Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Teoria científica obsoleta

Índex Teoria científica obsoleta

L'obsoleta teoria geocèntrica de l'univers en posava la Terra al centre. Una teoria científica obsoleta és una teoria científica que va ser alguna vegada comunament acceptada però que —per la raó que sigui— ja no és considerada la descripció més completa de la realitat per la ciència establerta, o bé una teoria verificable que s'ha comprovat falsa.

Taula de continguts

  1. 59 les relacions: Actualisme, Albert Einstein, Antoine Lavoisier, Axioma, Big Bang, Catastrofisme, Ciència, Ciència marginal, Compost, Consens científic, Deriva dels continents, Enginyeria, Estat estacionari, Experiment de Michelson-Morley, Experiment de Rutherford, Falsabilitat, Física, Filosofia de la ciència, Fluid, Força, Galileo Galilei, Generació espontània, Geosinclinal, Hidrogen, Hipòtesi del ciclol, Inflació còsmica, Isaac Newton, Johannes Kepler, Karl Popper, Lamarckisme, Mar polar obert, Matèria fosca, Mecànica celeste, Mecànica clàssica, Mecànica quàntica, Mite de la Terra plana, Model atòmic de Bohr, Model atòmic de Thomson, Model heliocèntric, Multivers, Nicolau Copèrnic, Nucli atòmic, Oxidació, Paradigma, Pol Nord, Protociència, Realitat, Subducció, Tectònica de plaques, Teoria científica, ... Ampliar l'índex (9 més) »

Actualisme

El mot actualisme té diversos significats segons s'apliqui al camp de la geologia, la filosofia o la psicologia.

Veure Teoria científica obsoleta і Actualisme

Albert Einstein

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.

Veure Teoria científica obsoleta і Albert Einstein

Antoine Lavoisier

Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.

Veure Teoria científica obsoleta і Antoine Lavoisier

Axioma

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.

Veure Teoria científica obsoleta і Axioma

Big Bang

El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.

Veure Teoria científica obsoleta і Big Bang

Catastrofisme

El catastrofisme és una teoria segons la qual les diverses variacions d'éssers vius que han habitat a la terra es deuen a un conjunt de catàstrofes que ha sofert el planeta i que després de les quals, les espècies han tornat a ser creades de nou.

Veure Teoria científica obsoleta і Catastrofisme

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Veure Teoria científica obsoleta і Ciència

Ciència marginal

La ciència marginal és aquella branca de recerca d'una disciplina que s'oposa o s'aparta de la denominada ciència normal (mainstream en anglès).

Veure Teoria científica obsoleta і Ciència marginal

Compost

Compost El compost és matèria orgànica que ha estat descomposta i reciclada per a ser usada com un fertilitzant orgànic i esmena del sòl.

Veure Teoria científica obsoleta і Compost

Consens científic

Es coneix com a consens científic tot aquell judici col·lectiu a una determinada posició o opinió que manifesta la comunitat científica, en un camp particular de la ciència i en un determinat moment de la història.

Veure Teoria científica obsoleta і Consens científic

Deriva dels continents

Animació que mostra el procés de separació del supercontinent Pangea. En geologia, la deriva dels continents és el desplaçament de les masses continentals unes respecte a les altres.

Veure Teoria científica obsoleta і Deriva dels continents

Enginyeria

Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.

Veure Teoria científica obsoleta і Enginyeria

Estat estacionari

Un sistema en estat estacionari té nombroses propietats que no varien en el temps.

Veure Teoria científica obsoleta і Estat estacionari

Experiment de Michelson-Morley

Esquema de l'interferòmetre de Michelson-Morley L'experiment de Michelson-Morley fou un experiment realitzat el 1887 pels físics Albert Abraham Michelson i Edward Williams Morley amb l'objectiu de detectar el moviment relatiu de la Terra a través de l'èter lumínic que se suposava omplia el buit i que era el suport per a la propagació de les ones electromagnètiques.

Veure Teoria científica obsoleta і Experiment de Michelson-Morley

Experiment de Rutherford

Joseph J. Thomson les partícules α travessarien la làmina metàl·lica sense desviar-se gaire. L'equip d'Ernest Rutherford comprovà que algunes es desviaven molt, i d'altres fins i tot rebotaven L'experiment de Rutherford, anomenat també experiment de Geiger-Marsden o experiment de la làmina d'or, és el nom que reben un conjunt d'experiments realitzats pel físic alemany Hans Geiger (1882–1945) i el britànic Ernest Marsden (1889–1970), sota la direcció del britànic Ernest Rutherford (1871–1937), en els Laboratoris de Física de la Universitat de Manchester, Regne Unit, entre 1908 i 1913.

