Accés més ràpid que el navegador!
18 les relacions: Artilleria, Borís Xeremétev, Canó, Canó obús, Coronel, Dragó (militar), Estònia, Gran Guerra del Nord, Imperi Suec, Infanteria, Livònia Sueca, Mariscal de camp, Morter (arma), Narva, Regiment, Tartu, Tsar, Tsarat Rus.
Artilleria
Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.
Nou!!: Setge de Tartu (1704) і Artilleria · Veure més »
Borís Xeremétev
Borís Petróvitx Xeremétev - Борис Петрович Шереметев - (25 d'abril de 1652, Moscou - 17 de febrer de 1719, Moscou) fou un mariscal de camp i diplomàtic rus.
Nou!!: Setge de Tartu (1704) і Borís Xeremétev · Veure més »
Canó
Un canó és una arma d'artilleria, generalment en forma de tub allargat, que permet de disparar un projectil a distància.
Nou!!: Setge de Tartu (1704) і Canó · Veure més »
Canó obús
Obús usat per l'exèrcit d'Itàlia durant la Primera Guerra Mundial. Obús francès TRF1 de 155 mm. Un canó obús és un tipus d'arma d'artilleria que es caracteritza per un canó relativament curt (de 10 a 20 calibres) i per usar càrregues propel·lents comparativament petites per propulsar projectils, amb trajectòries relativament altes i un pronunciat angle de caiguda, permetent atacar mitjançant un tir corb o indirecte blancs que es troben darrere d'obstacles naturals o artificials del terreny, gràcies al fet que la peça pot elevar-se en angles superiors als 45°.
Nou!!: Setge de Tartu (1704) і Canó obús · Veure més »
Coronel
Coronel o Coronell (abreujat com a Col., Col or COL) és el grau militar més alt entre els oficials superiors dels exèrcits.
Nou!!: Setge de Tartu (1704) і Coronel · Veure més »
Dragó (militar)
dragonades Un dragó, en contextos militars, és un membre del cos de dragons, inicialment d'infanteria muntada i posteriorment de cavalleria lleugera.
Nou!!: Setge de Tartu (1704) і Dragó (militar) · Veure més »
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Nou!!: Setge de Tartu (1704) і Estònia · Veure més »
Gran Guerra del Nord
La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.
Nou!!: Setge de Tartu (1704) і Gran Guerra del Nord · Veure més »
Imperi Suec
L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721. En suec, el període és anomenat stormaktstiden, traduït literalment "l'era de la gran potència". Després de la mort de Gustau II Adolf el 1632, l'imperi fou, durant llargs períodes, controlats per part de l'alta noblesa, la més prominent de les quals fou la família Oxenstierna, actuant com a tutors de monarques menors d'edat. Els interessos de l'alta noblesa contrastaven amb la política d'uniformitat tradicional de la monarquia sueca que promovia una igualtat d'estatus entre els diferents estats (noblesa, clergat, burgesos i camperols). En els territoris adquirits durant els períodes de govern de facto nobiliari, la servitud no fou abolida, i la noblesa s'apropià de terres de la corona. La Gran Reducció de 1680 posà final a aquestes tendències i obligà al retorn de les terres al patrimoni reial. La servitud, no obstant això, romangué amb força a molts dels territoris adquirits al Sacre Imperi Romanogermànic i a l'Estònia Sueca, on l'aplicació de la uniformitat política fou obstaculitzada pels tractats signats durant la seva annexió. Després de les victòries a la Guerra dels Trenta Anys, el clímax de la stormaktstiden s'aconseguí durant la Segona Guerra del Nord, quan el principal adversari dels suecs, Dinamarca, fou neutralitzada en el Tractat de Roskilde de 1658. No obstant això, en el curs posterior de la guerra, així com en la Guerra d'Escània, Suècia només pogué mantenir el seu imperi gràcies al suport del seu màxim aliat, el Regne de França. Carles XI de Suècia consolidà l'imperi i assegurà un període de pau, abans que el Tsarat Rus, Electorat de Saxònia i Dinamarca-Noruega efectuessin un atac conjunt contra el seu successor, Carles XII. Després d'un seguit de victòries inicials sueques, Carles va aconseguir assegurar per darrer cop l'imperi amb el Tractat de Traventhal (1700) i el Tractat d'Altranstädt (1706), després de la batalla de Poltava (1709) portà la stormaktstiden sueca a un abrupte final. Expansió de l'Imperi suec entre 1560 i 1815.
Nou!!: Setge de Tartu (1704) і Imperi Suec · Veure més »
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Nou!!: Setge de Tartu (1704) і Infanteria · Veure més »
Livònia Sueca
La Livònia Sueca va ser un domini de l'Imperi Suec des de 1629 fins a 1721.
Nou!!: Setge de Tartu (1704) і Livònia Sueca · Veure més »
Mariscal de camp
Mariscal de camp o simplement mariscal és un grau militar.
Nou!!: Setge de Tartu (1704) і Mariscal de camp · Veure més »
Morter (arma)
El morter és una arma de foc d'artilleria capaç de disparar granades amb angles superiors als quaranta-cinc graus i a velocitats relativament baixes.
Nou!!: Setge de Tartu (1704) і Morter (arma) · Veure més »
Narva
Narva (en alemany Narwa i en rus Нарва) és la tercera ciutat més gran d'Estònia, amb una població que arriba als 67.497 habitants (2007) i amb una superfície de 84,54 km².
Nou!!: Setge de Tartu (1704) і Narva · Veure més »
Regiment
El regiment és una unitat militar dins els exèrcits de terra i està format per la suma de 2 o més batallons sota el comandament d'un coronel.
Nou!!: Setge de Tartu (1704) і Regiment · Veure més »
Tartu
Localització de Tartu dintre d'Estònia Tartu (en alemany i suec és Dorpat, en letó Tērbata i en rus Derpt o Юрьев (Iuriev)) és la segona ciutat més gran d'Estònia, amb una població que arriba als 101.297 habitants (2004) i amb una superfície de 38,8 km².
Nou!!: Setge de Tartu (1704) і Tartu · Veure més »
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Nou!!: Setge de Tartu (1704) і Tsar · Veure més »
Tsarat Rus
El Tsarat Rus, Ру́сское ца́рство, Rússkoie tsarstvo o Tsarat de Rússia, Росси́йское ца́рство Rossíiskoie tsarstvo Rússia, Россия Rossia o també Tsarat de Moscou, Моско́вское ца́рство Moskóvskoie tsarstvo és el nom oficial de l'estat rus des de la presa del títol de tsar per Ivan IV el 1547 i la fundació de l'Imperi Rus per Pere I el Gran el 1721.
