Taula de continguts
8 les relacions: Bromometà, Deuteri, Diastereòmer, Enantiòmer, Estereoquímica, Molècula, Quiralitat (química), Ressonància magnètica nuclear.
Bromometà
El Bromometà, normalment conegut com a bromur de metil, és un compost organobromat amb la fórmula química CH₃Br.
Veure Topicitat і Bromometà
Deuteri
Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.
Veure Topicitat і Deuteri
Diastereòmer
Els diastereòmers o diastereoisòmers són una classe d'estereoisòmers tals, que no són superposables però tampoc són una imatge especular un de l'altre, és a dir, no són enantiòmers.
Veure Topicitat і Diastereòmer
Enantiòmer
Isòmers D- i L- de l'àcid làctic En química, un enantiòmer (del grec ἐνάντιος, 'invers', i μέρος, 'part' o 'porció') és un de dos estereoisòmers que són imatges especulars completes no superimposables l'una a l'altra, de la mateixa manera que dues mans són "iguals" però inverses.
Veure Topicitat і Enantiòmer
Estereoquímica
Un centre quiral és un àtom de carboni amb quatre substituents diferents. L'estereoquímica és la part de la química que pren com a base l'estudi de la disposició espacial dels àtoms que componen les molècules i el com afecta això a les propietats i reactivitat d'aquestes molècules.
Veure Topicitat і Estereoquímica
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Topicitat і Molècula
Quiralitat (química)
Dos enantiòmers d'un aminoàcid genèric La quiralitat és una propietat que tenen algunes molècules de no ser superposables a la seva imatge especular.
Veure Topicitat і Quiralitat (química)
Ressonància magnètica nuclear
Un espectròmetre de ressonància magnètica nuclear La ressonància magnètica nuclear (RMN, o en anglès NMR, de nuclear magnetic resonance) és un fenomen físic descrit originalment el 1946 per Felix Bloch i Edward Mills Purcell, que van guanyar el Premi Nobel de Física per aquest descobriment el 1952.