Obrir a Google MapsTaula de continguts
76 les relacions: Arnold Rüütel, Assemblea Constituent Estoniana, August Rei, Cap d'Estat d'Estònia, Congrés, Eleccions legislatives estonianes de 1992, Eleccions legislatives estonianes de 2007, Ene Ergma, Estat sobirà, Estònia, Isamaa, Jaan Tõnisson, Jüri Uluots, Juhan Kukk, Kaarel Eenpalu, Konstantin Päts, Legislació, Monocameralitat, Parlament, Partit del Centre (Estònia), Partit Reformista Estonià, Partit Socialdemòcrata (Estònia), Pressupost, Primer Ministre d'Estònia, Regla D'Hondt, República, República Socialista Soviètica d'Estònia, Tallinn, Tercer Reich, Tractat internacional, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, 12 d'octubre, 17 d'octubre, 18 de maig, 18 de novembre, 19 de juliol, 1921, 1922, 1923, 1925, 1926, 1932, 1933, 1934, 1937, 1938, 1939, 1940, 1990, 1992, ... Ampliar l'índex (26 més) »
- Govern d'Estònia
Arnold Rüütel
és un ex-polític estonià, que exercí de president de la República d'Estònia entre 2001 i 2006, esdevenint el segon president des que el país recuperà la independència l'any 1991.
Veure Riigikogu і Arnold Rüütel
Assemblea Constituent Estoniana
L'Assemblea Constituent Estoniana (estonià Asutav Kogu) fou escollida entre el 5 i el 7 d'abril de 1919, convocada pel Govern Provisional Estonià durant la guerra d'independència d'Estònia.
Veure Riigikogu і Assemblea Constituent Estoniana
August Rei
August Rei (22 de març de 1886 - Estocolm, 29 de març de 1963) fou un polític socialdemòcrata d'Estònia.
Veure Riigikogu і August Rei
Cap d'Estat d'Estònia
El Cap d'Estat d'Estònia (estonià: Riigivanem) és el President d'Estònia.
Veure Riigikogu і Cap d'Estat d'Estònia
Congrés
El Congrés dels Estats Units, reunit en sessió conjunta del Senat i la Cambra de Representants. En la política, un congrés (literalment "una reunió o assemblea de persones") és el nom del cos legislatiu d'un Estat que opera sota un sistema congressual (també anomenat sistema presidencialista) de govern.
Veure Riigikogu і Congrés
Eleccions legislatives estonianes de 1992
Les eleccions legislatives estonianes de 1992 se celebraren el 20 de setembre de 1992 per a escollir els 101 membres del Riigikogu per primer cop des de la proclamació d'independència.
Veure Riigikogu і Eleccions legislatives estonianes de 1992
Eleccions legislatives estonianes de 2007
Les eleccions legislatives estonianes de 2007 se celebraren el 4 de març de 2007per a renovar els 101 membres del Riigikogu.
Veure Riigikogu і Eleccions legislatives estonianes de 2007
Ene Ergma
Ena Ergma (29 de febrer de 1944, Rakvere) és una científica i política estoniana.
Veure Riigikogu і Ene Ergma
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Riigikogu і Estat sobirà
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Veure Riigikogu і Estònia
Isamaa
Isamaa (Patria), antigament conegut com Unió Pro Pàtria i Res Pública (estonià Erakond Isamaa ja Res Publica Liit, IRPL), és un partit polític d'Estònia, afiliat al Partit Popular Europeu.
Veure Riigikogu і Isamaa
Jaan Tõnisson
Jaan Tõnisson (Parròquia de Viiratsi, Viljandi, 22 de desembre de 1868 - 1941?) va ser un polític estonià, que va ocupar el càrrec de Primer Ministre d'Estònia en dues ocasions entre 1919 i 1920 i com a ministre de Relacions Exteriors d'Estònia des del 1931 fins a 1932.
Veure Riigikogu і Jaan Tõnisson
Jüri Uluots
Jüri Uluots (Lihula, 13 de gener de 1890 - Estocolm, 9 de gener de 1945) fou un polític estonià, advocat, periodista, parlamentari i Primer Ministre d'Estònia entre 1939 i 1940.
Veure Riigikogu і Jüri Uluots
Juhan Kukk
Juhan (Johann) Kukk (13 d'abril de 1885, Karu, actualment la Parròquia de Rakke, Comtat de Lääne-Viru, Estònia - 4 de desembre de 1942, Província de Arkhangelsk, Unió Soviètica) va ser un polític estonià.
Veure Riigikogu і Juhan Kukk
Kaarel Eenpalu
Kaarel Eenpalu (fins a 1935 el seu nom era Karl August Einbund) (Palu, Vesneri, Comtat de Tartu, Estònia, 28 de maig de 1888 - Wjatka, Província de Kírov, Rússia, 27 de gener de 1942) va ser un periodista, polític i cap d'Estat estonià.
