Accés més ràpid que el navegador!
68 les relacions: Anià d'Alexandria, Argenter, Assaonador, Barcelona, Beiner, Bota, Boter, Calçador, Calçat, Calderer, Capeller, Carrer, Catalunya, Cavalleria, Càliga, Cinturó, Ciutat, Confraria, Contracte, Cordó (calçat), Courer, Crispí i Crispinià, Enllustrador, Formó, Frener, Fuster, Gabriel Ensenyat Pujol, Germània (regió), Germànic Cèsar, Gerri de la Sal, Gremi, Gremi de Tenders Revenedors, Guanter, Infanteria, L'Espluga de Francolí, Lleida, Marc (evangelista), Maria Barceló Crespí, Mestre d'obres, Països Catalans, Picapedrer, Pintor, Polaina, Puigcerdà, Sabater, Sabates amb aire condicionat, Salvador d'Horta, Sandàlia, Sastre, Seller, ..., Serralleria, Solidaritat, Taló, Tapí, Terrisser, Tintorer, Turmell, Ullerer, Ullet, 1110, 1145, 1167, 1171, 1175, 1203, 1253, 1345, 1429. Ampliar l'índex (18 més) »
Anià d'Alexandria
Anià d'Alexandria (Egipte, s. I - Alexandria, 82-85) va ser un deixeble de l'evangelista Marc, segon patriarca d'Alexandria.
Nou!!: Sabata і Anià d'Alexandria · Veure més »
Argenter
Un argenter és aquell menestral que tenia l'ofici de treballar principalment l'argent, però també altres metalls preciosos i fins i tot combinar-los amb pedres precioses.
Nou!!: Sabata і Argenter · Veure més »
Assaonador
Un assaonador era un menestral que tenia com a ofici assaonar les pells animals ja netes fins a fer-ne cuir.
Nou!!: Sabata і Assaonador · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Sabata і Barcelona · Veure més »
Beiner
Un beiner era un menestral que tenia com a ofici fer beines i vendre-les.
Nou!!: Sabata і Beiner · Veure més »
Bota
Tipus diversos de '''botes''' exposades en un mercat La bota és un tipus de calçat que cobreix el peu i part de la cama, en una longitud que depèn de l'ús a què va destinada la bota, o bé de raons estètiques.
Nou!!: Sabata і Bota · Veure més »
Boter
Eines de boter al Museu del Traginer (Igualada). Un boter era un menestral que tenia l'ofici de fer bótes, tines, tonells, etc., destinats a contenir líquids, especialment vi, o pesca salada.
Nou!!: Sabata і Boter · Veure més »
Calçador
Usant un calçador per a posar-se una sabata Un calçador és un estri que facilita l'encabiment del peu a la sabata i en altres calçats tancats.
Nou!!: Sabata і Calçador · Veure més »
Calçat
Expositors de calçat Calcer femení El calçat, calcer, calçament o la calçadura és qualsevol peça de vestir que cobreix el peu i, a vegades, part de la cama, per a protegir-lo del fred i de l'exterior, però també amb fins ornamentals.
Nou!!: Sabata і Calçat · Veure més »
Calderer
El calderer era un menestral que tenia l'ofici de fer calderes o peroles i altres atuells d'aram.
Nou!!: Sabata і Calderer · Veure més »
Capeller
Un capeller, barretaire o barreter era un menestral que tenia l'ofici de fer i/o vendre capells.
Nou!!: Sabata і Capeller · Veure més »
Carrer
El Carrer Ferran de Barcelona El carrer és un espai urbà, lineal i públic, vorejat de cases, solars o parets, que permet la circulació de persones i, en el seu cas, vehicles i que dona accés a diferents parcel·les o edificis que es troben als seus costats.
Nou!!: Sabata і Carrer · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Sabata і Catalunya · Veure més »
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Nou!!: Sabata і Cavalleria · Veure més »
Càliga
Càliga romana Càliga (en llatí caliga) era una sandàlia forta i resistent que portaven els soldats romans.
Nou!!: Sabata і Càliga · Veure més »
Cinturó
Cinturons Un cinturó, cinyell o cintura (i cinta a la Catalunya del Nord i a les Illes Balears) és una corretja feta de cuir o un altre material resistent que es col·loca al voltant de la cintura o malucs per a subjectar el pantaló, la faldilla, etc., o bé per a cenyir una peça superior externa (com ara la jaqueta o l'abric), el vestit femení, etc.
Nou!!: Sabata і Cinturó · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Sabata і Ciutat · Veure més »
Confraria
Una confraria és una comunitat que agrupa laics i vol fomentar les relacions fraternals entre els seus membres, reunits al voltant d'un vincle comúː un ofici, una devoció religiosa.
Nou!!: Sabata і Confraria · Veure més »
Contracte
Un contracte és l'acord de voluntats que genera drets i obligacions.
