Taula de continguts
49 les relacions: Absis, Alt Empordà, Arc de mig punt, Argamassa, Arquitectura barroca, Arquitectura neoclàssica, Arquitectura romànica, Arrebossat (construcció), Benet VI, Butlla, Capella (arquitectura), Capitell, Carreu, Contrafort, Cor (arquitectura), Cornisa, Fornícula, Francisco de Zamora, Frontis, Gausfred I d'Empúries-Rosselló, Guerra Civil espanyola, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Joan XV, La Corralassa, Llançà, Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà, Lluneta, Lotari I, Monestir de Sant Pere de Rodes, Motllura, Nau (arquitectura), Pedra de Girona, Pilastra, Portal (arquitectura), Presbiteri, Retaule, Rosassa, Tribuna, Vic, Vitrall, Volta d'aresta, Volta de canó, 1455, 1730, 1782, 1787, 1807, 7 de gener, 982.
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Absis
Alt Empordà
LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Alt Empordà
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure Sant Vicenç de Llançà і Arc de mig punt
Argamassa
Col·locació de filades mitjançant argamassa polimèrica L'argamassa o morter de calç és una mena de morter que es fa servir com a material de construcció, compost per una barreja de calç, sorra i aigua.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Argamassa
Arquitectura barroca
L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Arquitectura barroca
Arquitectura neoclàssica
Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Arquitectura neoclàssica
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Arquitectura romànica
Arrebossat (construcció)
Arrebossant una façana. Larrebossat, alluïda, eixalbada, lliscada, allisada, referida, adreçada o el reparament és el revestiment exterior de parets i murs fet a base d'argamassa que s'aplica, en una o més capes, a un parament irregular o que s'hagi esquerdejat.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Arrebossat (construcció)
Benet VI
Benet VI (Roma, ? – juny de 974) va ser Papa de l'Església Catòlica del 19 de gener del 973 fins a la seva mort, el juny de 974.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Benet VI
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Butlla
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Capella (arquitectura)
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Capitell
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Carreu
Contrafort
Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Contrafort
Cor (arquitectura)
Detall del cor de la Catedral de Barcelona Ressaltat el cor El cor, en arquitectura, és la part d'una església o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Cor (arquitectura)
Cornisa
Cornisa a la façana d'un edifici a Praga. La cornisa és un element arquitectònic sortint, situat a la part superior de la façana.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Cornisa
Fornícula
Escultura en una fornícula S'anomena fornícula el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Fornícula
Francisco de Zamora
Francisco de Zamora Peinado (Villanueva de la Jara, província de Conca, 25 juliol 1757 - 1812) fou un magistrat, escriptor i viatger espanyol de la Il·lustració.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Francisco de Zamora
Frontis
Frontis és la part davantera d'un moble.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Frontis
Gausfred I d'Empúries-Rosselló
Gausfred I d'Empúries-Rosselló (900 - 991) va ser comte d'Empúries i Rosselló de 931 fins a la seva mort el 991.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Gausfred I d'Empúries-Rosselló
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Guerra Civil espanyola
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Inventari del Patrimoni Cultural Català
Joan XV
Joan XV (Roma, ? – abril de 996) va ser Papa de l'Església Catòlica del 985 al 996.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Joan XV
La Corralassa
La Corralassa és un carrer del municipi de Llançà (Alt Empordà), inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Sant Vicenç de Llançà і La Corralassa
Llançà
Llançà és un municipi de la Costa Brava nord, a la comarca de l'Alt Empordà.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Llançà
Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà
Llista dels bisbes de la diòcesi de Perpinyà-Elna.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà
Lluneta
Fresc de Bernardino Poccetti, en una lluneta (Florència) La lluneta és un element arquitectònic característic d'edificis coberts per voltes.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Lluneta
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Lotari I
Monestir de Sant Pere de Rodes
Capbreu del s.XV on apareix la denominació que fa referència al plural del topònim.1457. ACA, ORM.MH Vol 973 Casa del Delme de Fortià (1767). El monestir de Sant Pere de Rodes (o de Roda) fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà).
Veure Sant Vicenç de Llançà і Monestir de Sant Pere de Rodes
Motllura
Motllura La motllura és un element decoratiu utilitzat en diverses obres artístiques, però, sobretot, en arquitectura.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Motllura
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Nau (arquitectura)
Pedra de Girona
La pedra de Girona és un tipus de roca sedimentària calcària que s'ha explotat des de l'antiguitat a la rodalia de Girona.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Pedra de Girona
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Pilastra
Portal (arquitectura)
Monestir de Ripoll El portal és, en llenguatge col·loquial, la porta gran d'entrada a un edifici o la porta d'entrada a qualsevol casa o habitació.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Portal (arquitectura)
Presbiteri
Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Presbiteri
Retaule
Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Retaule
Rosassa
La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Rosassa
Tribuna
En arquitectura religiosa es denomina tribuna a una galeria elevada, usualment en un primer pis, a sobre de les naus laterals dels temples, amb la seva mateixa longitud i amplada i obertura que la nau central, on només es poden situar els fidels.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Tribuna
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Vic
Vitrall
Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Vitrall
Volta d'aresta
Esquema de volta d'aresta La volta d'aresta o per aresta és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Volta d'aresta
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Veure Sant Vicenç de Llançà і Volta de canó
1455
;Països Catalans:; Resta del món.
Veure Sant Vicenç de Llançà і 1455
1730
;Països catalans.
Veure Sant Vicenç de Llançà і 1730
1782
;Països Catalans.
Veure Sant Vicenç de Llançà і 1782
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Veure Sant Vicenç de Llançà і 1787
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Sant Vicenç de Llançà і 1807
7 de gener
El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Sant Vicenç de Llançà і 7 de gener
982
El 982 (CMLXXXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Sant Vicenç de Llançà і 982