Veure Riigikogu і Kaarel Eenpalu
Konstantin Päts
Konstantin Päts (Tahkuranna, Pärnu, 23 de febrer de 1874 - Tver, 18 de gener de 1956) va ser un polític i el primer President d'Estònia.
Veure Riigikogu і Konstantin Päts
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Veure Riigikogu і Legislació
Monocameralitat
Sense cambra legislativa. La monocameralitat és la pràctica de tenir una assemblea legislativa composta d'una sola cambra parlamentària que exerceix el poder legislatiu.
Veure Riigikogu і Monocameralitat
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Veure Riigikogu і Parlament
Partit del Centre (Estònia)
El Partit del Centre (estonià Eesti Keskerakond, EK) és un partit polític d'Estònia, d'ideologia centrista, social liberal que és membre del Partit dels Liberals Demòcrates i Reformistes Europeus.
Veure Riigikogu і Partit del Centre (Estònia)
Partit Reformista Estonià
El Partit Reformista Estonià (estonià: Eesti Reformierakond) és un partit polític d'Estònia.
Veure Riigikogu і Partit Reformista Estonià
Partit Socialdemòcrata (Estònia)
El Partit Socialdemòcrata (estonià Sotsiaaldemokraatlik Erakond, SDE), és un partit polític d'Estònia, dirigit per Ivari Padar.
Veure Riigikogu і Partit Socialdemòcrata (Estònia)
Pressupost
''Com Sísif'', caricatura d'Honoré Daumier publicada a ''Le Charivari'' el febrer de 1869: el nou any aixafat pel pes del pressupost (Brooklyn Museum). Un pressupost és la previsió de despeses i ingressos per a un determinat lapse, en general un any.
Veure Riigikogu і Pressupost
Primer Ministre d'Estònia
El Primer Ministre d'Estònia (En estonià Eesti Vabariigi Peaminister) és el cap de govern de la República d'Estònia.
Veure Riigikogu і Primer Ministre d'Estònia
Regla D'Hondt
Victor D'Hondt La regla (o fórmula) D'Hondt (neerlandès) és un sistema que inventà el matemàtic i advocat belga Victor D'Hondt el 1878 per repartir els escons en un sistema de representació proporcional plurinominal de partits.
Veure Riigikogu і Regla D'Hondt
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Veure Riigikogu і República
República Socialista Soviètica d'Estònia
La República Socialista Soviètica d'Estònia (RSS d'Estònia) és el nom que va rebre Estònia quan va formar part de la Unió Soviètica.
Veure Riigikogu і República Socialista Soviètica d'Estònia
Tallinn
Tallinn és la capital, i ciutat més important demogràficament i econòmica, d'Estònia.
Veure Riigikogu і Tallinn
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Veure Riigikogu і Tercer Reich
Tractat internacional
Un tractat internacional és qualsevol acord entre dos o més estats sobirans (o altres subjectes de dret internacional), sotmès al dret internacional i que crea una obligació jurídica per a aquests.
Veure Riigikogu і Tractat internacional
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Riigikogu і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 12 d'octubre
17 d'octubre
El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 17 d'octubre
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 18 de maig
18 de novembre
El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 18 de novembre
19 de juliol
El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 19 de juliol
1921
Països Catalans.
Veure Riigikogu і 1921
1922
;Països Catalans.
Veure Riigikogu і 1922
1923
;Països Catalans.
Veure Riigikogu і 1923
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Riigikogu і 1925
1926
;Països Catalans.
Veure Riigikogu і 1926
1932
;Països Catalans.
Veure Riigikogu і 1932
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Riigikogu і 1933
1934
;Països Catalans.
Veure Riigikogu і 1934
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Riigikogu і 1937
1938
;Països Catalans.
Veure Riigikogu і 1938
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Riigikogu і 1939
1940
;Països Catalans.
Veure Riigikogu і 1940
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Riigikogu і 1990
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Riigikogu і 1992
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Riigikogu і 1995
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 2 d'abril
20 de novembre
El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 20 de novembre
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Riigikogu і 2003
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Riigikogu і 2006
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Riigikogu і 2007
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 21 d'abril
21 d'octubre
El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 21 d'octubre
21 de desembre
El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 21 de desembre
21 de juliol
El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 21 de juliol
21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 21 de març
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 22 de juny
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 23 de març
25 d'agost
El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 25 d'agost
27 de maig
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 27 de maig
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 28 de setembre
29 d'agost
El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 29 d'agost
29 de març
El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 29 de març
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 29 de setembre
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 31 de març
4 de gener
El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Riigikogu і 4 de gener
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 5 d'octubre
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 5 de juliol
7 de juny
El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 7 de juny
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 8 de maig
9 de juny
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Riigikogu і 9 de juny
Vegeu també
Govern d'Estònia
- Riigikogu
També conegut com Parlament d'Estònia.