Accés més ràpid que el navegador!
48 les relacions: Abdicació, Administrador apostòlic, Alexandre V, Antipapa, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Poitiers, Arquebisbat de Reims, Arquebisbat de Sens, Arquebisbe, Benet XIII, Bisbat d'Agen, Bisbat de Besiers, Bisbat de Carcassona, Bisbe, Canonge, Cardenal, Carles VI de França, Catolicisme, Cisma d'Occident, Climent VII d'Avinyó, Concili de Constança, Concili de Pisa, Consistori papal, Doctorat, Dret, Dret canònic, Hugonot, Joan XXIII de Pisa, Llenguadoc, Lluís II de Bar, Martí V, Orde de Sant Benet, Orde dels Humiliats, Patriarca Llatí d'Alexandria, Poitiers, Titulus, Universitat d'Orleans, Universitat de París, 1382, 1383, 1385, 1391, 1409, 1412, 1413, 1417, 1422.
Abdicació
Abdicació de Napoleó L'abdicació és la renúncia voluntària d'un monarca (com un rei/reina, emperador/a, etc.) al seu títol, poder i drets.
Nou!!: Simó de Cramaud і Abdicació · Veure més »
Administrador apostòlic
Un administrador apostòlic és un clergue catòlic, sovint (però no necessàriament) bisbe emèrit o d'una diòcesi veïna, a càrrec temporal d'una diòcesi que espera un bisbe diocesà que serà el titular.
Nou!!: Simó de Cramaud і Administrador apostòlic · Veure més »
Alexandre V
fou antipapa del 1409 al 1410.
Nou!!: Simó de Cramaud і Alexandre V · Veure més »
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Nou!!: Simó de Cramaud і Antipapa · Veure més »
Arquebisbat d'Avinyó
Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: Simó de Cramaud і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Nou!!: Simó de Cramaud і Arquebisbat de Narbona · Veure més »
Arquebisbat de Poitiers
XIV. IV). X. Larquebisbat de Poitiers (francès: Archidiocèse de Poitiers, llatí: Archidioecesis Pictaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Simó de Cramaud і Arquebisbat de Poitiers · Veure més »
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''. Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.
Nou!!: Simó de Cramaud і Arquebisbat de Reims · Veure més »
Arquebisbat de Sens
Larquebisbat de Sens és una jurisdicció eclesiàstica de França centrada a Sens.
Nou!!: Simó de Cramaud і Arquebisbat de Sens · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Simó de Cramaud і Arquebisbe · Veure més »
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Nou!!: Simó de Cramaud і Benet XIII · Veure més »
Bisbat d'Agen
El bisbat d'Agen (francès: diocèse d'Agen, llatí: Dioecesis Agennensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus, centrada a Agen.
Nou!!: Simó de Cramaud і Bisbat d'Agen · Veure més »
Bisbat de Besiers
Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.
Nou!!: Simó de Cramaud і Bisbat de Besiers · Veure més »
Bisbat de Carcassona
El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.
Nou!!: Simó de Cramaud і Bisbat de Carcassona · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Simó de Cramaud і Bisbe · Veure més »
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Nou!!: Simó de Cramaud і Canonge · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Simó de Cramaud і Cardenal · Veure més »
Carles VI de França
Carles VI de FrançaCarles VI de França el Ben Estimat o el Boig (París 1368 - íd. 1422), rei de França (1380-1422).
Nou!!: Simó de Cramaud і Carles VI de França · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Simó de Cramaud і Catolicisme · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: Simó de Cramaud і Cisma d'Occident · Veure més »
Climent VII d'Avinyó
Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.
Nou!!: Simó de Cramaud і Climent VII d'Avinyó · Veure més »
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Nou!!: Simó de Cramaud і Concili de Constança · Veure més »
Concili de Pisa
Mapa que mostra el suport a Avinyó (roig) i a Roma (blau) durant el Cisma d'Occident. En la història de l'Església catòlica, el Cisma d'Occident és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa.
Nou!!: Simó de Cramaud і Concili de Pisa · Veure més »
Consistori papal
Un consistori papal és una reunió convocada pel papa i sota la seva presidència amb els cardenals per tractar d'afers que afecten l'Església catòlica universal.
Nou!!: Simó de Cramaud і Consistori papal · Veure més »
Doctorat
El doctorat és el programa màxim d'educació superior de moltes universitats.
Nou!!: Simó de Cramaud і Doctorat · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: Simó de Cramaud і Dret · Veure més »
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Nou!!: Simó de Cramaud і Dret canònic · Veure més »
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Nou!!: Simó de Cramaud і Hugonot · Veure més »
Joan XXIII de Pisa
Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415.
Nou!!: Simó de Cramaud і Joan XXIII de Pisa · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Simó de Cramaud і Llenguadoc · Veure més »
Lluís II de Bar
Lluís II de Bar (1370 /1375 - 26 de juny de 1430) fou cardenal-duc de Bar.
Nou!!: Simó de Cramaud і Lluís II de Bar · Veure més »
Martí V
Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.
Nou!!: Simó de Cramaud і Martí V · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Simó de Cramaud і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde dels Humiliats
LOrde dels Humiliats fou un orde monàstic, originat en un moviment religiós laic de tendència espiritualista, nascut a Llombardia al.
Nou!!: Simó de Cramaud і Orde dels Humiliats · Veure més »
Patriarca Llatí d'Alexandria
El patriarca llatí d'Alexandria fou el cap del Patriarcat llatí d'Alexandria, designat per l'Església Catòlica Romana el 1215 durant el pontificat d'Innocenci III.
Nou!!: Simó de Cramaud і Patriarca Llatí d'Alexandria · Veure més »
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Nou!!: Simó de Cramaud і Poitiers · Veure més »
Titulus
El titulus (plural tituli) de les esglésies de Roma és el nom que reben alguns temples catòlics d'aquesta ciutat pel fet de ser els més antics i estar destinats sobretot a l'evangelització inicial o missió local.
Nou!!: Simó de Cramaud і Titulus · Veure més »
Universitat d'Orleans
La Universitat d'Orleans (Université d'Orléans en francès) és una universitat pública francesa amb seu a la ciutat d'Orleans, al departament de Loiret.
Nou!!: Simó de Cramaud і Universitat d'Orleans · Veure més »
Universitat de París
La Universitat de París (en francès: Université de Paris), coneguda com La Sorbona, va ser la principal universitat de París, en actiu des de 1150 fins al 1970, exceptuant el període entre 1793 i 1806 drunt la Revolució Francesa.
Nou!!: Simó de Cramaud і Universitat de París · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Simó de Cramaud і 1382 · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Simó de Cramaud і 1383 · Veure més »
1385
Sense descripció.
Nou!!: Simó de Cramaud і 1385 · Veure més »
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Nou!!: Simó de Cramaud і 1391 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Simó de Cramaud і 1409 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Simó de Cramaud і 1412 · Veure més »
1413
; Països Catalans.
Nou!!: Simó de Cramaud і 1413 · Veure més »
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Simó de Cramaud і 1417 · Veure més »
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Nou!!: Simó de Cramaud і 1422 · Veure més »
