Taula de continguts
19 les relacions: Capità general, Capità general de València, Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Dret civil, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Gregori Maians i Siscar, Guerra de Successió al Regne de València, Guerra de Successió Espanyola, Josep Berní i Català, Monarquia Absoluta Borbònica, Oïdor, Real Acuerdo, Regent, Regne de València, Reial audiència, Reial Audiència de València, Relator (dret).
Capità general
El capità general és un grau militar.
Veure Reial Audiència de València (borbònica) і Capità general
Capità general de València
Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia.
Veure Reial Audiència de València (borbònica) і Capità general de València
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Reial Audiència de València (borbònica) і Corona d'Aragó
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Reial Audiència de València (borbònica) і Decrets de Nova Planta
Dret civil
El dret civil és el conjunt de normes jurídiques i principis que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques, de caràcter privat i públic, o inclús entre les últimes, sempre que actuen desproveïdes d'imperium.
Veure Reial Audiència de València (borbònica) і Dret civil
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Reial Audiència de València (borbònica) і Felip V d'Espanya
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Reial Audiència de València (borbònica) і Ferran el Catòlic
Gregori Maians i Siscar
Retrat Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració espanyola.
Veure Reial Audiència de València (borbònica) і Gregori Maians i Siscar
Guerra de Successió al Regne de València
La Guerra de Successió al Regne de València és el relat del succeït en el Regne de València durant la Guerra de Successió Espanyola, on el 1705 es va produir una insurrecció a favor de l'Arxiduc Carles que va ser proclamat com a rei, com a la resta dels estats de la Corona d'Aragó, amb el títol de Carles III d'Espanya.
Veure Reial Audiència de València (borbònica) і Guerra de Successió al Regne de València
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Reial Audiència de València (borbònica) і Guerra de Successió Espanyola
Josep Berní i Català
Josep Berní i Català (València, 4 de febrer de 1712 - València, 5 de febrer de 1787) va ser un escriptor, advocat i jurista valencià, fundador del Col·legi d'Advocats de València.
Veure Reial Audiència de València (borbònica) і Josep Berní i Català
Monarquia Absoluta Borbònica
La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.
Veure Reial Audiència de València (borbònica) і Monarquia Absoluta Borbònica
Oïdor
Oïdor era la denominació dels jutges membres de les Reials Audiències o Cancelleries, tribunals col·legiats originaris de Castella, que es van convertir en els màxims òrgans de justícia dins de l'Imperi Espanyol.
Veure Reial Audiència de València (borbònica) і Oïdor
Real Acuerdo
Retrat de Felip V d'Espanya, primer rei de la Casa de Borbó, el 1712 El Real Acuerdo és un organisme format pel plenari de l'Audiència i el Capità General, com a elements de la diarquia que el nou sistema creà en l'organització política i administrativa imposada per Felip V als països de la corona catalanoaragonesa.
Veure Reial Audiència de València (borbònica) і Real Acuerdo
Regent
Isabel II entre 1833 i 1840. El regent (del llatí regens, 'aquell qui governa') és la figura que substitueix la del rei en una monarquia quan aquest és menor, es troba absent o és incapacitat.
Veure Reial Audiència de València (borbònica) і Regent
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Reial Audiència de València (borbònica) і Regne de València
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Veure Reial Audiència de València (borbònica) і Reial audiència
Reial Audiència de València
La Real Audiència de València o Audiència de València va ser una institució col·legiada creada en 1506 pel rei Ferran II el Catòlic per a tot el Regne de València amb funcions judicials i polítiques.
Veure Reial Audiència de València (borbònica) і Reial Audiència de València
Relator (dret)
En dret, el relator és el funcionari d'alguns tribunals superiors de justícia encarregat de realitzar la relació dels expedients judicials davant aquests organismes jurisdiccionals. La relació consisteix a donar a conèixer el contingut dels expedients judicials als jutges que formen part d'aquests tribunals, atès el seu caràcter col·legiat.
Veure Reial Audiència de València (borbònica) і Relator (dret)