Taula de continguts
57 les relacions: Absis, Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell, Arc de mig punt, Arquitectura romànica, Arrebossat (construcció), Art romànic, Bé cultural d'interès local, Bífora, Capella (arquitectura), Capitell, Església (arquitectura), Espitllera, Fris, La Puríssima de Casa l'Apotecari, Mènsula, Merlet, Nau (arquitectura), Noguera de Cardós, Orde del Temple, Pallars Sobirà, Parròquia eclesiàstica, Ribera de Cardós, Ribera de Cardós (antic municipi), Rosassa, Sanefa, Sant Andreu de Cassibrós, Sant Bartomeu de Burg, Sant Bartomeu de Tavascan, Sant Climent d'Àreu, Sant Corneli i Sant Cebrià de Lleret, Sant Cristòfol de Boldís Jussà, Sant Cristòfol de Ribera de Cardós, Sant Esteve d'Araós, Sant Esteve de Montesclado, Sant Feliu de Tírvia, Sant Fruitós de Boldís Sobirà, Sant Jaume d'Estaon, Sant Julià d'Ainet de Besan, Sant Julià d'Arrós, Sant Lliser de Benante, Sant Martí de Lladorre, Sant Pau i Sant Pere d'Esterri de Cardós, Sant Pere, Sant Pere de Lladrós, Sant Pere de Tor, Sant Romà d'Aineto, Sant Romà d'Anàs, Sant Serni de Norís, Sant Vicenç d'Alins, Santa Coloma de Surri, ... Ampliar l'índex (7 més) »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Absis
Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell
L'Acta de consagració i dotació de la catedral de la Seu d'Urgell, també coneguda com a Acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, fou escrita en llatí es creia que l'any 819 o el 839, dona testimoni del català primitiu i recull els primers noms de lloc amb forma plenament catalana, com Ferrera o Palomera, al Pallars.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Arc de mig punt
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Arquitectura romànica
Arrebossat (construcció)
Arrebossant una façana. Larrebossat, alluïda, eixalbada, lliscada, allisada, referida, adreçada o el reparament és el revestiment exterior de parets i murs fet a base d'argamassa que s'aplica, en una o més capes, a un parament irregular o que s'hagi esquerdejat.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Arrebossat (construcció)
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Art romànic
Bé cultural d'interès local
Un bé cultural d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Bé cultural d'interès local
Bífora
Una bífora, finestra biforada o finestra geminada és una finestra amb dues obertures, dividides verticalment per una columneta o pilastra central anomenada mainell, sobre la qual se sostenen dos arcs, de mig punt o apuntats.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Bífora
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Capella (arquitectura)
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Capitell
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Església (arquitectura)
Espitllera
Espitllera Una espitllera o espillera és una obertura estreta i allargada, feta en un mur d'una fortificació o d'una altra construcció, per la qual hom podia mirar a l'exterior i llançar projectils sense gaire perill de ser ferit pels de fora.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Espitllera
Fris
En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Fris
La Puríssima de Casa l'Apotecari
La Puríssima de Casa l'Apotecari és una capella particular de la vila de Ribera de Cardós, en el terme municipal de Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme de Ribera de Cardós.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і La Puríssima de Casa l'Apotecari
Mènsula
Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Mènsula
Merlet
Un merlet que mostra la seva funció. Merlets i terrassa de la Porta de Quart de València. Merlets del santuari de Sant Salvador, a l'Almudaina d'Artà (Mallorca). Merlets del Castell de Sant Jordi de Lisboa (Portugal). Merlets del palau de la Khumbalgarh (Rajasthan). Palau dels Normands (Palerm, Itàlia).
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Merlet
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Nau (arquitectura)
Noguera de Cardós
La Noguera de Cardós (Riu de Lladorre o Noguera de Lladorre en la seva capçalera) és un riu pirinenc del Pallars Sobirà afluent, per l'esquerra, de la Noguera Pallaresa, a Llavorsí.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Noguera de Cardós
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Orde del Temple
Pallars Sobirà
El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Pallars Sobirà
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Parròquia eclesiàstica
Ribera de Cardós
Ribera de Cardós és una vila cap del terme municipal de Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Ribera de Cardós
Ribera de Cardós (antic municipi)
L'antic municipi de Ribera de Cardós era un terme municipal de la comarca del Pallars Sobirà que va ser incorporat el 1972, juntament amb Estaon al nou terme, creat en aquell moment, de Vall de Cardós.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Ribera de Cardós (antic municipi)
Rosassa
La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Rosassa
Sanefa
Vista de rajoles de baixos de balcó a Mataró Una sanefa és un dibuix ornamental al qual és repeteixen uns motius abstractes o florals per emmarcar un element arquitectural, un element figuratiu (mosàic, dibuix, pintura mural…) o un text.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sanefa
Sant Andreu de Cassibrós
Sant Andreu de Cassibrós és l'església romànica del poble de Cassibrós, en el terme municipal de Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme de Ribera de Cardós.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Andreu de Cassibrós
Sant Bartomeu de Burg
Sant Bartomeu de Burg o Sant Cristòfol, és l'església parroquial del poble de Burg, en el terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Bartomeu de Burg
Sant Bartomeu de Tavascan
Sant Bartomeu de Tavascan és l'església parroquial del poble de Tavascan, en el terme municipal de Lladorre, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Bartomeu de Tavascan
Sant Climent d'Àreu
