Taula de continguts
29 les relacions: Anglaterra, Arxiprestat, Basílica de Santa Maria Major, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Blanca de Castella i d'Anglaterra, Campània, Celestí IV, Concili de Bourges (1225), Croada Albigesa, Gregori IX, Honori III, Innocenci IV, Legat, Llista de reis de França, Lluís IX de França, Papa Innocenci III, Ramon VII de Tolosa, Rione, Roma, Sant'Angelo in Pescheria, Seu vacant, Tractat de Meaux, Trastevere, 1226, 1229, 1230, 1231, 1241, 20 de febrer.
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Romano Bonaventura і Anglaterra
Arxiprestat
Dins de l'església catòlica, un arxiprestat és una agrupació de parròquies amb finalitats de coordinació a diferents nivells, sota la coordinació d'un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d'arxipreste.
Veure Romano Bonaventura і Arxiprestat
Basílica de Santa Maria Major
La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.
Veure Romano Bonaventura і Basílica de Santa Maria Major
Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Romano Bonaventura і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
Blanca de Castella i d'Anglaterra
Blanca de Castella (Palència, 4 de març de 1187 - París, 1252) fou infanta de Castella, reina consort de França (1223-1226) i regent de França (1226-1234 i 1248).
Veure Romano Bonaventura і Blanca de Castella i d'Anglaterra
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Veure Romano Bonaventura і Campània
Celestí IV
Celestí IV (Milà, ? - Roma, 10 de novembre de 1241), de nom seglar Goffredo da Castiglione, fou papa de l'Església Catòlica durant 17 dies de l'any 1241, de manera que el seu pontificat és el tercer més breu de la història.
Veure Romano Bonaventura і Celestí IV
Concili de Bourges (1225)
El Concili de Bourges (Concilium Bituricense) va ser un concili catòlic celebrat a Bourges el novembre de 1225.
Veure Romano Bonaventura і Concili de Bourges (1225)
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Veure Romano Bonaventura і Croada Albigesa
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Veure Romano Bonaventura і Gregori IX
Honori III
Honori III (Roma, 1148 - 18 de març de 1227), de nom Cencio Savelli, fou papa de l'Església catòlica del 1216 al 1227.
Veure Romano Bonaventura і Honori III
Innocenci IV
Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.
Veure Romano Bonaventura і Innocenci IV
Legat
Xilografia mostrant Enric II d'Anglaterra saludant un legat papal Un legat (del títol de l'antiga Roma legatus) és un representant personal del papa a nacions estrangeres, o una part de l'Església catòlica.
Veure Romano Bonaventura і Legat
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Veure Romano Bonaventura і Llista de reis de França
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Veure Romano Bonaventura і Lluís IX de França
Papa Innocenci III
Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.
Veure Romano Bonaventura і Papa Innocenci III
Ramon VII de Tolosa
Ramon VII de Tolosa o de Sant Geli, dit el Jove (juliol de 1197, Bellcaire - 27 de setembre de 1249, Millau) va ser comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.
Veure Romano Bonaventura і Ramon VII de Tolosa
Rione
Rione (en plural rioni) és el nom donat als barris de moltes ciutats d'Itàlia.
Veure Romano Bonaventura і Rione
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Romano Bonaventura і Roma
Sant'Angelo in Pescheria
Sant'Angelo in Pescheria és una església de Roma del.
Veure Romano Bonaventura і Sant'Angelo in Pescheria
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Veure Romano Bonaventura і Seu vacant
Tractat de Meaux
El Tractat de Meaux també conegut com a Tractat de París o de Meaux-París, fou signat l'any 1229 entre Lluís IX de França, encara sota la regència de Blanca de Castella i d'Anglaterra, i el comte Ramon VII de Tolosa.
Veure Romano Bonaventura і Tractat de Meaux
Trastevere
Portant del Senyor dels Miracles a la Basílica de Santa Maria in Trastevere Trastevere és el XIII rione (barri del centre històric) de Roma, situat a la riba oest del Tíber, al sud de la Ciutat del Vaticà.
Veure Romano Bonaventura і Trastevere
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Veure Romano Bonaventura і 1226
1229
;Països Catalans.
Veure Romano Bonaventura і 1229
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Romano Bonaventura і 1230
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Veure Romano Bonaventura і 1231
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Veure Romano Bonaventura і 1241
20 de febrer
El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Romano Bonaventura і 20 de febrer
També conegut com Romà Frangipani.