Accés més ràpid que el navegador!
18 les relacions: András Schiff, Cànon (música), Coda, Fa major, Forma sonata, Interval musical, Joseph Haydn, La major, Ludwig van Beethoven, Modulació (música), Museu Isabella Stewart Gardner, Rondó, Sèptima, Scherzo, Sonata per a piano núm. 1 (Beethoven), Sonata per a piano núm. 3 (Beethoven), Sturm und Drang, Tònica (música).
András Schiff
Sir és un pianista i director d'orquestra clàssic britànic d'origen hongarès, que ha rebut nombrosos premis i honors importants, com ara el premi Grammy, el premi Gramophone, la medalla Mozart i la Royal Academy.
Nou!!: Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven) і András Schiff · Veure més »
Cànon (música)
Un cànon és una composició polifònica que utilitza una tècnica contrapuntística consistent a fer que les diferents veus o parts que van entrant successivament, interpretin la mateixa melodia que la primera veu que ha iniciat la composició o, en alguns tipus més complexos de cànons, una modificació d'aquesta melodia.
Nou!!: Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven) і Cànon (música) · Veure més »
Coda
La coda és un passatge final d'un moviment o temps d'una composició musical que té com a funció principal dotar aquest moviment d'un final escaient.
Nou!!: Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven) і Coda · Veure més »
Fa major
Fa major (també FaM en la notació europea, i F en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota fa; així està constituïda per les notes fa, sol, la, si♭, do, re i mi.
Nou!!: Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven) і Fa major · Veure més »
Forma sonata
La forma sonata, o forma de primer moviment, és una estructura musical, una forma musical o un patró de composició musical basada en l'harmonia i textures contrastants.
Nou!!: Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven) і Forma sonata · Veure més »
Interval musical
L'interval és la distància en altura existent entre dues notes o sons.
Nou!!: Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven) і Interval musical · Veure més »
Joseph Haydn
, nascut Franz Joseph Haydn, fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat. La seva carrera musical cobreix tot el període que va des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme. Fou a la vegada el pont i el motor que permeté que es portés a terme aquesta evolució.Dictionnaire de la musique, Marc Vignal - Larousse 2005 Article Haydn La imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li ve pas dels títols de pare de la simfonia o de pare del quartet de corda que generosament se li va atorgar des del i fins als nostres dies. La creació d'aquests gèneres revela una gènesi una mica més complexa, però veritablement Haydn va contribuir de manera decisiva com pocs a fer que emergissin, es difonguessin i es consolidessin. Dos dels seus germans també van ser músics.
Nou!!: Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven) і Joseph Haydn · Veure més »
La major
La major (també LaM en la notació europea i A en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota la.
Nou!!: Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven) і La major · Veure més »
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Nou!!: Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven) і Ludwig van Beethoven · Veure més »
Modulació (música)
S'anomena modulació al procediment harmònic pel qual el compositor fa que l'obra musical que s'està desenvolupant en una tonalitat passi a fer-ho en una altra.
Nou!!: Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven) і Modulació (música) · Veure més »
Museu Isabella Stewart Gardner
El Museu Isabella Stewart Gardner (en anglès Isabella Stewart Gardner Museum, ISGM) és un museu de Boston (Massachusetts, Estats Units) amb una col·lecció de més de 2.500 obres d'art europeu, asiàtic i americà, que inclou pintures, tapissos i arts decoratives.
Nou!!: Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven) і Museu Isabella Stewart Gardner · Veure més »
Rondó
Rondó núm. 3 en la menor, Köchel 511, de Wolfgang Amadeus Mozart. Un rondó és una forma musical que es basa en l'alternança entre un fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades (variable), i altres passatges, cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit.
Nou!!: Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven) і Rondó · Veure més »
Sèptima
Sèptima major do-si Sèptima menor re-do En música, una sèptima és l'interval que conté set graus o notes de l'escala diatònica.
Nou!!: Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven) і Sèptima · Veure més »
Scherzo
L'scherzo (de l'italià: 'joc') és una forma musical, derivada del minuet però una mica més ràpida, creada per Ludwig van Beethoven.
Nou!!: Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven) і Scherzo · Veure més »
Sonata per a piano núm. 1 (Beethoven)
La Sonata per a piano núm.
Nou!!: Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven) і Sonata per a piano núm. 1 (Beethoven) · Veure més »
Sonata per a piano núm. 3 (Beethoven)
La Sonata para piano núm.
Nou!!: Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven) і Sonata per a piano núm. 3 (Beethoven) · Veure més »
Sturm und Drang
Johann Gottfried Von Herder Sturm und Drang (traduït en català: 'Tempesta i empenta') va ser un moviment preromàntic alemany, principalment literari, però també musical i de les arts visuals, desenvolupat durant la segona meitat del.
Nou!!: Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven) і Sturm und Drang · Veure més »
Tònica (música)
La tònica és, en el context de la música tonal, la nota principal i jeràrquicament més important de totes les que integren l'escala d'una determinada tonalitat.
Nou!!: Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven) і Tònica (música) · Veure més »
