Taula de continguts
18 les relacions: Alides, Àhmad ibn Ismaïl, Bukharà, Califat Abbàssida, Emir, Gardez, Gonbad-e Qabus, Gran Khorasan, Ismaïl ibn Àhmad, Kharigisme, Mahmud de Ghazna, Nuh II ibn Mansur, Safàrides, Samànides, Sebüktigin, Sistan, Turcs, Txaghaniyan.
Alides
Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Veure Simdjúrides і Alides
Àhmad ibn Ismaïl
Abu-Nasr Àhmad ibn Ismaïl as-Samaní o bé, simplement, Àhmad (II) ibn Ismaïl (mort 914) fou un emir samànida conegut, per la seva mort violenta, com al-Amir aix-Xahid, en àrab, o Amir-i Shahid, en persa, literalment ‘l'Emir Màrtir’.
Veure Simdjúrides і Àhmad ibn Ismaïl
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Veure Simdjúrides і Bukharà
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Simdjúrides і Califat Abbàssida
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Veure Simdjúrides і Emir
Gardez
Gardez o Gardiz és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Paktia.
Veure Simdjúrides і Gardez
Gonbad-e Qabus
Gonbad-e Qābus (persa گنبدقابوس) o Gonbad-e Kāvus (persa گنبدكاووس) (també Gonbad-e Ghābus o Gonbad-i Ghāboos) és una ciutat de l'Iran a la província de Golestan.
Veure Simdjúrides і Gonbad-e Qabus
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Simdjúrides і Gran Khorasan
Ismaïl ibn Àhmad
Abu-Ibrahim Ismaïl ibn Àhmad as-Samaní, més conegut com a Ismaïl ibn Àhmad o Ismaïl I, així com pels sobrenoms al-Amir al-Madí i al-Amir al-Àdil (849-907) fou emir samànida de Ma Warà an-Nahr o Transoxiana (891-907).
Veure Simdjúrides і Ismaïl ibn Àhmad
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Veure Simdjúrides і Kharigisme
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Veure Simdjúrides і Mahmud de Ghazna
Nuh II ibn Mansur
Abu-l-Qàssim Nuh II ibn Mansur ibn Nuh, pòstumament anomenat «al-Amir ar-Radi», ‘l'Emir Estimat’, fou un emir samànida de Transoxiana (976-997) i de Khurasan (976-992).
Veure Simdjúrides і Nuh II ibn Mansur
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Veure Simdjúrides і Safàrides
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Veure Simdjúrides і Samànides
Sebüktigin
Abu-Mansur Sebüktigin o, senzillament, Sebüktigin (Barskon, 942 - Balkh, 997) fou un sultà de la dinastia yamínida de Gazni, coneguda com a gaznèvida.
Veure Simdjúrides і Sebüktigin
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Veure Simdjúrides і Sistan
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Veure Simdjúrides і Turcs
Txaghaniyan
Txaghaniyan (àrab Saghaniyan) és una regió històrica de l'Àsia Central a l'Uzbekistan, format per la vall del riu Txaghan (Čaghan Rud), darrer afluent septentrional de l'Amudarià, al nord de la ciutat de Termez (que no en feu pas part).
Veure Simdjúrides і Txaghaniyan
També conegut com Simdjúrida, Simjúrides.