18 les relacions: Art conceptual, Càlcul lògic, Decidibilitat, Fórmula ben formada, Fundació Joan Miró, Grec antic, Lògica, Lògica proposicional, Ludwig Wittgenstein, Modus ponendo ponens, Neobarroc, Principi de no contradicció, Redundància (teoria del senyal), Retòrica, Taula de veritat, Trompe-l'œil, Valor veritable, Veritat lògica.
Art conceptual
''Una i tres cadires'', creada l'any 1965, és una obra de l'artista estatunidenc Joseph Kosuth. Escultura de Yoko Ono L'art conceptual és un moviment artístic fill del dadaisme que es va posar de moda poc abans de 1970 i en què el concepte o la idea és l'únic que interessa.
Nou!!: Tautologia (lògica) і Art conceptual · Veure més »
Càlcul lògic
El càlcul lògic o derivació lògica és un algorisme que permet còmoda i fàcilment inferir o deduir un enunciat veritable a partir d'un altre o altres que es tenen com a vàlidament veritables.
Nou!!: Tautologia (lògica) і Càlcul lògic · Veure més »
Decidibilitat
En metalògica, la decidibilitat és una propietat dels sistemes formals quan, per a qualsevulla fórmula en el llenguatge del sistema, existeix un mètode efectiu per determinar si aquesta fórmula pertany o no al conjunt de les veritats del sistema.
Nou!!: Tautologia (lògica) і Decidibilitat · Veure més »
Fórmula ben formada
teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. A lògica matemàtica, una fórmula ben formada, també anomenada paraula, expressió o fórmula, i sovint abreujada fbf, és una cadena de caràcters generada segons una gramàtica formal a partir d'un alfabet donat.
Nou!!: Tautologia (lògica) і Fórmula ben formada · Veure més »
Fundació Joan Miró
La Fundació Joan Miró és una institució cultural de Barcelona que custodia algunes de les obres més representatives d'aquest pintor català.
Nou!!: Tautologia (lògica) і Fundació Joan Miró · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Tautologia (lògica) і Grec antic · Veure més »
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Nou!!: Tautologia (lògica) і Lògica · Veure més »
Lògica proposicional
La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.
Nou!!: Tautologia (lògica) і Lògica proposicional · Veure més »
Ludwig Wittgenstein
fou un filòsof austríac, nascut en una família de l'alta burgesia industrial d'ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.
Nou!!: Tautologia (lògica) і Ludwig Wittgenstein · Veure més »
Modus ponendo ponens
En lògica, el modus ponendo ponens (en llatí, literalment manera que posa tot posant, en el sentit de manera que afirmant afirma), també anomenat modus ponens i generalment abreujat MPP o MP, és una regla d'inferència que té la següent forma: Per exemple, un raonament que segueix la forma del modus ponens podria ser: Una altra manera de presentar el modus ponens és: I encara una altra manera és a través de la notació del càlcul de següent: En l'axiomatització de la lògica proposicional proposada per Jan Łukasiewicz, el modus ponens és l'única regla d'inferència primitiva.
Nou!!: Tautologia (lògica) і Modus ponendo ponens · Veure més »
Neobarroc
Grand Opéra de París Museu Etnogràfic (Hamburg)Arqu. Albert Erbe Neobarroc és la denominació d'un estil arquitectònic, escultòric, musical i literari, imitació del Barroc, que es donà a la segona meitat del.
Nou!!: Tautologia (lògica) і Neobarroc · Veure més »
Principi de no contradicció
El principi de no contradicció, proposat i formalitzat per Aristòtil, o de vegades anomenat principi de contradicció, és un principi clàssic de la lògica i la filosofia, segons el qual una proposició i la seva negació no poden ser totes dues veritables al mateix temps i en el mateix sentit.
Nou!!: Tautologia (lògica) і Principi de no contradicció · Veure més »
Redundància (teoria del senyal)
La redundància en el camp de la teoria del senyal és una magnitud que dona idea del grau de coherència, ordenació o aleatorietat de qualsevol seqüència d'informació.
Nou!!: Tautologia (lògica) і Redundància (teoria del senyal) · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Tautologia (lògica) і Retòrica · Veure més »
Taula de veritat
La taula de valors de veritat, també coneguda com a taula de veritat, és una eina desenvolupada per Charles Peirce en la dècada del 1880, sent no obstant això més popular el format que Ludwig Wittgenstein va desenvolupar en el seu Tractatus logico-philosophicus, publicat en 1921.
Nou!!: Tautologia (lògica) і Taula de veritat · Veure més »
Trompe-l'œil
''Fugint de la crítica'' (1874) de Pere Borrell del Caso, oli sobre tela, Banco de España, Madrid. Un trompe-l'œil, que també es pot dir pintura d'artifici i s'ha dit també enganyalull (com a neologisme) en català, és una obra pictòrica que mitjançant els recursos del clarobscur, la perspectiva i l'escorç, produeix la il·lusió òptica que es compon tant dels objectes o figures reals com amb la mateixa creació artística.
Nou!!: Tautologia (lògica) і Trompe-l'œil · Veure més »
Valor veritable
En lògica, un valor veritable és un valor que indica en quina mesura una declaració és veritat.
Nou!!: Tautologia (lògica) і Valor veritable · Veure més »
Veritat lògica
Una veritat lògica és una fórmula ben formada d'un llenguatge formal que és veritable sota totes les interpretacions dels components (diferents de les constants lògiques) d'aquest llenguatge.