Sant Climent d'Àreu, en realitat Sant Climent i Sant Feliu, és l'església parroquial del poble d'Àreu, en el terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Climent d'Àreu
Sant Corneli i Sant Cebrià de Lleret
Sant Corneli i Sant Cebrià de Lleret és l'església parroquial del poble de Lleret, en el terme municipal de Lladorre, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Corneli i Sant Cebrià de Lleret
Sant Cristòfol de Boldís Jussà
Sant Cristòfol de Boldís Jussà, modernament Sant Pere, és l'església parroquial del dins del nucli de població — al seu sector central-occidental — de Boldís Jussà, en el terme municipal de Lladorre, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Cristòfol de Boldís Jussà
Sant Cristòfol de Ribera de Cardós
Sant Cristòfol de Ribera de Cardós era una capella de la vila de Ribera de Cardós, en el terme municipal de Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme de Ribera de Cardós.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Cristòfol de Ribera de Cardós
Sant Esteve d'Araós
Sant Esteve d'Araós és l'església parroquial romànica del poble d'Araós, en el terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Esteve d'Araós
Sant Esteve de Montesclado
Sant Esteve de Montesclado és l'església parroquial barroca del poble de Montesclado, en el terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Esteve de Montesclado
Sant Feliu de Tírvia
Sant Feliu de Tírvia és l'església parroquial d'origen romànic de la vila de Tírvia, en el terme municipal del mateix nom, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Feliu de Tírvia
Sant Fruitós de Boldís Sobirà
Sant Fruitós de Boldís Sobirà és l'església parroquial del poble de Boldís Sobirà, del terme municipal de Lladorre, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Fruitós de Boldís Sobirà
Sant Jaume d'Estaon
Sant Jaume d'Estaon és l'església parroquial moderna del poble d'Estaon, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme del mateix nom.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Jaume d'Estaon
Sant Julià d'Ainet de Besan
Sant Julià d'Ainet de Besan és l'església parroquial del poble d'Ainet de Besan, en el terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Julià d'Ainet de Besan
Sant Julià d'Arrós
Sant Julià d'Arròs és l'església parroquial del poble d'Arrós de Cardós, en el terme municipal d'Esterri de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Julià d'Arrós
Sant Lliser de Benante
Sant Lliser de Benante és l'església romànica del poble de Benante, en el terme municipal d'Esterri de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Lliser de Benante
Sant Martí de Lladorre
Sant Martí de Lladorre és l'església parroquial del poble de Lladorre, en el terme municipal del mateix nom, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Martí de Lladorre
Sant Pau i Sant Pere d'Esterri de Cardós
Sant Pau i Sant Pere d'Esterri de Cardós és l'església parroquial romànica del poble d'Esterri de Cardós, en el terme municipal del mateix nom, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Pau i Sant Pere d'Esterri de Cardós
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Pere
Sant Pere de Lladrós
Sant Pere de Lladrós és l'església parroquial del poble de Lladrós, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme d'Estaon.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Pere de Lladrós
Sant Pere de Tor
Sant Pere de Tor, antigament Santa Maria, és l'església parroquial del poble de Tor, en el terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Pere de Tor
Sant Romà d'Aineto
Sant Romà d'Aineto és l'església Romànica del poble d'Aineto, en el terme municipal de Lladorre, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Romà d'Aineto
Sant Romà d'Anàs
Sant Romà d'Anàs és l'església parroquial romànica del poble d'Estaon, en el terme municipal de Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme d'Estaon.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Romà d'Anàs
Sant Serni de Norís
Sant Serni de Norís és l'església parroquial de Norís, en el terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Serni de Norís
Sant Vicenç d'Alins
Sant Vicenç d'Alins és l'església parroquial, romànica, de la vila d'Alins, en el terme municipal del mateix nom, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Sant Vicenç d'Alins
Santa Coloma de Surri
Santa Coloma de Surri és l'església parroquial del poble de Surri, en el terme municipal de Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme de Ribera de Cardós.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Santa Coloma de Surri
Santa Eugènia d'Ainet de Cardós
Santa Eugènia d'Ainet de Cardós és l'església del poble d'Ainet de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme del mateix nom.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Santa Eugènia d'Ainet de Cardós
Santa Llúcia de Casa Móra
Santa Llúcia de Casa Móra és una capella particular de la vila de Ribera de Cardós, en el terme municipal de Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme de Ribera de Cardós.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Santa Llúcia de Casa Móra
Santa Llúcia de Farrera
Santa Llúcia de Farrera és una antiga església romànica del poble de Farrera, en el terme municipal del mateix nom, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Santa Llúcia de Farrera
Santa Maria de Bonestarre
Santa Maria o Mare de Déu de Bonestarre és l'església del poble de Bonestarre, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic terme del mateix nom.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Santa Maria de Bonestarre
Santa Maria de Ginestarre
Santa Maria de Ginestarre és l'església romànica del poble de Ginestarre, en el terme municipal d'Esterri de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Santa Maria de Ginestarre
Vall de Cardós
Vall de Cardós és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Vall de Cardós
Volta d'aresta
Esquema de volta d'aresta La volta d'aresta o per aresta és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment.
Veure Santa Maria de Ribera de Cardós і Volta d'aresta