Taula de continguts
29 les relacions: Aorsis, Bastarnes, Biessis, Claudi Ptolemeu, Dacis, Dniéper, Escites, Estrabó, Gàlates, Germània (regió), Germànics, Getes, Grec antic, Hamaxoecs, Hossis, Ibions, Idres, Llatí, Piengites, Plini el Vell, Riu Don, Roxolans, Sales (grup humà), Sarmàtia asiàtica, Sarmàtia europea, Sàrmates, Tàcit, Udes, Ziges.
Aorsis
Els aorsis o aorsins (llatí aorsi) foren un poble de Sarmàcia, que vivien segons Tolomeu entre el Bàltic (Golf Venedic) i les muntanyes Rhipeanes (est de Prússia), al sud de l'Agathyrsis, al nord dels pagirites, probablement emigrats de la regió entre la mar Càspia i el riu Iaxartes.
Veure Sarmàtia і Aorsis
Bastarnes
Els bastarnes (en llatí Bastarnae o Basternae, en grec antic Βαστάρναι o Βαστέρναι) eren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.
Veure Sarmàtia і Bastarnes
Biessis
Els biessis (grec antic: Βίεσσοι, Víessoi; llatí: Biessi) foren un poble de Sarmàcia a la part nord dels Carpats, a l'oest dels Tagris.
Veure Sarmàtia і Biessis
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Sarmàtia і Claudi Ptolemeu
Dacis
Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.
Veure Sarmàtia і Dacis
Dniéper
El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.
Veure Sarmàtia і Dniéper
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Veure Sarmàtia і Escites
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Sarmàtia і Estrabó
Gàlates
Els gàlates (llatí: Galatae, també dits Gallograeci, en grec antic Γαλάται o Γαλάτες) van ser un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.
Veure Sarmàtia і Gàlates
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Veure Sarmàtia і Germània (regió)
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Veure Sarmàtia і Germànics
Getes
Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).
Veure Sarmàtia і Getes
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Sarmàtia і Grec antic
Hamaxoecs
Hamaxoecs (en llatí Hamaxoeci, en grec antic Ἁμάξοικοι, que significa 'viure al carro') o hamaxobians era el nom que els antic donaven a uns grups d'hordes nòmades que recorrien el nord-est d'Europa.
Veure Sarmàtia і Hamaxoecs
Hossis
Els hossis o ossis (en llatí hossii o ossi, en grec antic Ὅσσιοι) eren un poble de la Sarmàcia europea que menciona Claudi Ptolemeu.
Veure Sarmàtia і Hossis
Ibions
Els ibions o vibions (en grec antic: Ἰβιώνες o Οὐιβιώνες, en llatí ibiones o vibiones) eren un poble eslau de la Sarmàcia europea, que menciona Claudi Ptolemeu.
Veure Sarmàtia і Ibions
Idres
Els idres (en llatí: Idrae, en grec antic: Ἴδραι, Idre) eren un poble de la Sarmàcia europea esmentat per Claudi Ptolemeu, que no dona prou dades per establir la seva posició més enllà de la seva proximitat als ibions.
Veure Sarmàtia і Idres
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Sarmàtia і Llatí
Piengites
Els piengites (en llatí: piengitae, en grec antic: Πιεγγῖται, pienguite) eren un poble de la Sarmàcia europea, que vivien suposadament al riu Piena, afluent del Prípiat, prop de Pinsk (Rússia).
Veure Sarmàtia і Piengites
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Sarmàtia і Plini el Vell
Riu Don
El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).
Veure Sarmàtia і Riu Don
Roxolans
Roxolans (Roxolani) eren un poble sàrmata que mencionen Estrabó, Claudi Ptolemeu i Plini el Vell quan ocupava les estepes del Borístenes i del Tànais al.
Veure Sarmàtia і Roxolans
Sales (grup humà)
Sales (en llatí sali, en grec Σάλοι) foren un poble de la Sarmàcia europea, a la vora del riu Salis a la regió de Livònia.
Veure Sarmàtia і Sales (grup humà)
Sarmàtia asiàtica
Sarmàtia asiàtica és una part de la Sarmàtia o Sarmàcia, i una regió que s'estén entre el Don (i des del seu naixement cap al nord), la mar d'Azov (Palus Maeotis), l'Euxí, el Caucas, la mar Càspia, el Volga i les terres desconegudes al nord.
Veure Sarmàtia і Sarmàtia asiàtica
Sarmàtia europea
La Sarmàtia europea (en grec antic Σαρμάτια), segons Claudi Ptolemeu, era un país que s'estenia entre el Vístula (a l'oest), la mar Bàltica (al nord); el país dels iazigs i Dàcia (al sud) i Crimea i el Don (a l'est).
Veure Sarmàtia і Sarmàtia europea
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Veure Sarmàtia і Sàrmates
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Veure Sarmàtia і Tàcit
Udes
Els udes (llatí: Udae) foren un poble de la Sarmàcia asiàtica, a la vora de la mar Càspia.
Veure Sarmàtia і Udes
Ziges
Els ziges (en llatí: zygi, en grec antic Ζύγιοι) eren un poble salvatge de la Sarmàcia Asiàtica que vivien prop de l'Euxí, a les muntanyes que s'estenen des del Caucas fins al Bòsfor Cimmeri.
Veure Sarmàtia і Ziges
També conegut com Sarmàcia.