Taula de continguts
21 les relacions: Absis, Arquitectura barroca, Arquitectura gòtica, Bartomeu apòstol, Bé cultural d'interès local, Campanar d'espadanya, Capella (arquitectura), Capitell, Carreu, Cornisa, Església parroquial, Fornícula, Freginals, Imposta, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Mènsula, Motllura, Pilastra, Pinacle, Trompa (arquitectura), Volta d'aresta.
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Sant Bartomeu de Freginals і Absis
Arquitectura barroca
L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.
Veure Sant Bartomeu de Freginals і Arquitectura barroca
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Sant Bartomeu de Freginals і Arquitectura gòtica
Bartomeu apòstol
Segons el Nou Testament, Bartomeu (Canà, Galilea, s. I aC? — Albanòpolis, Armènia, s. I dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Veure Sant Bartomeu de Freginals і Bartomeu apòstol
Bé cultural d'interès local
Un bé cultural d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).
Veure Sant Bartomeu de Freginals і Bé cultural d'interès local
Campanar d'espadanya
Espadanya de l'ermita de Santa Fe del Montseny, a Fogars de Montclús Un campanar d'espadanya és un coronament superior, per sobre de la teulada, de la façana o d'una qualsevol de les parets d'una església, amb un o diversos buits, on es col·loquen les campanes.
Veure Sant Bartomeu de Freginals і Campanar d'espadanya
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Veure Sant Bartomeu de Freginals і Capella (arquitectura)
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Veure Sant Bartomeu de Freginals і Capitell
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Veure Sant Bartomeu de Freginals і Carreu
Cornisa
Cornisa a la façana d'un edifici a Praga. La cornisa és un element arquitectònic sortint, situat a la part superior de la façana.
Veure Sant Bartomeu de Freginals і Cornisa
Església parroquial
Església parroquial a Gloucestershire, Anglaterra Una església parroquial, o simplement parròquia, és l'església que, en l'esfera cristiana, actua com a centre religiós d'una parròquia.
Veure Sant Bartomeu de Freginals і Església parroquial
Fornícula
Escultura en una fornícula S'anomena fornícula el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura.
Veure Sant Bartomeu de Freginals і Fornícula
Freginals
Freginals és un municipi interior de la comarca del Montsià.
Veure Sant Bartomeu de Freginals і Freginals
Imposta
1- Arrancada dels arcs. 2- Imposta. 3- Part superior de la columnaEn arquitectura, es parla genèricament d'imposta per referir-se a un sortint o volada que separa els diferents pisos d'un edifici.
Veure Sant Bartomeu de Freginals і Imposta
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Veure Sant Bartomeu de Freginals і Inventari del Patrimoni Cultural Català
Mènsula
Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.
Veure Sant Bartomeu de Freginals і Mènsula
Motllura
Motllura La motllura és un element decoratiu utilitzat en diverses obres artístiques, però, sobretot, en arquitectura.
Veure Sant Bartomeu de Freginals і Motllura
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Veure Sant Bartomeu de Freginals і Pilastra
Pinacle
Aquest article tracta del pinacle arquitectònic, per al joc vegeu Pinacle (joc) Representació gràfica d'un pinacle. Un pinacle és un element arquitectònic en forma de con, punxegut i, normalment, fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts d'una catedral.
Veure Sant Bartomeu de Freginals і Pinacle
Trompa (arquitectura)
Trompa La trompa, en arquitectura, és un element estructural de sustentació que permet transformar, de baix a dalt, una planta quadrada en una octogonal.
Veure Sant Bartomeu de Freginals і Trompa (arquitectura)
Volta d'aresta
Esquema de volta d'aresta La volta d'aresta o per aresta és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment.
Veure Sant Bartomeu de Freginals і Volta d'aresta