Taula de continguts
12 les relacions: A commentariis, Antiga Roma, Baix Imperi, Cementiri dels officiales de Cartago, Collegium, Epigrafia, Esclavitud a l'antiga Roma, Justinià I, Manumissió, Ràtio financera, Tabel·lió, Tabularium.
A commentariis
A l'antiga Roma, els a commentariis eren personal treballador d'un tabularium (un tipus d'arxiu) encarregats d'enregistrar l'entrada de documents originals i de conservar-los.
Veure Tabulari і A commentariis
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Tabulari і Antiga Roma
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Veure Tabulari і Baix Imperi
Cementiri dels officiales de Cartago
El cementiri dels officiales de Cartago és un cementiri d'època romana situat a Cartago, a l'actual Tunísia.
Veure Tabulari і Cementiri dels officiales de Cartago
Collegium
Collegium (paraula llatina que designa als que comparteixen una associació o un càrrec, en plural collegia) era el nom d'una institució romana, una associació d'almenys tres persones creada amb una finalitat permanent i lícita, reconeguda per l'estat, segons Titus Livi i Tàcit.
Veure Tabulari і Collegium
Epigrafia
Lepigrafia és una ciència autònoma i alhora auxiliar de la història que estudia les inscripcions fetes sobre materials durs (pedres, ossos, metall, fusta, ceràmica, etc.), i estableix metodologies per a interpretar-les.
Veure Tabulari і Epigrafia
Esclavitud a l'antiga Roma
Els dos esclaus que porten gerres de vi usen roba típica d'esclaus i un amulet en contra del mal d'ull en un collaret, i el jove esclau de l'esquerra porta l'aigua i tovalloles, i el de la dreta una branca i una cistella de flors, descrit per Mikhail Rostovtzev, ''La història social i econòmica de l'Imperi romà'' (Tannen, 1963), p.
Veure Tabulari і Esclavitud a l'antiga Roma
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Tabulari і Justinià I
Manumissió
Carta de llibertat a l'esclau Geraldo amb la condició de treballar 6 anys més (Brasil). La manumissió, al dret clàssic, és la forma en què un esclau recuperava la llibertat.
Veure Tabulari і Manumissió
Ràtio financera
Una ràtio financera és una taxa (matemàtica) que expressa la relació entre dos valors numèrics presos dels estats financers d'una empresa.
Veure Tabulari і Ràtio financera
Tabel·lió
Tabel·lió (en llatí Tabellio) era, segons diu Suides, un notari a l'antiga Roma.
Veure Tabulari і Tabel·lió
Tabularium
A la Roma antiga, un tabularium (pl. tabularia) era un arxiu on es classificaven i conservaven documents, podia tractar-se d'actes públiques o privades on hi havia sobretot comptes.
Veure Tabulari і Tabularium
També conegut com Tabularii, Tabularius.