Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Servília Cepionis

Índex Servília Cepionis

Servília Cepionis (en llatí Seruilia Caepionis, segle I aC) va ser una matrona romana de finals de l'època republicana, coneguda principalment per haver estat amant de Juli Cèsar i mare de Brutus.

Taula de continguts

  1. 36 les relacions: Cató el Censor, Ciceró, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid), Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar), Gens Atília, Gens Servília, Gneu Pompeu Magne, Júnia (dona de Lèpid), Júnia Tèrcia, Juli Cèsar, Lèpid el triumvir, Lívia, Lívia Drusa, Livi Drus Claudià, Llatí, Luci Corneli Sul·la, Marc Emili Lèpid (cònsol any 11), Marc Emili Lèpid (conspirador), Marc Juni Brut, Marc Juni Brut (polític), Marc Livi Drus, Marc Livi Emilià Drus, Marc Porci Cató Licinià el vell, Marc Porci Cató Salonià el jove, Marc Porci Cató Salonià el vell, Marc Porci Cató Uticense, Marc Porci Cató Uticense II, Pòrcia Cató, Quint Servili Cepió (questor 103 aC), Quint Servili Cepió (tribú 72 aC), República Romana, Salònia, Segona Guerra Civil romana, Servília Menor, Tit Pomponi Àtic.

Cató el Censor

Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.

Veure Servília Cepionis і Cató el Censor

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Veure Servília Cepionis і Ciceró

Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology

El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.

Veure Servília Cepionis і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology

Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid)

Emília Lèpida (en llatí Emilia Lepida) va ser una dama romana, germana de Marc Emili Lèpid, cònsol l'any 11, i filla de Lèpid el Jove (Marcus Aemilius Lepidus).

Veure Servília Cepionis і Emília Lèpida (germana de Marc Emili Lèpid)

Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)

Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà, possible fill de Gai Cassi Longí Var.

Veure Servília Cepionis і Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)

Gens Atília

La gens Atília (en llatí: Atilia gens i de vegades escrit Atillia) va ser una gens de Roma, amb branques patrícia i plebea.

Veure Servília Cepionis і Gens Atília

Gens Servília

La gens Servília (Servilia gens) va ser una gens romana originalment patrícia i després també plebea.

Veure Servília Cepionis і Gens Servília

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Veure Servília Cepionis і Gneu Pompeu Magne

Júnia (dona de Lèpid)

Júnia (en llatí Junia) era una dama romana del.

Veure Servília Cepionis і Júnia (dona de Lèpid)

Júnia Tèrcia

Júnia Tèrcia o Júnia Tertul·la (en Junia Tertia o Junia Tertulla) va ser una dama romana.

Veure Servília Cepionis і Júnia Tèrcia

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Veure Servília Cepionis і Juli Cèsar

Lèpid el triumvir

Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.

Veure Servília Cepionis і Lèpid el triumvir

Lívia

* Lívia Drusa, mare de Cató d'Útica i de Marc Juni Brut.

Veure Servília Cepionis і Lívia

Lívia Drusa

Lívia Drusa (en llatí Livia Drusa), va ser filla de Marc Livi Emilià Drus (cònsol el 112 aC) i germana de Marc Livi Drus, tribú de la plebs assassinat el 91 aC.

Veure Servília Cepionis і Lívia Drusa

Livi Drus Claudià

Marc Livi Drus Claudià (en llatí Livius Drusus Claudianus) va ser el pare de l'emperadriu Lívia Drusil·la, la mare de l'emperador Tiberi.

Veure Servília Cepionis і Livi Drus Claudià

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Servília Cepionis і Llatí

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Veure Servília Cepionis і Luci Corneli Sul·la

Marc Emili Lèpid (cònsol any 11)

Marc Emili Lèpid (en llatí Marcus Aemilius Q. F. Lepidus) va ser un magistrat romà, possiblement fill de Lèpid el Jove (Marcus Aemilius Lepidus).

Veure Servília Cepionis і Marc Emili Lèpid (cònsol any 11)

Marc Emili Lèpid (conspirador)

Marc Emili Lèpid (en llatí Marcus Aemilius Lepidus) era fill de Lèpid el triumvir i de Júnia.

