Taula de continguts
46 les relacions: Agamèmnon, Amfiarau, Annals (Tàcit), Antiga Roma, Aquil·les, Arnobi el Vell, Àiax el Major, Àiax el Menor, Cassandra, Celi Vibenna, Cerveteri, Cf., Claudi, Dionisi d'Halicarnàs, Dromos, Escala (proporció), Etrusc, Facsímil, Fènix (fill d'Amíntor), Ilíada, Llatí, Lucien Bonaparte, Lugdúnum, Marc Terenci Varró, Nèstor (mitologia), Pàtrocle, Polinices, Quint Fabi Píctor (historiador), Roma, Sísif, Senat Romà, Sext Pompeu Fest, Sufix, Tablinum, Tanaquil, Tarquini Prisc, Taula Claudina, Tàcit, Troia, Tronc de piràmide, Urna funerària, Vicus Tuscus, Volci, Volsinii, Volta, 1857.
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia.
Veure Tomba François і Agamèmnon
Amfiarau
En la mitologia grega, Amfiarau o Amfiareu (en grec antic, Ἀμφιάρᾱος Amphiáraos o Ἀμφιάρεως Amphiáreōs “el doblement maleït” en llatí, Amphiarāus), era fill d'Ecles (Οἰκλῆς, llatí Oecleus) -d'on li ve el seu epítet, l'Eclida- i d'Hipermnestra (Ὑπερμνήστρα), filla de Testi.
Veure Tomba François і Amfiarau
Annals (Tàcit)
''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.
Veure Tomba François і Annals (Tàcit)
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Tomba François і Antiga Roma
Aquil·les
Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.
Veure Tomba François і Aquil·les
Arnobi el Vell
Arnobi el Vell (segles III-IV) va ser un mestre de retòrica a Sicca Veneria (Àfrica) i un somni el va animar a abraçar el cristianisme del que fins llavors era un declarat opositor.
Veure Tomba François і Arnobi el Vell
Àiax el Major
En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill de Telamó, és un heroi grec rei de l'illa de Salamina que va participar en la Guerra de Troia capitanejant dotze naus.
Veure Tomba François і Àiax el Major
Àiax el Menor
440), Museu del Louvre En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill d'Oileu, és un heroi grec rei de la Lòcrida que va participar en la Guerra de Troia capitanejant quaranta naus.
Veure Tomba François і Àiax el Menor
Cassandra
Àiax i Cassandra En la mitologia grega, Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia.
Veure Tomba François і Cassandra
Celi Vibenna
Celes o Celi Vibenna (Cæles o Cælius Vibenna) va ser el cap d'un exèrcit etrusc que va anar suposadament a l'antiga Roma per invitació d'un dels primers reis romans i es va instal·lar amb les seves forces al turó que després s'anomenà Celi.
Veure Tomba François і Celi Vibenna
Cerveteri
Cerveteri és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la Ciutat metropolitana de Roma Capital.
Veure Tomba François і Cerveteri
Cf.
cf. és una abreviatura de la paraula llatina confer, que significa "comparar" o "consultar".
Veure Tomba François і Cf.
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Veure Tomba François і Claudi
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Veure Tomba François і Dionisi d'Halicarnàs
Dromos
Dromos a Luxor. Dromos a Karnak. El terme grec dromos designa una avinguda processional, generalment flanquejada d'esfinxs, perllongant, cap a l'exterior, l'eix d'un temple per a vincular-lo a un altre temple o a un embarcador del Nil.
Veure Tomba François і Dromos
Escala (proporció)
Plànol de construcció-Tres tipus de finestres venecianes L'escala és la proporció entre les dimensions reals d'un objecte i la seva representació en un mapa, una maqueta, un plànol, etc., o sigui, és el resultat de dividir la mesura de la representació, el dibuix, per la de la realitat.
Veure Tomba François і Escala (proporció)
Etrusc
L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).
Veure Tomba François і Etrusc
Facsímil
portada del llibre de Josep Romaguera de l'any 1681 ''Atheneo de grandesa'' Un facsímil (del llatí facere, fer i simil, semblant) és una còpia o reproducció d'un llibre, manuscrit, mapa o altre document de difícil accés, habitualment antic i de valor històric, que es publica per tal de ser utilitzat en lloc de l'original.
Veure Tomba François і Facsímil
Fènix (fill d'Amíntor)
Segons la mitologia grega, Fènix (en grec antic Φοῖνιξ Foinix), fou un heroi, fill d'Amíntor i de Cleobule (o d'Hipodamia, segons altres variants).
Veure Tomba François і Fènix (fill d'Amíntor)
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Veure Tomba François і Ilíada
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Tomba François і Llatí
Lucien Bonaparte
Lucien Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 21 de març de 1775 - Viterbo, Estats Pontificis, 29 de juny de 1840) príncep de Canino i segon germà de Napoleó I. Capella dels Bonaparte a Canino Després de fer els estudis a França retornà a Còrsega el 1792, i acompanyà Pasquale Paoli en la seva campanya, però no tardà a separar-se d'ell, anant a Marsella amb tota la seva família.
