Taula de continguts
34 les relacions: Abdülmecit, Abdelwahab Meddeb, Abdennour Bidar, Abdurauf Fitrat, Ahmad-Khan Bahadur, Ali Shariati, Cultura occidental, Democràcia, Drets civils, Egipte, Fiqh, Igualtat social, Imperi Otomà, Islam, Jamal-ad-Din al-Afghaní, Le Temps, Leitmotiv, Muhammad Iqbal, Muhàmmad Àbduh, Nacionalisme, Nahda, Orient Mitjà, Primera Guerra Mundial, Progrés, Salafisme, Sàlaf, Segle XX, Tahir ul Qadri, Tariq Ramadan, Textos sagrats de l'islam, Ulema, Xaria, 1898, 1935.
Abdülmecit
Abdülmecit I (23 d'abril de 1823 – 25 de juny de 1861) va ser soldà de l'Imperi Otomà.
Veure Reformisme islàmic і Abdülmecit
Abdelwahab Meddeb
Abdelwahab Meddeb (Tunis, 17 de gener de 1946 - París, 6 de novembre de 2014) fou un escriptor tunisià i francès.
Veure Reformisme islàmic і Abdelwahab Meddeb
Abdennour Bidar
Abdennour Bidar (2014). Abdennour Bidar (Clarmont d'Alvèrnia, 30 de gener de 1971) és un escriptor i filòsof francès de la cultura islàmica.
Veure Reformisme islàmic і Abdennour Bidar
Abdurauf Fitrat
Abdurauf Fitrat (Bukharà, 1886-1938) fou el fundador del moviment reformista del Turquestan.
Veure Reformisme islàmic і Abdurauf Fitrat
Ahmad-Khan Bahadur
Ahmad-Khan Bahadur (Delhi, 17 d'octubre del 1817 - ibídem, 27 de març del 1898) fou un jurista, filòsof i activista anglo-indi, que va exercir de reformador de l'ensenyament i fundador del modernisme musulmà a l'Índia Britànica.
Veure Reformisme islàmic і Ahmad-Khan Bahadur
Ali Shariati
Alí Shariati (Kahak, Pèrsia, 3 de desembre de 1933 - Southampton, 19 de juny de 1977) va ser un sociòleg i militant polític iranià, considerat un dels ideòlegs de la Revolució iraniana de 1979, conegut pels seus treballs en l'àmbit de la sociologia de la religió.
Veure Reformisme islàmic і Ali Shariati
Cultura occidental
Plató, juntament amb Sòcrates i Aristòtil, va ser membre fundador de la filosofia occidental La cultura occidental (de vegades equiparada amb civilització occidental o civilització europea) es refereix a les cultures d'origen europeu.
Veure Reformisme islàmic і Cultura occidental
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Veure Reformisme islàmic і Democràcia
Drets civils
Lyndon B. Johnson signant l'Acta de Drets Civils dels Estats Units el 2 de juliol de 1964. La lluita pel respecte dels drets civils Els drets civils són drets fonamentals, inherents a la persona i garantits per les constitucions polítiques.
Veure Reformisme islàmic і Drets civils
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Reformisme islàmic і Egipte
Fiqh
El fiqh (de l'àrab, ‘saber’, ‘coneixement’, ‘comprensió’) defineix, dins de l'islam, la jurisprudència religiosa; es tracta de les interpretacions fetes pels alfaquins (juristes islàmics) de casos que no queden clars ni en l'Alcorà ni en la sunna basada en els hadits.
Veure Reformisme islàmic і Fiqh
Igualtat social
Igualtat social La igualtat social és l'objectiu de buscar una mateixa quantitat de riquesa, de felicitat, de respecte i d'igual tracte en la justícia per a totes les persones.
Veure Reformisme islàmic і Igualtat social
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Reformisme islàmic і Imperi Otomà
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Reformisme islàmic і Islam
Jamal-ad-Din al-Afghaní
Jamal-ad-Din al-Afghaní (sayyid Jamāl ad-Dīn al-Afghānī), conegut també com a Jamal-ad-Din Assadabadí (sayyid Jamāl ad-Dīn Asadābādī) o simplement com a al-Afghaní (Assadabad, Iran, 1838/39 - Constantinoble, 9 de març de 1897), va ser un teòleg musulmà i activista polític, influent principalment a l'Orient Mitjà, l'Àsia del sud i Europa.
