Taula de continguts
23 les relacions: Abadia de Prüm, Bisbat de Lieja, Carles III de França, Comtat de Metz, Enric I de Baviera, Germània (regió), Gislebert de Lotaríngia, Hilduí de Milà, Hubert de Lieja, Hug I de Lieja, Lieja, Lluís IV de França, Maastricht, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Papa Joan X, Sacre Imperi Romanogermànic, Simonia, Tongeren, 23 de juliol, 549, 705, 921, 945.
Abadia de Prüm
Bandera del desaparegut estat de Prüm: Sobre fons vermell una ovella blanca amb un halo daurat caminant sobre un prat verd i portant una banderola amb una creu. LAbadia de Prüm és un monestir benedictí situat a Prüm, actualment pertanyent a la diòcesi de Trèveris (Alemanya), construït pels francs al.
Veure Richer de Lieja і Abadia de Prüm
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Veure Richer de Lieja і Bisbat de Lieja
Carles III de França
Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.
Veure Richer de Lieja і Carles III de França
Comtat de Metz
El comtat de Metz fou una jurisdicció feudal de França, a Austràsia.
Veure Richer de Lieja і Comtat de Metz
Enric I de Baviera
Enric I (919/921 – 1 de novembre del 955) va ser duc de Baviera.
Veure Richer de Lieja і Enric I de Baviera
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Veure Richer de Lieja і Germània (regió)
Gislebert de Lotaríngia
Gislebert de Lotaríngia (nascut vers 885/900, va morir el 2 d'octubre de 939 quan es va ofegar al riu durant la batalla d'Andernach) fou un comte de Maasgau i un alt dignatari de Lotaríngia que es va forjar des de 919 un veritable petit principat independent a la zona.
Veure Richer de Lieja і Gislebert de Lotaríngia
Hilduí de Milà
Hilduí de Milà va ser un monjo de l'abadia de Lobbes, bisbe de Lieja de 920 a 921, bisbe de Verona de 928 a 932 i arquebisbe de Milà de 932 fins a la seva mort el 24 de juliol de 936.
Veure Richer de Lieja і Hilduí de Milà
Hubert de Lieja
Hubert de Lieja (nascut vers 655 a Tolosa i mort al 30 de maig de 727 a Tervuren al ducat de Brabant) era bisbe de Maastricht i de Lieja de 705 a 727). És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa. No hi gaire fonts fiables contemporanis que permetin triar entre fets i llegenda.
Veure Richer de Lieja і Hubert de Lieja
Hug I de Lieja
Hug I de Lieja (altres noms Ogó, Ogon) va ser abat de l'abadia de Maximí de Trèveris i bisbe de Lieja i abat de Lobbes de 921 a 945.
Veure Richer de Lieja і Hug I de Lieja
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Veure Richer de Lieja і Lieja
Lluís IV de França
Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.
Veure Richer de Lieja і Lluís IV de França
Maastricht
Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.
Veure Richer de Lieja і Maastricht
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Veure Richer de Lieja і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Papa Joan X
Joan X (Borgo Tossignano, ? – Roma, maig del 928) va ser papa de l'Església Catòlica del 914 al 928.
Veure Richer de Lieja і Papa Joan X
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Richer de Lieja і Sacre Imperi Romanogermànic
Simonia
Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.
Veure Richer de Lieja і Simonia
Tongeren
Tongeren (en llatí Atuatuca Tungrorum, en francès Tongres) és una ciutat de Bèlgica, de la regió flamenca i de la província de Limburg amb gairebé 30.000 habitants, regada pel Jeker, el Dèmer i el Mombeek.
Veure Richer de Lieja і Tongeren
23 de juliol
El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure Richer de Lieja і 23 de juliol
549
El 549 (DXLIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Richer de Lieja і 549
705
El 705 (DCCV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Richer de Lieja і 705
921
El 921 (CMXXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Richer de Lieja і 921
945
; Països Catalans.
Veure Richer de Lieja і 945