Obrir a Google MapsTaula de continguts
6 les relacions: Þingvallavatn, Dorsal mesoatlàntica, Islàndia, Placa eurasiàtica, Placa nord-americana, Tectònica de plaques.
Þingvallavatn
Llac Þingvallavatn Llac Þingvallavatn Llac Þingvallavatn Þingvallavatn o Llac de Þingvellir és un llac al sud-oest d'Islàndia, sent el llac natural més gran d'Islàndia amb una superfície de 84 km².
Veure Silfra і Þingvallavatn
Dorsal mesoatlàntica
La dorsal mesoatlàntica és una dorsal oceànica que s'estén en l'oceà Atlàntic dels 87° N (uns 33 km al sud del pol Nord) fins a l'illa Bouvet, 1.700 km al nord de l'Antàrtida, on es transforma en la dorsal atlanticoíndica, que continua cap a l'est.
Veure Silfra і Dorsal mesoatlàntica
Islàndia
Islàndia (en islandès, Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.
Veure Silfra і Islàndia
Placa eurasiàtica
La placa eurasiàtica és una placa tectònica continental que inclou tota Euràsia, amb l'excepció del subcontinent indi, la península Aràbiga, i la part de Sibèria a l'est de la serralada Verkhoiansk.
Veure Silfra і Placa eurasiàtica
Placa nord-americana
La placa nord-americana és una placa tectònica continental que cobreix Amèrica del Nord, incloent a Groenlàndia, la part nord-occidental de l'oceà Atlàntic, fins i tot la dorsal meso-atlántica, una part de l'Oceà Glacial Àrtic i la part de Sibèria a l'est de la serralada Verkhoiansk.
Veure Silfra і Placa nord-americana
Tectònica de plaques
Esquema general de diferents tipus de vulcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτονικός, tektonikós, que significa 'relacionat amb la construcció') és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.