure més »
De Revolutionibus Orbium Coelestium
De Revolutionibus Orbium Coelestium (De les revolucions dels orbes celestes) és una obra de l'astrònom polonès Nicolau Copèrnic, publicada el 1543 a Nuremberg (Sacre Imperi Romanogermànic) per Andreas Osiander i dedicada al papa Pau III (Alessandro Farnese).
Nou!!: Trepidació і De Revolutionibus Orbium Coelestium · Veure més »
Eclíptica
Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».
Nou!!: Trepidació і Eclíptica · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Trepidació і Edat mitjana · Veure més »
Eix de la Terra
Leix de la Terra és la línia imaginària que passa pels pols i sobre el qual el planeta gira una vegada cada 23 hores i 56 minuts aproximadament (dia sideral).
Nou!!: Trepidació і Eix de la Terra · Veure més »
Equinocci
Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol, en el seu camí per l'eclíptica, travessa l'equador celeste.
Nou!!: Trepidació і Equinocci · Veure més »
Ibrahim ibn Sinan
Ibrahim ibn Sinan ibn Thàbit ibn Qurra (Bagdad, 908-946) fou un matemàtic i astrònom persa del.
Nou!!: Trepidació і Ibrahim ibn Sinan · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Trepidació і Llatí · Veure més »
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Nou!!: Trepidació і Nicolau Copèrnic · Veure més »
Obliqüitat de l'eclíptica
En astronomia, l'obliqüitat de l'eclíptica, obliqüitat o inclinació axial és l'angle que formen l'eix de rotació d'un planeta amb la perpendicular al pla de la seva òrbita al voltant del Sol.
Nou!!: Trepidació і Obliqüitat de l'eclíptica · Veure més »
Oscil·lació
Un oscil·lador harmònic simple (no amortit) és un exemple de sistema oscil·latori. Una oscil·lació és la variació, pertorbació o fluctuació en el temps d'un medi o sistema físic, al voltant d'un punt central (sovint un punt d'equilibri) o entre dos o més estats.
Nou!!: Trepidació і Oscil·lació · Veure més »
Precessió
Precessió i nutació d'una baldufa Precessió d'un giroscopi Rotació (verd), precessió (blau) i nutació (vermell) de la Terra La precessió és el moviment harmònic que efectua l'eix de rotació d'un sòlid no esfèric sotmès a forces exteriors.
Nou!!: Trepidació і Precessió · Veure més »
Precessió dels equinoccis
'''Precessió''' de l'eix de la Terra La precessió dels equinoccis és la rotació que efectua el pol nord celeste al voltant del pol de l'eclíptica, en sentit retrògrad, en 25.780 anys.
Nou!!: Trepidació і Precessió dels equinoccis · Veure més »
Purana (hinduisme)
Els puranas (sànscrit: पुराण IAST: purāṇa, "arcaic" o "antic" és) són un gènere hindú de textos postvèdics que recullen narratives sobre teogonia i cosmogonia, sobre genealogies de reis, herois, savis, descripcions de cosmologia d'hindú, filosofia i geografia.
Nou!!: Trepidació і Purana (hinduisme) · Veure més »
Taules alfonsines
Les taules alfonsines (que cal no confondre amb unes taules més antigues anomenades "Taules de Toledo" elaborades abans de 1069 segons Joan Vernet) és un llibre medieval que conté unes taules astronòmiques realitzades per iniciativa d'Alfons X el Savi, que mostren les observacions efectuades en el firmament a Toledo des de l'1 de gener de l'any 1263 fins a 1272, i que consignen el moviment dels respectius cossos celestes sobre l'eclíptica, posicions exactes i precises.
Nou!!: Trepidació і Taules alfonsines · Veure més »
Teó d'Alexandria (astrònom)
Teó d'Alexandria (grec antic: Θέων ὁ Ἀλεξανδρεύς; c. 335 - c. 405) va ser un geòmetra i astrònom nadiu d'Alexandria, pare d'Hipàcia.
Nou!!: Trepidació і Teó d'Alexandria (astrònom) · Veure més »
Teoria geocèntrica
Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.
Nou!!: Trepidació і Teoria geocèntrica · Veure més »
Thàbit ibn Qurra
Abu-l-Hàssan Thàbit ibn Qurra ibn Marwan o, més senzillament, Thàbit ibn Qurra (ثابت بن قرة, Ṯābit b. Qurra) (Haran, vers 836 - Bagdad, 18 de febrer de 901) va ser un matemàtic i astrònom que va viure a Bagdad a l'edat d'or de l'Islam.
Nou!!: Trepidació і Thàbit ibn Qurra · Veure més »