Veure Tomba François і Lucien Bonaparte
Lugdúnum
Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).
Veure Tomba François і Lugdúnum
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Veure Tomba François і Marc Terenci Varró
Nèstor (mitologia)
Nèstor (en grec antic Νέστωρ) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Pilos, a Messènia, fill de Neleu i de Cloris.
Veure Tomba François і Nèstor (mitologia)
Pàtrocle
Aquil·les curant Patrocle, ceràmica grega Segons la mitologia grega, Pàtrocle (en Πάτροκλος Pátroklos, 'Glòria del pare') era fill de Meneci i l'amant (o, depenent de les versions, millor amic) de l'heroi Aquil·les.
Veure Tomba François і Pàtrocle
Polinices
Antígona i el cadàver de '''Polinices'''. Polinices (en grec antic Πολυνείκης, Polineikes), va ser un heroi, fill d'Èdip i de Iocasta.
Veure Tomba François і Polinices
Quint Fabi Píctor (historiador)
Quint Fabi Píctor (en Quinctus Fabius Pictor) va ser un historiador romà en llengua grega.
Veure Tomba François і Quint Fabi Píctor (historiador)
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Tomba François і Roma
Sísif
En la mitologia grega, Sísif (Σίσυφος) fou fundador i rei d'Efira (nom antic de Corint).
Veure Tomba François і Sísif
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Tomba François і Senat Romà
Sext Pompeu Fest
Sext Pompeu Fest (en Sextus Pompeius Festus) va ser un lexicògraf romà a cavall dels segles i dC autor d'un epítome en vint llibres de l'obra de Marc Verri Flac De significatu verborum ('sobre el significat dels mots') intitulat Sexti Pompeii Festi de verborum significatione.
Veure Tomba François і Sext Pompeu Fest
Sufix
Un sufix és un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenòmens de derivació i flexió.
Veure Tomba François і Sufix
Tablinum
domus romana, amb el '''''tablinum''''' al número 5 En l'arquitectura romana, el tablinum (o tabulinum, de tabula, 'taula') era una cambra situada generalment en un dels costats de l'atri, a l'altra banda de l'entrada; per la part de darrere s'obria al peristil, mitjançant un gran finestral o una antecambra o una cortina; estava separat de l'atri amb una cortina o un reixat de fusta.
Veure Tomba François і Tablinum
Tanaquil
Tanaquil va ser la dona de Tarquini Prisc, el cinquè rei de Roma.
Veure Tomba François і Tanaquil
Tarquini Prisc
Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.
Veure Tomba François і Tarquini Prisc
Taula Claudina
Carrer de les ''Taules Claudines'', a prop del lloc de la seva descoberta, a Lió. La Taula Claudina és una placa de bronze on s'inscriu el discurs pronunciat per l'emperador romà Claudi, l'any 48, davant el Senat romà.
Veure Tomba François і Taula Claudina
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Veure Tomba François і Tàcit
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Veure Tomba François і Troia
Tronc de piràmide
El tronc de piràmide, o piràmide truncada, és un poliedre comprès entre la base de la piràmide i un pla que talla a totes les arestes laterals.
Veure Tomba François і Tronc de piràmide
Urna funerària
Urna funerària romana. Segle I, Museu arqueològic regional de Palerm Una urna funerària o cinerària (del llatí cinis, -eris, cendra) és un vas tancat de pedra, bronze, marbre, alabastre, ceràmica o vidre, en el qual els parents d'un difunt recullen les seves cendres després de la incineració.
Veure Tomba François і Urna funerària
Vicus Tuscus
Mapa del centre de Roma durant l'Imperi Romà mostrant el ''Vicus Tuscus'' al centre Vicus Tuscus ("carrer Etrusc" o "carrer Toscà") fou un carrer antic a la ciutat de Roma, que sortia del Fòrum Romà pel sud-oest entre la basílica Júlia i el temple de Càstor i Pòl·lux cap al Forum Boarium i el Circ Màxim a través del costat oest del Pujol Palatí i el Velabrum.
Veure Tomba François і Vicus Tuscus
Volci
Volci va ser una ciutat d'Etrúria situada en una plana a la riba dreta del riu Armina (avui Fiora), a uns 15 km de la desembocadura.
Veure Tomba François і Volci
Volsinii
Volsinii o Vulsinii (en etrusc Velzna, en grec antic Οὐολσίνιον) va ser una antiga ciutat d'Etrúria a la vora del llac del mateix nom (lacus Volsiniensis) i a la Via Clòdia, entre Clusium i Forum Cassis, segons lItinerari d'Antoní i la Taula de Peutinger.
Veure Tomba François і Volsinii
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Veure Tomba François і Volta
1857
;Països Catalans.
Veure Tomba François і 1857