Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Shasta (llengua)

Índex Shasta (llengua)

El shasta és una llengua ameríndia del grup de les llengües shasta que s'havia parlat al nord de Califòrnia i al sud-oest d'Oregon.

Taula de continguts

  1. 19 les relacions: Accent agut, Consonant africada, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant ejectiva, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant velar, Consonant vibrant, Llengües ameríndies, Llengües shasta, Okwanuchu, Shasta, Survey of California and Other Indian Languages, To (lingüística).

  2. Llengües shasta

Accent agut

Laccent agut (´) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa de dreta a esquerra, i que es col·loca damunt una lletra, normalment una vocal.

Veure Shasta (llengua) і Accent agut

Consonant africada

Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.

Veure Shasta (llengua) і Consonant africada

Consonant aproximant

Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).

Veure Shasta (llengua) і Consonant aproximant

Consonant bilabial

Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.

Veure Shasta (llengua) і Consonant bilabial

Consonant dental

Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.

Veure Shasta (llengua) і Consonant dental

Consonant ejectiva

Una consonant ejectiva (o simplement ejectiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant sorda que s'articula amb una oclusió simultània de la glotis.

Veure Shasta (llengua) і Consonant ejectiva

Consonant fricativa

Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).

Veure Shasta (llengua) і Consonant fricativa

Consonant glotal

Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.

Veure Shasta (llengua) і Consonant glotal

Consonant nasal

Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.

Veure Shasta (llengua) і Consonant nasal

Consonant oclusiva

Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).

Veure Shasta (llengua) і Consonant oclusiva

Consonant palatal

Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.

Veure Shasta (llengua) і Consonant palatal

Consonant velar

Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.

Veure Shasta (llengua) і Consonant velar

Consonant vibrant

Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.

Veure Shasta (llengua) і Consonant vibrant

Llengües ameríndies

264x264px Les llengües ameríndies són tots aquells idiomes parlats a Amèrica abans de l'arribada de Cristòfor Colom pels amerindis nord-americans i pels amerindis sud-americans.

Veure Shasta (llengua) і Llengües ameríndies

Llengües shasta

En vermell, lloc on es parlava el shasta La llengües shasta eren una família ligüística d'amerindis de Califòrnia que estava formada per quatre llengües, parlades anteriorment al nord de Califòrnia i sud d'Oregon, Estats Units pels shasta.

Veure Shasta (llengua) і Llengües shasta

Okwanuchu

L'okwanuchu eren una llengua de la família de les llengües shasta parlada anteriorment al nord de Califòrnia, als marges del riu Salmon, Estats Units, pels okwanuchus, una divisió del poble shasta.

Veure Shasta (llengua) і Okwanuchu

Shasta

Distribució dels Shasta Els shasta són una tribu índia de parla independent (però a vegades inclosa en el grup hipotètic hoka-sioux), el nom de la qual prové de Sǔsti'ka, nom d'una atribu de la zona el 1840, que es divideix en quatre grups.

Veure Shasta (llengua) і Shasta

Survey of California and Other Indian Languages

El Survey of California and Other Indian Languages (Enquesta de Califòrnia i altres idiomes indis), originalment Survey of California Indian Languages, és un arxiu de documentació lingüística, catàlegs i arxius sobres les llengües ameríndies a la Universitat de Califòrnia a Berkeley.

Veure Shasta (llengua) і Survey of California and Other Indian Languages

To (lingüística)

En lingüística, el to és el fenomen en què l'altura de la veu té valor fonològic, és a dir, en què hi ha parells mínims que es distingeixen únicament per la seva altura, o pel seu contorn d'altura (creixent, decreixent, etcètera).

Veure Shasta (llengua) і To (lingüística)

Vegeu també

Llengües shasta