Taula de continguts
17 les relacions: Aquil·les, Doris (mitologia), Gai Juli Higí, Grec antic, Hesíode, Homer, Ilíada, Nèrites, Nereides, Nereu, Nimfa, Ocèan, Pontos (mitologia), Teogonia, Tetis (filla de Gea), Tetis (mare d'Aquil·les), Troia.
Aquil·les
Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.
Veure Toa (nereida) і Aquil·les
Doris (mitologia)
s, Gliptoteca de Múnic). Segons la mitologia grega, Doris p. 69 (en grec antic Δωρίς) va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.
Veure Toa (nereida) і Doris (mitologia)
Gai Juli Higí
Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.
Veure Toa (nereida) і Gai Juli Higí
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Toa (nereida) і Grec antic
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Veure Toa (nereida) і Hesíode
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Veure Toa (nereida) і Homer
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Veure Toa (nereida) і Ilíada
Nèrites
Nèrites (en grec antic Νηρίτης), va ser, segons la mitologia grega, l'únic fill mascle de Nereu i de Doris.
Veure Toa (nereida) і Nèrites
Nereides
Andròmeda a la roca, segons una pintura de Théodore Chassériau En la mitologia grega, les nereides p. 13 (del grec antic νεράϊδα, neraida) eren les filles de Nereu i de Doris.
Veure Toa (nereida) і Nereides
Nereu
grec, circa 590 aC, Museu del Louvre, París). Nereu p. 13 (en grec antic Νηρεύς) va ser un déu marí, fill de Pontos, l'ona marina, i de Gea, la Terra, i per tant germà de Taumant, de Forcis, de Ceto i d'Euríbia.
Veure Toa (nereida) і Nereu
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Veure Toa (nereida) і Nimfa
Ocèan
En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.
Veure Toa (nereida) і Ocèan
Pontos (mitologia)
Pontos en un mosaic romà antic, Tunisia Pontos (en grec antic Πόντος, ‘mar’; en llatí Pontus-ȏs: el Pont), o Pont era, a la mitologia grega, un antic déu del mar preolímpic, fill de Gea, la Terra, i germà d'Urà.
Veure Toa (nereida) і Pontos (mitologia)
Teogonia
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.
Veure Toa (nereida) і Teogonia
Tetis (filla de Gea)
Tetis o Tetís (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.
Veure Toa (nereida) і Tetis (filla de Gea)
Tetis (mare d'Aquil·les)
Segons la mitologia grega, Tetis (en grec, Θέτις Thétis) és una de les nereides, més coneguda per ser la mare d'Aquil·les, l'heroi que va lluitar en la Guerra de Troia.
Veure Toa (nereida) і Tetis (mare d'Aquil·les)
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Veure Toa (nereida) і Troia