Taula de continguts
13 les relacions: Arc de mig punt, Bisbat d'Urgell, Capella (arquitectura), Dovella, Església (arquitectura), Institut Cartogràfic de Catalunya, Lladorre, Nau (arquitectura), Pallars Sobirà, Parròquia eclesiàstica, Sant Simó de Tavascan, Santa Maria de Ribera de Cardós, Tavascan.
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure Sant Bartomeu de Tavascan і Arc de mig punt
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Veure Sant Bartomeu de Tavascan і Bisbat d'Urgell
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Veure Sant Bartomeu de Tavascan і Capella (arquitectura)
Dovella
Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera) Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur. La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.
Veure Sant Bartomeu de Tavascan і Dovella
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Veure Sant Bartomeu de Tavascan і Església (arquitectura)
Institut Cartogràfic de Catalunya
L'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) va ser una entitat de la Generalitat de Catalunya que tenia com a finalitat dur a terme les tasques tècniques de desenvolupament de la informació cartogràfica en l'àmbit de les competències de la Generalitat.
Veure Sant Bartomeu de Tavascan і Institut Cartogràfic de Catalunya
Lladorre
Lladorre és un poble i municipi de la comarca del Pallars Sobirà, situat a la Vall de Cardós.
Veure Sant Bartomeu de Tavascan і Lladorre
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Sant Bartomeu de Tavascan і Nau (arquitectura)
Pallars Sobirà
El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.
Veure Sant Bartomeu de Tavascan і Pallars Sobirà
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Sant Bartomeu de Tavascan і Parròquia eclesiàstica
Sant Simó de Tavascan
Sant Simó de Tavascan és l'antiga església parroquial Romànica del poble de Tavascan, en el terme municipal de Lladorre, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Sant Bartomeu de Tavascan і Sant Simó de Tavascan
Santa Maria de Ribera de Cardós
Santa Maria de Ribera de Cardós és una església parroquial romànica de la vila de Ribera de Cardós, pertanyent al terme municipal de Vall de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Sant Bartomeu de Tavascan і Santa Maria de Ribera de Cardós
Tavascan
Tavascan és un poble del terme municipal de Lladorre (que durant molts anys es va anomenar Tabescan), a la comarca del Pallars Sobirà.