Taula de continguts
12 les relacions: Bernardo Tolomei, Bernat Calvó, Bernat d'Abbeville, Bernat d'Aosta, Bernat de Candeleda, Bernat de Claravall, Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira, Coll del Gran Sant Bernat, Coll del Petit Sant Bernat, Monestir de Sant Bernat de Rascanya, Sant Bernat d'Olot, Santbernat.
Bernardo Tolomei
Bernardo Tolomei (Siena, 1272 - 1348) va ser un religiós italià, fundador de la congregació religiosa benedictina de Santa Maria di Monte Oliveto (olivetans).
Veure Sant Bernat і Bernardo Tolomei
Bernat Calvó
* Sant Bernat Calvó (normativament, malgrat que durant molt de temps s'ha escrit Bernat Calbó) (Reus, 1180 – Vic, 1243), jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, bisbe de Vic, venerat com a sant per l'Església catòlica.
Veure Sant Bernat і Bernat Calvó
Bernat d'Abbeville
Bernat de Tiron, de Ponthieu o d'Abbeville (Abbeville, Somme, Picardia, 1046 - Thiron-Gardais, Eure-et-Loir, Centre, 1117) fou un monjo i abat benedictí francès, fundador de l'Orde de Tiron.
Veure Sant Bernat і Bernat d'Abbeville
Bernat d'Aosta
Bernat d'Aosta, de Menthon o de Montjoux (Menthon-Saint-Bernard, ca. 1020 - Novara, 1081, o segons la llegenda, segurament incerta, 923-1008) va ser un prevere savoià (el territori va passar el 1861 a França) que l'Església Catòlica venera com a sant.
Veure Sant Bernat і Bernat d'Aosta
Bernat de Candeleda
Bernat de Candeleda (Valparaíso?, província de Càceres, s. XII - Candeleda, Àvila, ca. 1155?) fou un monjo cistercenc i eremita castellà.
Veure Sant Bernat і Bernat de Candeleda
Bernat de Claravall
Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.
Veure Sant Bernat і Bernat de Claravall
Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira
Els sants Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira van ser tres germans, anomenats respectivament Ibn Ahmed al-Mansur, Zoraida i Zaida, fills d'un príncep musulmà de Carlet, que van convertir-se al cristianisme i van morir com a màrtirs el 1181 a Alzira.
Veure Sant Bernat і Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira
Coll del Gran Sant Bernat
El Pas del Gran Sant Bernat o Coll del Gran Sant Bernat (en francès Col du Grand Saint-Bernard, en italià colle del Gran Sant Bernardo) és un serral o port de muntanya entre Aosta (Itàlia) i Martigny (Suïssa), amb una altitud del 2.473 msnm. Té una carretera asfaltada amb un pendent del 11% que va ser construïda en 1905.
Veure Sant Bernat і Coll del Gran Sant Bernat
Coll del Petit Sant Bernat
Coll del Petit Sant Bernat El Coll del Petit Sant Bernat (francès: Col du Petit Saint-Bernard / italià: Colle del Piccolo San Bernardo) és un coll de muntanya dels Alps, fronterer entre França i Itàlia.
Veure Sant Bernat і Coll del Petit Sant Bernat
Monestir de Sant Bernat de Rascanya
El monestir de Sant Bernat de Rascanya fou un monestir de l'Orde del Cister situat als afores de la ciutat de València.
Veure Sant Bernat і Monestir de Sant Bernat de Rascanya
Sant Bernat d'Olot
Sant Bernat és una capella a la ciutat d'Olot protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Sant Bernat і Sant Bernat d'Olot
Santbernat
El santbernat és una raça de gos originària dels Alps suïssos, és el gos bover més famós juntament amb el mastí dels Pirineus, i és molt proper al gran bover suís.
Veure Sant Bernat і Santbernat