Taula de continguts
23 les relacions: Àngel Guimerà i Jorge, Bonaventura Carles Aribau i Farriols, Catalans, Català, Catalunya, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, Entremès, Francesc Renart i Arús, Història del teatre català, Jacint Verdaguer i Santaló, Joaquim Dimas i Graells, Joaquim Rubió i Ors, Jocs Florals, Josep Robrenyo i Tort, Narcís Oller i de Moragas, Naturalisme, Oda a la Pàtria, Realisme, Renaixença, Romanticisme, Sainet, Segle XIX, 1859.
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Veure Teatre de la Renaixença і Àngel Guimerà i Jorge
Bonaventura Carles Aribau i Farriols
Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català.
Veure Teatre de la Renaixença і Bonaventura Carles Aribau i Farriols
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Veure Teatre de la Renaixença і Catalans
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Teatre de la Renaixença і Català
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Teatre de la Renaixença і Catalunya
Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre (MAE) és una institució museística de Barcelona, que pertany a l'Institut del Teatre i que està especialitzada en teatre, dansa, òpera, sarsuela, varietats, màgia, circ i manifestacions parateatrals.
Veure Teatre de la Renaixença і Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
Entremès
* Entremès (plat), plat que se serveix abans dels plats principals, compost habitualment d'embotits, formatges i altres acompanyaments.
Veure Teatre de la Renaixença і Entremès
Francesc Renart i Arús
Francesc Renart i Arús (Sarrià, 1783 - Barcelona, 22 de gener de 1853) fou un arquitecte urbanista, actor i comediògraf català.
Veure Teatre de la Renaixença і Francesc Renart i Arús
Història del teatre català
Una presentació de teatre català a Islàndia La història de teatre català és la història del conjunt de produccions teatrals en llengua catalana.
Veure Teatre de la Renaixença і Història del teatre català
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Veure Teatre de la Renaixença і Jacint Verdaguer i Santaló
Joaquim Dimas i Graells
Joaquim Dimas i Graells fou un empresari i autor teatral durant el Teatre de la Renaixença.
Veure Teatre de la Renaixença і Joaquim Dimas i Graells
Joaquim Rubió i Ors
Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 31 de juliol de 1818 - 7 d'abril de 1899), també conegut pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (o, actualment, lo Gaiter del Llobregat), fou un escriptor català, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona.
Veure Teatre de la Renaixença і Joaquim Rubió i Ors
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Veure Teatre de la Renaixença і Jocs Florals
Josep Robrenyo i Tort
Josep Robrenyo i Tort, nascut a Barcelona el 1780 i mort al mar de les Antilles el 1838, va ser un escriptor i actor català.
Veure Teatre de la Renaixença і Josep Robrenyo i Tort
Narcís Oller i de Moragas
Narcís Oller i de Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del.
Veure Teatre de la Renaixença і Narcís Oller i de Moragas
Naturalisme
El naturalisme va ser un moviment nascut al voltant de 1880 en la literatura i en menor mesura a les altres arts a França.
Veure Teatre de la Renaixença і Naturalisme
Oda a la Pàtria
La pàtria és un poema culte del romanticisme en llengua catalana que està dividit en sis octaves de versos alexandrins d'art major (versos nobles), escrit el 1832 per Bonaventura Carles Aribau a Madrid per felicitar el banquer Gaspar Remisa el dia del seu sant.
Veure Teatre de la Renaixença і Oda a la Pàtria
Realisme
''Bonjour, Monsieur Courbet'' (1854), pintura realista de l'artista francès Gustave Courbet El realisme tant pot ser una actitud estilística o de teoria de l'art que identifica art i realitat, com pot designar un corrent artístic del que abasta tant en escultura i en pintura com en la literatura.
Veure Teatre de la Renaixença і Realisme
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Veure Teatre de la Renaixença і Renaixença
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Veure Teatre de la Renaixença і Romanticisme
Sainet
''Pendant l'entracte''. Obra d'Alexandre Lunois. El sainet és un gènere dramàtic caracteritzat generalment per l'extensió, al voltant d'un acte de durada, pel to còmic o humorístic i pel fet de reproduir els costums culturals, socials i lingüístics de les capes populars de la societat (camperols, menestrals i obrers, petita burgesia, etc.).
Veure Teatre de la Renaixença і Sainet
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Veure Teatre de la Renaixença і Segle XIX
1859
;Països Catalans.
Veure Teatre de la Renaixença і 1859