Taula de continguts
22 les relacions: Absis, Alexandre III (papa), Arquivolta, Art romànic de la Baixa Cerdanya, Baixa Cerdanya, Bé cultural d'interès nacional, Bisbat d'Urgell, Campanar, Capitell, Església (arquitectura), Fris, Guils de Cerdanya, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Parròquia eclesiàstica, Sant Martí del Canigó, Santa Cecília de Bolvir, Santa Maria de Cap d’Aran, Tredòs, Volta de canó, 1042, 1163, 2020.
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Sant Esteve de Guils і Absis
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Veure Sant Esteve de Guils і Alexandre III (papa)
Arquivolta
Arquivoltes de la portalada de Santa Maria d'AgramuntArquivolta és el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada.
Veure Sant Esteve de Guils і Arquivolta
Art romànic de la Baixa Cerdanya
Santa Maria de Talló Lart romànic de la Baixa Cerdanya es dona principalment en l'arquitectura religiosa de les seves esglésies.
Veure Sant Esteve de Guils і Art romànic de la Baixa Cerdanya
Baixa Cerdanya
Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.
Veure Sant Esteve de Guils і Baixa Cerdanya
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Veure Sant Esteve de Guils і Bé cultural d'interès nacional
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Veure Sant Esteve de Guils і Bisbat d'Urgell
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Veure Sant Esteve de Guils і Campanar
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Veure Sant Esteve de Guils і Capitell
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Veure Sant Esteve de Guils і Església (arquitectura)
Fris
En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.
Veure Sant Esteve de Guils і Fris
Guils de Cerdanya
Guils de Cerdanya és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya.
Veure Sant Esteve de Guils і Guils de Cerdanya
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Veure Sant Esteve de Guils і Inventari del Patrimoni Cultural Català
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Sant Esteve de Guils і Parròquia eclesiàstica
Sant Martí del Canigó
L'abadia de Sant Martí del Canigó es troba a 1.094 m d'altitud, darrere d'un aflorament rocós del massís del Canigó, a les altures del sud-est del petit poble de Castell de Vernet, al terme comunal del qual pertany, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).
Veure Sant Esteve de Guils і Sant Martí del Canigó
Santa Cecília de Bolvir
Santa Cecília de Bolvir és una església del municipi de Bolvir (Cerdanya) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Sant Esteve de Guils і Santa Cecília de Bolvir
Santa Maria de Cap d’Aran
Santa Maria de Cap d'Aran (en aranès Era Mare de Diu de Cap d'Aran) és una església romànica del municipi de Naut Aran (Vall d'Aran), al poble de Tredòs.
Veure Sant Esteve de Guils і Santa Maria de Cap d’Aran
Tredòs
Tredòs és una entitat de població del municipi del municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) constituït en entitat municipal descentralitzada.
Veure Sant Esteve de Guils і Tredòs
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Veure Sant Esteve de Guils і Volta de canó
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Veure Sant Esteve de Guils і 1042
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Sant Esteve de Guils і 1163
2020
L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.
Veure Sant Esteve de Guils і 2020