Nou!!: Sabata і Contracte · Veure més »
Cordó (calçat)
Cordons negres. Els cordons són un accessori utilitzat per a la subjecció del calçat al peu.
Nou!!: Sabata і Cordó (calçat) · Veure més »
Courer
Un courer era un menestral que tenia l'ofici de treballar el coure o aram, per fer-ne atuells, sobretot de cuina.
Nou!!: Sabata і Courer · Veure més »
Crispí i Crispinià
Crispí i Crispinià van ser dos germans cristians, martiritzats al final del a Roma.
Nou!!: Sabata і Crispí i Crispinià · Veure més »
Enllustrador
Enllustrador en una andana de tren a Bombai (Índia). En anglès s'anomena '' shoeshiner'' ('brillador de sabates') o'' boot polisher'' ('enllustrador de botes'). Enllustrador a La Gran Via de Madrid. Un enllustrador és una persona que s'encarrega de netejar i enllustrar el calçat d'eventuals clients utilitzant betum per a calçat.
Nou!!: Sabata і Enllustrador · Veure més »
Formó
Sabates i llur forma S'anomena formó o també forma, un instrument que s'introdueix a l'interior d'una peça per a donar-li la forma o preservar-la.
Nou!!: Sabata і Formó · Veure més »
Frener
Un frener era un menestral que tenia l'ofici de fabricar frens o altres guarnicions dels cavalls o muls i vendre'ls.
Nou!!: Sabata і Frener · Veure més »
Fuster
Cervo (Itàlia). Un fuster és un menestral que té com a ofici treballar la fusta.
Nou!!: Sabata і Fuster · Veure més »
Gabriel Ensenyat Pujol
Gabriel Ensenyat Pujol (Andratx, 1961) és un historiador mallorquí.
Nou!!: Sabata і Gabriel Ensenyat Pujol · Veure més »
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Nou!!: Sabata і Germània (regió) · Veure més »
Germànic Cèsar
Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).
Nou!!: Sabata і Germànic Cèsar · Veure més »
Gerri de la Sal
Gerri de la Sal és la vila que fa de cap del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà.
Nou!!: Sabata і Gerri de la Sal · Veure més »
Gremi
''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.
Nou!!: Sabata і Gremi · Veure més »
Gremi de Tenders Revenedors
Instructa per los individuos del Gremi de tenders revenedors'', llibre amb les normes de funcionament del gremi (1842) El Gremi de Tenders Revenedors de Barcelona, actualment coneguda com a Associació Antic Gremi de Revenedors, 1447, va ser creada per la gràcia de la reina Maria de Castella en nom del seu marit el rei Alfons el Magnànim, l'any 1447.
Nou!!: Sabata і Gremi de Tenders Revenedors · Veure més »
Guanter
Un guanter era un menestral que tenia com a ofici fer i vendre guants.
Nou!!: Sabata і Guanter · Veure més »
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Nou!!: Sabata і Infanteria · Veure més »
L'Espluga de Francolí
L'Espluga de Francolí és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona.
Nou!!: Sabata і L'Espluga de Francolí · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Sabata і Lleida · Veure més »
Marc (evangelista)
Marc Evangelista és considerat tradicionalment l'autor de l'Evangeli de Marc.
Nou!!: Sabata і Marc (evangelista) · Veure més »
Maria Barceló Crespí
Maria Barceló i Crespí (Porreres, 1951) és una historiadora medievalista especialitzada en l'estudi de la ciutat de Mallorca durant els darrers segles medievals.
Nou!!: Sabata і Maria Barceló Crespí · Veure més »
Mestre d'obres
Mestre d'obres L'ensenyament de Mestre d'obres s'inicià el 1850 a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi arran d'una manca d'Arquitectes per a suplir la demanda constructiva de l'època.
Nou!!: Sabata і Mestre d'obres · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Sabata і Països Catalans · Veure més »
Picapedrer
Un picapedrer o pedrapiquer és una persona que té com a ofici treballar la pedra per a la construcció.
Nou!!: Sabata і Picapedrer · Veure més »
Pintor
Un pintor fent una aquarel·la a Dolceacqua, Ligúria, Itàlia. Un pintor és un artista que practica l'art de la pintura, que consisteix a crear quadres, frescs i en general a decorar superfícies d'una manera artística.
Nou!!: Sabata і Pintor · Veure més »
Polaina
Artillers estatunidencs (1943) amb típiques '''polaines''' militars La polaina o guarda-cames és una peça de vestir, normalment de drap o de cuir, que es duu, en general per parells, sobre altres peces per tal de protegir la cama i el calçat; pot ser llarga i cobrir de sota el genoll fins a l'empenya del calçat, o bé curta i cobrir tan sols el turmell i l'empenya.
Nou!!: Sabata і Polaina · Veure més »
Puigcerdà
Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.
