Taula de continguts
33 les relacions: Acció confessòria, Aigua, Alienació, Balcó, Bienni, Biga (construcció), Carro, Cavall, Ciceró, Coberta (arquitectura), Confusió (dret), Cursus honorum, Desguàs, Deu, Dret real, Dret romà, Edifici, Escolàstica, Finestra, Hipoteca, Immoble, Inter vivos, Interdicte, Justinià I, Llatí, Mortis causa, Pluja, Possessió, Pou, Pretor, Propietat privada, Ramat, Usucapió.
Acció confessòria
L'acció confessòria és una acció civil que faculta els titulars d'un dret de servitud o el propietari d'una finca dominant a obtenir una resolució judicial que protegeixi el seu dret davant un altre que li discuteixi o amenaci de pertorbar la seva servitud.
Veure Servitud (dret romà) і Acció confessòria
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Servitud (dret romà) і Aigua
Alienació
L'alienació és un fenomen no innat en les persones, de disposició psicològic-mental.
Veure Servitud (dret romà) і Alienació
Balcó
Un balcó amb balustrada Un balcó (de l'italià balcone) és una plataforma que es projecta des de la paret a l'exterior d'un edifici, sostinguda per columnes o mènsules, i tancada mitjançant una balustrada o barana, que comunica amb l'interior de l'edifici per una o més obertures.
Veure Servitud (dret romà) і Balcó
Bienni
Un bienni és un període equivalent a dos anys.
Veure Servitud (dret romà) і Bienni
Biga (construcció)
Flexió teòrica d'una biga ''recolzada-articulada'' sotmesa a una càrrega puntual centrada ''F''. En enginyeria i arquitectura es denomina biga a un element constructiu lineal que treballa principalment a flexió.
Veure Servitud (dret romà) і Biga (construcció)
Carro
Carro australià Un carro és un vehicle de tracció animal, destinat a dur càrregues o persones amb un o més eixos.
Veure Servitud (dret romà) і Carro
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Veure Servitud (dret romà) і Cavall
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Servitud (dret romà) і Ciceró
Coberta (arquitectura)
Teulades de L'Aïnsa des del campanar de l'església de santa Maria (Sobrarb) Edifici en construcció a Melbourne. La coberta és l'element constructiu que protegeix els edificis a la part superior, incloent-hi l'estructura que sustenta aquesta coberta.
Veure Servitud (dret romà) і Coberta (arquitectura)
Confusió (dret)
La confusió, en dret civil, és una causa o mode d'extinció de les obligacions, fruit de la reunió en una mateixa persona de les qualitats de la part creditora i la deutora.
Veure Servitud (dret romà) і Confusió (dret)
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Veure Servitud (dret romà) і Cursus honorum
Desguàs
Desguàs en ús durant una pluja. S'anomena desguàs o eixauc als sistemes dissenyats per drenar l'aigua per on s'escola l'aigua bruta o de pluja.
Veure Servitud (dret romà) і Desguàs
Deu
El deu és el nombre natural que segueix el nou i precedeix l'onze.
Veure Servitud (dret romà) і Deu
Dret real
Dret real és una figura jurídica provinent del dret romà ius in re o dret sobre la cosa, i que es contraposa al dret personal que implica una relació de deute entre dues persones.
Veure Servitud (dret romà) і Dret real
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Veure Servitud (dret romà) і Dret romà
Edifici
Torre Glòries, a Barcelona. Un edifici és una construcció d'una certa grandària destinada a habitatge o a d'altres usos.
Veure Servitud (dret romà) і Edifici
Escolàstica
XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Veure Servitud (dret romà) і Escolàstica
Finestra
'''Finestres''' en un mur Una finestra és una obertura de forma regular, generalment rectangular, practicada en un mur o paret per a deixar entrar aire i claror dins un edifici i per a poder mirar de dins a fora.
Veure Servitud (dret romà) і Finestra
Hipoteca
Una hipoteca és un dret real de garantia, la forma més comuna de finançar la compra d'un primer habitatge.
Veure Servitud (dret romà) і Hipoteca
Immoble
Immoble, tenen aquesta consideració tots aquells béns, com cases o finques, que no es poden traslladar sense provocar-los danys, perquè formen part d'un terreny o hi són ancorats o clavats.
Veure Servitud (dret romà) і Immoble
Inter vivos
Inter vivos és una expressió llatina que s'utilitza en dret per referir-se a aquells actes jurídics que es produeixen entre persones vives, en contraposició als actes mortis causa.
Veure Servitud (dret romà) і Inter vivos
Interdicte
Un interdicte és una acció legal que persegueix posar fi a una situació produïda per una pertorbació que algú fa sobre un immoble d'un altre.
Veure Servitud (dret romà) і Interdicte
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Servitud (dret romà) і Justinià I
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Servitud (dret romà) і Llatí
Mortis causa
Mortis causa és una expressió llatina que s'utilitza en Dret per referir-se a aquells actes jurídics que es produeixen o tenen efecte després de la defunció d'una persona.
Veure Servitud (dret romà) і Mortis causa
Pluja
Pluja La pluja és precipitació en forma de gotes d'aigua líquida, de diàmetre superior a 0.5 mm, tot i que si es dispersa les gotes poden tenir una mida inferior.
Veure Servitud (dret romà) і Pluja
Possessió
Barcelona Son Brondo Son Fortuny Les possessions són les grans finques rurals a Mallorca.
Veure Servitud (dret romà) і Possessió
Pou
Vistes des de Sant Cebrià de Lledó o els Metges, a les Gavarres, amb el pou a primer terme. Un pou és un orifici vertical excavat o perforat a la terra.
Veure Servitud (dret romà) і Pou
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Veure Servitud (dret romà) і Pretor
Propietat privada
La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.
Veure Servitud (dret romà) і Propietat privada
Ramat
nyus. Ramat d'ovelles a la Vega del Jalón (Chodes, Zaragoza). Un ramat, una ramada, rabera o guarda (Balears) (i antigament un folc; modernament designa un escamot, ço és un ramat petit en tortosí i balear) es compon de diversos animals de la mateixa espècie que estan junts o que es desplacen junts.
Veure Servitud (dret romà) і Ramat
Usucapió
La usucapió és un mecanisme legal mitjançant el qual una persona pot esdevenir titular d'un bé o dret pel decurs del temps, per simple ocupació o utilització.
Veure Servitud (dret romà) і Usucapió