Veure Teoria científica obsoleta і Experiment de Rutherford

Falsabilitat

La falsabilitat és un principi de la ciència, filosofia de la ciència i epistemologia, enunciat pel filòsof austríac Karl Popper (1902-1994).

Veure Teoria científica obsoleta і Falsabilitat

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Veure Teoria científica obsoleta і Física

Filosofia de la ciència

La filosofia de la ciència és una branca de l'epistemologia que estudia la validesa dels enunciats científics i prova si aquesta s'adequa a la realitat.

Veure Teoria científica obsoleta і Filosofia de la ciència

Fluid

L'aigua i l'aire són dos dels fluids més habituals Un fluid és una substància que es pot deformar amb facilitat; a diferència d'un sòlid, quan s'hi aplica un esforç tangencial, i per petit que aquest sigui, sempre apareixerà una deformació en forma de gradient de velocitats.

Veure Teoria científica obsoleta і Fluid

Força

En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.

Veure Teoria científica obsoleta і Força

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.

Veure Teoria científica obsoleta і Galileo Galilei

Generació espontània

Jan van Helmont creia que era possible produir ratolins a partir del blat i de la suor humana La teoria de la generació espontània, també coneguda com a abiogènesi o autogènesi, va ser una idea molt estesa en el passat que encara persisteix en certa manera en l'ideari popular, segons la qual la vida sorgeix de manera espontània a partir de la matèria inerta.

Veure Teoria científica obsoleta і Generació espontània

Geosinclinal

Geosinclinal és un terme que històricament s'ha utilitzat per expressar un concepte que intentava explicar el moviment vertical de l'escorça terrestre i altres observacions geològiques.

Veure Teoria científica obsoleta і Geosinclinal

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Veure Teoria científica obsoleta і Hidrogen

Hipòtesi del ciclol

Reacció del ciclol clàssica. Dos grups peptídics s'uneixen per enllaç N-C', convertint l'oxigen carbonílico en un grup hidroxil. Si bé aquesta reacció ocorre en uns pocs pèptids cíclics, és desfavorable per l'energia lliure de Gibbs, principalment perquè elimina l'estabilització per ressonància de l'enllaç peptídic.

Veure Teoria científica obsoleta і Hipòtesi del ciclol

Inflació còsmica

En cosmologia, la inflació còsmica (també coneguda com a univers inflacionari) és un model cosmològic que teoritza que l'Univers, poc després del seu naixement, passà per una fase d'expansió exponencial extremadament ràpida i accelerant (entre 10-36 i 10-33 segons després del Big Bang), a causa d'una energia del buit positiva (que ofereix una pressió negativa; vegeu també relativitat general, teoria quàntica de camps).

Veure Teoria científica obsoleta і Inflació còsmica

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Veure Teoria científica obsoleta і Isaac Newton

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.

Veure Teoria científica obsoleta і Johannes Kepler

Karl Popper

Tomba de Karl Popper Sir Karl Raimund Popper [kʿaʶl ˌʁa͡ɪ̯mʊnt ˈpʰɔpʿɐ], Kt, CH, FRS, FBA (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994) fou un dels filòsofs i sociòlegs més importants del.

Veure Teoria científica obsoleta і Karl Popper

Lamarckisme

El lamarckisme fou la primera teoria d'evolució, també coneguda com a transformisme.

Veure Teoria científica obsoleta і Lamarckisme

Mar polar obert

Mapa de Silas Bent de 1872, amb el suposat mar polar obert. El mar polar obert fou una hipòtesi científico-geogràfica que esperava trobar un oceà lliure de gel envoltant el Pol Nord.

Veure Teoria científica obsoleta і Mar polar obert

Matèria fosca

En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.

Veure Teoria científica obsoleta і Matèria fosca

Mecànica celeste

La mecànica celeste és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que té per objecte l'estudi dels moviments dels astres en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes.

Veure Teoria científica obsoleta і Mecànica celeste

Mecànica clàssica

Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

Veure Teoria científica obsoleta і Mecànica clàssica

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Veure Teoria científica obsoleta і Mecànica quàntica

Mite de la Terra plana

bibliófil Flammarion, en podia tenir un exemplar. Il·lustració de la terra esfèrica en una còpia del segle XIV de ''L'Image du monde'' (ca. 1246). El mite de la Terra plana és un malentès modern segons el qual la visió cosmològica predominant durant l'Edat Mitjana consistia en considerar que la Terra era plana, i no una esfera.

Veure Teoria científica obsoleta і Mite de la Terra plana

Model atòmic de Bohr

Model atòmic de Bohr El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913.

Veure Teoria científica obsoleta і Model atòmic de Bohr

Model atòmic de Thomson

Model atòmic de Thomson El model atòmic de Thomson és un model d'àtom que proposà el físic anglès Joseph J. Thomson el 1904 per descriure l'estructura dels àtoms arrel del seu descobriment de l'electró.

