Accés més ràpid que el navegador!
34 les relacions: Alcanyís, Arquebisbat de Tarragona, Arquitectura barroca, Arquitectura gòtica, Banyoles, Berguedà, Capella (arquitectura), Carme Plaza i Arqué, Carreu, Claustre, Francesc Solives, Frontó (arquitectura), Guimerà, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Jaume Huguet, Joan Fuguet Sans, Joan Terès i Borrull, Lluneta, Maria, mare de Jesús, Monestir, Museu Episcopal de Vic, Nau (arquitectura), Olvan, Orde del Cister, Presbiteri, Retaule, Riu Corb, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria de Vallsanta, Santuari, Sàpiens, Urgell, Volta de canó, 1588.
Alcanyís
Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Alcanyís · Veure més »
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »
Arquitectura barroca
L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Arquitectura barroca · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Arquitectura gòtica · Veure més »
Banyoles
Banyoles és un municipi de Catalunya i la capital de la comarca del Pla de l'Estany, al centre de les comarques gironines.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Banyoles · Veure més »
Berguedà
El Berguedà és una comarca de Catalunya.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Berguedà · Veure més »
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Capella (arquitectura) · Veure més »
Carme Plaza i Arqué
Carme Plaza i Arqué (Reus, 1946) és una filòloga i historiadora catalana, especialitzada en dialectologia i en història dels ordes militars del Temple i de l'Hospital, sovint en col·laboració amb l'historiador i espós Joan Fuguet.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Carme Plaza i Arqué · Veure més »
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Carreu · Veure més »
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Claustre · Veure més »
Francesc Solives
també escrit Solibes, va ser un pintor nascut a Banyoles que va estar actiu durant l'últim terç del.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Francesc Solives · Veure més »
Frontó (arquitectura)
L'església dels Josepets de Gràcia, amb un '''frontó''' triangular En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Frontó (arquitectura) · Veure més »
Guimerà
Guimerà és una vila i municipi de la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Guimerà · Veure més »
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Inventari del Patrimoni Cultural Català · Veure més »
Jaume Huguet
fou un pintor gòtic català.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Jaume Huguet · Veure més »
Joan Fuguet Sans
Joan Fuguet Sans (Barberà de la Conca, 1940) és un historiador de l'art català, especialitzat en l'art i arquitectura dels ordes del Temple i de l'Hospital.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Joan Fuguet Sans · Veure més »
Joan Terès i Borrull
Joan Terès i BorrullEl seu nom complet és Joan Miquel Terès i Borrull, encara que el seu nom sol aparèixer com a Joan, Juan, Jean, Johan, Joannes o Johannes i el seu primer cognom com a Terès, Terés, Térès o Teres.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Joan Terès i Borrull · Veure més »
Lluneta
Fresc de Bernardino Poccetti, en una lluneta (Florència) La lluneta és un element arquitectònic característic d'edificis coberts per voltes.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Lluneta · Veure més »
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Maria, mare de Jesús · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Monestir · Veure més »
Museu Episcopal de Vic
Pintura procedent de Sant Joan de les Abadesses Clau de volta amb Sant Jordi matant el drac El Museu Episcopal de Vic és un museu d'art medieval que conserva una magnífica col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del període romànic i gòtic català. Situat al costat de la Catedral de Vic, a la comarca d'Osona (Barcelona), és declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Museu Episcopal de Vic · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Nau (arquitectura) · Veure més »
Olvan
Olvan és un municipi de la comarca del Berguedà.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Olvan · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Orde del Cister · Veure més »
Presbiteri
Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Presbiteri · Veure més »
Retaule
Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Retaule · Veure més »
Riu Corb
El riu Corb és un afluent per l'esquerra del Segre que travessa les comarques de la Conca de Barberà, l'Urgell, Pla d'Urgell i el Segrià.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Riu Corb · Veure més »
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »
Santa Maria de Vallsanta
El monestir de Santa Maria de Vallsanta és un antic cenobi femení cistercenc situat prop de la localitat de Guimerà, a la comarca catalana de l'Urgell.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Santa Maria de Vallsanta · Veure més »
Santuari
En un sentit ampli, un santuari és un lloc respectat o sagrat que correspon a una determinada cultura.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Santuari · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Sàpiens · Veure més »
Urgell
L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Urgell · Veure més »
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і Volta de canó · Veure més »
1588
Sense descripció.
Nou!!: Santa Maria de la Bovera і 1588 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Monestir de Santa Maria de la Bovera.