Veure Reformisme islàmic і Jamal-ad-Din al-Afghaní
Le Temps
Le Temps és un dels principals diaris de Suïssa en llengua francesa i editat a la ciutat de Lausana.
Veure Reformisme islàmic і Le Temps
Leitmotiv
Un leitmotiv (de l'alemany, 'motiu conductor') és una figura artística que, unida a un contingut determinat, es repeteix durant una obra d'art.
Veure Reformisme islàmic і Leitmotiv
Muhammad Iqbal
Sir Muhammad Iqbal (Sialkot, 9 de novembre de 1877 – Lahore, 21 d'abril de 1938), conegut com a Allama Iqbal (‘Erudit Iqbal’), fou un poeta i filòsof persa-urdú, i un polític de l'Índia Britànica, nascut al Panjab (Índia, ara Pakistan) sota domini britànic.
Veure Reformisme islàmic і Muhammad Iqbal
Muhàmmad Àbduh
Muhàmmad Àbduh (delta del Nil, 1849 - Alexandria, 11 de juliol de 1905) va ser un intel·lectual i teòleg egipci, jurista i reformador religiós, considerat el fundador del moviment modernista de l'islam.
Veure Reformisme islàmic і Muhàmmad Àbduh
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Veure Reformisme islàmic і Nacionalisme
Nahda
La Nahda o Renaixement àrab (‘la Renaixença’) va ser un corrent intel·lectual del i inicis del tendent a la modernització de la societat àrab.
Veure Reformisme islàmic і Nahda
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Veure Reformisme islàmic і Orient Mitjà
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Reformisme islàmic і Primera Guerra Mundial
Progrés
El progrés és una evolució cap a estadis més perfectes, per tant en positiu, sovint oposant-se a involució o decadència.
Veure Reformisme islàmic і Progrés
Salafisme
El salafisme (de l'àrab, al seu torn derivada de la paraula àrab sàlaf, ‘predecessors’ o ‘primeres generacions’) és un moviment reformista musulmà sorgit a Egipte a la fi del en el context de la Nahda o renaixement cultural àrab.
Veure Reformisme islàmic і Salafisme
Sàlaf
Sàlaf (‘ancestre’, ‘predecessor’) o de vegades sàlaf sàlih (‘predecessor pietós’) és un terme àrab que designa, pels musulmans, les tres primeres generacions de creients.
Veure Reformisme islàmic і Sàlaf
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Veure Reformisme islàmic і Segle XX
Tahir ul Qadri
Mohammad Tahir ul Qadri (19 de febrer de 1951) és un erudit islàmic i un polític del Pakistan.
Veure Reformisme islàmic і Tahir ul Qadri
Tariq Ramadan
Tariq Ramadan (en àrab: طارق رمضان) (Ginebra, 26 d'agost de 1962) és un filòsof i escriptor suís musulmà.
Veure Reformisme islàmic і Tariq Ramadan
Textos sagrats de l'islam
Els textos sagrats de l'islam són aquelles obres que, segons la religió islàmica, van ser revelades per Déu als diversos profetes al llarg de la història de la humanitat per tal de promulgar-hi les seves lleis.
Veure Reformisme islàmic і Textos sagrats de l'islam
Ulema
Un ulema (de l'àrab, sing., lit. ‘que sap’) és un doctor de la llei islàmica expert en qüestions jurídiques i teològiques.
Veure Reformisme islàmic і Ulema
Xaria
Manifestació favorable a la xaria a les Maldives el 2014. Manifestació opositora de la xaria als Estats Units el 2010. La xaria, xara o llei islàmica (de l'àrab, ‘camí ’, ‘camí a seguir’) és la llei canònica de l'islam que regula el conjunt d'activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.
Veure Reformisme islàmic і Xaria
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Reformisme islàmic і 1898
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Veure Reformisme islàmic і 1935