Nou!!: Sabata і Puigcerdà · Veure més »
Sabater
Dona fent l'ofici de sabater a Lanzhou, Xina. Un sabater és una persona que té per ofici de fer i reparar (tradicionalment, també, vendre) sabates —sabater de pega, sabater pegot o simplement pegot, ataconador o taconaire, llinyoler (nyinyoler); i, despectivament, tiranyinyol, referit a qui adoba les sabates però no les fabrica pas.
Nou!!: Sabata і Sabater · Veure més »
Sabates amb aire condicionat
Sabateria de Tòquio Les anomenades sabates amb aire condicionat o sabates Cool Breeze eren unes sabates d'home amb ventilació per aire circulant.
Nou!!: Sabata і Sabates amb aire condicionat · Veure més »
Salvador d'Horta
Urna amb el cos del sant a l'església de Santa Rosalia de Càller Salvador d'Horta (Santa Coloma de Farners, desembre de 1520 - Càller, 18 de març de 1567), religiós franciscà i miracler popular, és venerat com a sant de l'Església catòlica, que en celebra la memòria litúrgica el 18 de març.
Nou!!: Sabata і Salvador d'Horta · Veure més »
Sandàlia
Diana calçant-se una '''sandàlia''' en un quadre cèlebre de François Boucher (1745) La sandàlia és un tipus de calçat consistent en una sola i una sèrie de tires o vetes que hi subjecten el peu entre els dits i pel taló, de manera que es deixen a la vista els dits i gran part del peu.
Nou!!: Sabata і Sandàlia · Veure més »
Sastre
Un sastre pren les mides a un client en Hong Kong. Un sastre (femení: sastressa) és un menestral que té com a professió la confecció i la venda d'indumentària.
Nou!!: Sabata і Sastre · Veure més »
Seller
Un seller o selleter és un menestral que té com a ofici fer o vendre selles per a muntar a cavall.
Nou!!: Sabata і Seller · Veure més »
Serralleria
La serralleria és un ofici o professió dedicada a la reparació i manteniment de panys, cadenats, cilindres tant de portes comuns com així també de vehicles, en definitiva el serraller treballa amb tots els sistemes de panys i tancaments coneguts.
Nou!!: Sabata і Serralleria · Veure més »
Solidaritat
puny aixecat en solidaritat amb el moviment obrer La solidaritat és una consciència d'interessos, objectius, estàndards i simpaties compartits que crea un sentiment psicològic de pertinença o unitat de grups o classes.
Nou!!: Sabata і Solidaritat · Veure més »
Taló
El taló és la part posterior del peu, a l'extrem inferior de la cama sota del panxell.
Nou!!: Sabata і Taló · Veure més »
Tapí
Un tapí és una sandàlia que duien principalment les dones i que era de tela fina amb una grossa sola de suro posada entre altres dues de cuiro.
Nou!!: Sabata і Tapí · Veure més »
Terrisser
Un terrisser o terrissaire és una persona que té com a ofici fer objectes de terrissa i vendre'ls.
Nou!!: Sabata і Terrisser · Veure més »
Tintorer
El tintorer era un menestral que tenia l'ofici de tenyir les matèries tèxtils (hi havia tintorers de draps de llana i tintorers de seda).
Nou!!: Sabata і Tintorer · Veure més »
Turmell
En anatomia humana, el turmell, la clavilla, el clavillar o el torterol és l'articulació formada al punt d'unió del peu i la cama.
Nou!!: Sabata і Turmell · Veure més »
Ullerer
”Apòstol amb ulleres”, pintat per Conrad von Soest l'any 1403. Retaule de l'altar de l'església de Bad Wildungen. Un ullerer o ulleraire era un menestral especialitzat en la fabricació d'ulleres per a corregir la visió.
Nou!!: Sabata і Ullerer · Veure més »
Ullet
Bota amb 6+4+2 ullets reforçats amb els corresponents anellets metàl·lics Un ullet és un foradet rodó, ordinàriament reforçat per una anelleta metàl·lica, que serveix per a passar-hi un cordó o una corretja en calçats com les sabates i les botes de cordons.
Nou!!: Sabata і Ullet · Veure més »
1110
El 1110 (MCX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Sabata і 1110 · Veure més »
1145
El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Sabata і 1145 · Veure més »
1167
Sense descripció.
Nou!!: Sabata і 1167 · Veure més »
1171
Sense descripció.
Nou!!: Sabata і 1171 · Veure més »
1175
El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Sabata і 1175 · Veure més »
1203
Sense descripció.
Nou!!: Sabata і 1203 · Veure més »
1253
Sense descripció.
Nou!!: Sabata і 1253 · Veure més »
1345
Sense descripció.
Nou!!: Sabata і 1345 · Veure més »
1429
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Sabata і 1429 · Veure més »