Veure Teoria científica obsoleta і Model atòmic de Thomson

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Veure Teoria científica obsoleta і Model heliocèntric

Multivers

El multivers és un conjunt hipotètic de múltiples universos més o menys independents i que inclouria el nostre.

Veure Teoria científica obsoleta і Multivers

Nicolau Copèrnic

fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Veure Teoria científica obsoleta і Nicolau Copèrnic

Nucli atòmic

Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.

Veure Teoria científica obsoleta і Nucli atòmic

Oxidació

Oxidació del ferro. L'oxidació és el procés electroquímic pel qual un ió o àtom perd un o diversos electrons.

Veure Teoria científica obsoleta і Oxidació

Paradigma

El terme paradigma significa «exemple» o «model».

Veure Teoria científica obsoleta і Paradigma

Pol Nord

El '''pol Nord''' geogràfic El pol Nord és el punt de la superfície més al nord del planeta Terra i, per tant, està situat a latitud 90° N. Estrictament aquesta és la definició del pol Nord geogràfic, la més utilitzada habitualment, però poden definir-se altres pols nords en funció de diferents conceptes geogràfics i geofísics.

Veure Teoria científica obsoleta і Pol Nord

Protociència

Una protociència és un domini científic que es troba a la seva etapa de formulació i de l'especulació, i que per tant podria ser que en el futur algunes de les seves proposicions estableixin les bases d'una nova ciència o bé que siguin refutades.

Veure Teoria científica obsoleta і Protociència

Realitat

La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.

Veure Teoria científica obsoleta і Realitat

Subducció

La subducció és un procés d'enfonsament d'una placa litosfèrica/oceànica sota una altra en un límit de plaques convergent, segons la teoria de la tectònica de plaques.

Veure Teoria científica obsoleta і Subducció

Tectònica de plaques

Esquema general de diferents tipus de vulcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτονικός, tektonikós, que significa 'relacionat amb la construcció') és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.

Veure Teoria científica obsoleta і Tectònica de plaques

Teoria científica

Una teoria científica és una explicació d'un aspecte del món i l'univers natural que ha estat provat i corroborat repetidament d'acord amb el mètode científic, utilitzant protocols acceptats d'observació, mesura i avaluació dels resultats.

Veure Teoria científica obsoleta і Teoria científica

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Veure Teoria científica obsoleta і Teoria de la relativitat

Teoria del flogist

La teoria de flogist (del grec φλογιστόν phlŏgistón "inflamable" de φλόξ phlóx "foc") és una teoria científica antiga, creada el 1667 per Johann Joachim Becher, pel qual a més a més dels quatre elements clàssics dels grecs, hi havia un element addicional semblant a un foc, anomenat el flogist, que estava contingut dins dels cossos combustibles, i alliberat, a graus més petits o més grans, durant la combustió.

Veure Teoria científica obsoleta і Teoria del flogist

Teoria dels humors

XVIII: flegmàtic, colèric, sanguini i malenconiós. La teoria dels humors, teoria humoral, teoria del quatre humors, humorisme o humoralisme, fou un sistema de la medicina que detalla la composició o constitució i el funcionament del cos humà.

Veure Teoria científica obsoleta і Teoria dels humors

Teoria geocèntrica

Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.

Veure Teoria científica obsoleta і Teoria geocèntrica

Teoria miasmàtica

XIX on s'il·lustra la propagació de la malaltia en forma d'aire verinós. La teoria miasmàtica de la malaltia o només teoria miasmàtica fou una teoria formulada per Thomas Sydenham (1624 - 1689) i Giovanni Maria Lancisi (1654 - 1720).

Veure Teoria científica obsoleta і Teoria miasmàtica

Teoria microbiana de la malaltia

Imatge per microscopi electrònic de rastreig del ''Vibrio cholerae''. Aquest és el bacteri que causa el còlera. La teoria microbiana de la malaltia o teoria germinal de les malalties infeccioses és una teoria científica que proposa que els microorganismes (del grec μικρο, «micro», diminut, petit i βιος, «bio», vida, lit.

Veure Teoria científica obsoleta і Teoria microbiana de la malaltia

Terra plana

equador per passar a l'altra banda del globus. La Terra plana és un antic concepte que definia la Terra com una superfície plana, és a dir, un full de paper o un plànol finit, en forma de disc.

Veure Teoria científica obsoleta і Terra plana

Univers

LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.

Veure Teoria científica obsoleta і Univers

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Veure Teoria científica obsoleta і Velocitat de la llum

, Teoria de la relativitat, Teoria del flogist, Teoria dels humors, Teoria geocèntrica, Teoria miasmàtica, Teoria microbiana de la malaltia, Terra plana, Univers, Velocitat de la llum.