Veure Servília Cepionis і Marc Emili Lèpid (conspirador)

Marc Juni Brut

Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.

Veure Servília Cepionis і Marc Juni Brut

Marc Juni Brut (polític)

Marc Juni Brut (en Marcus Junius Brutus) va ser un polític de la República Romana i pare del Marc Juni Brut que va participar en el complot que va assassinar Juli Cèsar.

Veure Servília Cepionis і Marc Juni Brut (polític)

Marc Livi Drus

Marc Livi Drus (en llatí Marcus Livius M.F.C.N. Drusus), fill de ''Marcus Livius C.F.M. Aemiliani Drusus'', va ser un magistrat romà del.

Veure Servília Cepionis і Marc Livi Drus

Marc Livi Emilià Drus

Marc Livi Emilià Drus (Marcus Livius C. F. M. Aemiliani Drusus) va ser un magistrat romà.

Veure Servília Cepionis і Marc Livi Emilià Drus

Marc Porci Cató Licinià el vell

Marc Porci Cató Licinià el vell (en llatí Marcus Porcius Cato Licinianus) va ser un jurista romà.

Veure Servília Cepionis і Marc Porci Cató Licinià el vell

Marc Porci Cató Salonià el jove

Marc Porci Cató Salonià el jove (en llatí Marcus Porcius Cato Salonianus) va ser fill de Marc Porci Cató Salonià el vell i de la seva segona esposa Salònia.

Veure Servília Cepionis і Marc Porci Cató Salonià el jove

Marc Porci Cató Salonià el vell

Marc Porci Cató Salonià el vell (en llatí Marcus Porcius Cato Salonianus) va ser un cavaller romà fill de Marc Porci Cató Censorí i de la seva segona muller Salònia.

Veure Servília Cepionis і Marc Porci Cató Salonià el vell

Marc Porci Cató Uticense

renaixentista de Cató el Jove. S'està a punt de suïcidar després de llegir un exemplar del Fedó (el diàleg de Plató que narra el suïcidi de Sòcrates) Marc Porci Cató Uticense - Marcus Porcius Cato Uticensis - (95 aC Miltner F., Hatto Gross W.

Veure Servília Cepionis і Marc Porci Cató Uticense

Marc Porci Cató Uticense II

Marc Porci Cató (en llatí Marcus Porcius Cato) va ser fill de Cató d'Utica i Atília.

Veure Servília Cepionis і Marc Porci Cató Uticense II

Pòrcia Cató

Pòrcia ferint-se a la cama per Elisabetta Sirani (1638 - 1665) Porcia Cató o Pòrcia Catona, o simplement Pòrcia (en llatí Porcia Catonis, ca. 70 - 42 aC), va ser una dama romana, filla de Cató d'Útica i de la seva primera esposa, Atília.

Veure Servília Cepionis і Pòrcia Cató

Quint Servili Cepió (questor 103 aC)

Quint Servili Cepió (Quintus Servilius Caepio) va ser un magistrat romà.

Veure Servília Cepionis і Quint Servili Cepió (questor 103 aC)

Quint Servili Cepió (tribú 72 aC)

Quint Servili Cepió (en llatí Quintus Servilius Caepio) va ser un magistrat romà.

Veure Servília Cepionis і Quint Servili Cepió (tribú 72 aC)

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure Servília Cepionis і República Romana

Salònia

Salònia (en llatí Salonia) era una dama romana.

Veure Servília Cepionis і Salònia

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Veure Servília Cepionis і Segona Guerra Civil romana

Servília Menor

Servília Menor (en Servilia) era la filla de Lívia, germana de Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, i per tant germana de Servília Major.

Veure Servília Cepionis і Servília Menor

Tit Pomponi Àtic

Tit Pomponi Àtic (Titus Pomponius Atticus) va ser un filòsof de l'escola epicúria.

Veure Servília Cepionis і Tit Pomponi Àtic

També conegut com Servília Cepiona, Servília Major.