Taula de continguts
29 les relacions: Amadeu I d'Espanya, Cadis, Charles Fourier, Congrés dels Diputats, Constitució espanyola de 1869, Constitució Federal d'Antequera, Eduardo Benot Rodríguez, Eleccions generals espanyoles de 1869, Eleccions generals espanyoles de 1873, Francesc Pi i Margall, Francisco Díaz Quintero, Jerez de la Frontera, José Paúl y Angulo, Madrid, París, Partit Republicà Democràtic Federal, Partit Socialista Obrer Espanyol, Pierre-Joseph Proudhon, Primera República Espanyola, Província de Girona, Restauració borbònica, Revolta de la caserna de San Gil, Revolució de 1868, Vicalvarada, 12 de juliol, 18 de juliol, 1827, 1902, 29 de gener.
Amadeu I d'Espanya
Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.
Veure Ramón de Cala y Barea і Amadeu I d'Espanya
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Veure Ramón de Cala y Barea і Cadis
Charles Fourier
Charles Fourier (Besançon, 7 d'abril de 1772 — París, 10 d'octubre de 1837) fou un filòsof i economista francès, socialista utòpic i un dels pares del cooperativisme.
Veure Ramón de Cala y Barea і Charles Fourier
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure Ramón de Cala y Barea і Congrés dels Diputats
Constitució espanyola de 1869
La Constitució Espanyola de 1869 (oficialment: Constitució de la Nació Espanyola) fou la llei fonamental per la qual es va regir l'Estat Espanyol des de la seva promulgació el 6 de juny de 1869 fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República, l'any 1873.
Veure Ramón de Cala y Barea і Constitució espanyola de 1869
Constitució Federal d'Antequera
El projecte de Constitució Federal Regional per a Andalusia, també conegut com a Constitució Federal d'Antequera per la seva aprovació en el congrés celebrat a Antequera pels delegats de les organitzacions andaluses del Partit Republicà Democràtic Federal el 1883, fou la proposta constitucional dels federalistes per al "Estat andalús" integrat en la República Federal Espanyola.
Veure Ramón de Cala y Barea і Constitució Federal d'Antequera
Eduardo Benot Rodríguez
Eduardo Benot Rodríguez (Cadis, 26 de novembre de 1822 - Madrid, 1907), polític, escriptor, matemàtic, filòleg, lingüista i lexicògraf espanyol, pertanyent a la Generació del 68.
Veure Ramón de Cala y Barea і Eduardo Benot Rodríguez
Eleccions generals espanyoles de 1869
Les eleccions generals espanyoles de 1869 foren convocades el 15 de gener de 1869 sota sufragi universal masculí.
Veure Ramón de Cala y Barea і Eleccions generals espanyoles de 1869
Eleccions generals espanyoles de 1873
Estanislau Figueras, primer president de la Primera República Espanyola Les eleccions generals espanyoles de 1873 foren convocades el 10 de maig de 1873 sota sufragi universal masculí.
Veure Ramón de Cala y Barea і Eleccions generals espanyoles de 1873
Francesc Pi i Margall
Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.
Veure Ramón de Cala y Barea і Francesc Pi i Margall
Francisco Díaz Quintero
Francisco Díaz Quintero (Huelva, 1819-Lieja, 1878) va ser un advocat, periodista i polític espanyol.
Veure Ramón de Cala y Barea і Francisco Díaz Quintero
Jerez de la Frontera
Plànol de la ciutat de Jerez. Jerez de la Frontera és un municipi d'Espanya situat a la província de Cadis, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Veure Ramón de Cala y Barea і Jerez de la Frontera
José Paúl y Angulo
José Paúl y Angulo (Jerez de la Frontera, 1838 - París, 1892) va ser un polític i escriptor espanyol.
Veure Ramón de Cala y Barea і José Paúl y Angulo
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Ramón de Cala y Barea і Madrid
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Ramón de Cala y Barea і París
Partit Republicà Democràtic Federal
El Partit Republicà Democràtic Federal fou un partit polític espanyol, amb especial influència als Territoris de parla catalana, organitzat després de la revolució de 1868.
Veure Ramón de Cala y Barea і Partit Republicà Democràtic Federal
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Veure Ramón de Cala y Barea і Partit Socialista Obrer Espanyol
Pierre-Joseph Proudhon
va ser un dels pares de l'anarquisme modern.
Veure Ramón de Cala y Barea і Pierre-Joseph Proudhon
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Veure Ramón de Cala y Barea і Primera República Espanyola
Província de Girona
La província de Girona és una demarcació administrativa amb capital a Girona que aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, amb una població total de 753.054 habitants.
Veure Ramón de Cala y Barea і Província de Girona
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Veure Ramón de Cala y Barea і Restauració borbònica
Revolta de la caserna de San Gil
La revolta de la caserna de San Gil va ser un motí contra la reina Isabel II d'Espanya que es va dur a terme el 22 de juny de 1866 a Madrid impulsat pels partits progressista i democràtic amb la intenció d'enderrocar la monarquia.
Veure Ramón de Cala y Barea і Revolta de la caserna de San Gil
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Veure Ramón de Cala y Barea і Revolució de 1868
Vicalvarada
Leopoldo O'Donnell. La Vicalvarada és el nom amb què és coneguda la revolta espanyola del 1854, per haver-se originat a l'aquarterament del poble madrileny de Vicálvaro, al final dels governs moderats durant el regnat d'Isabel II a la fi de juny del 1854, i engloba tant el pronunciament ocorregut el 28 de juny, com els successos de juliol, que van donar lloc al Bienni Progressista (1854-1856).
Veure Ramón de Cala y Barea і Vicalvarada
12 de juliol
El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Ramón de Cala y Barea і 12 de juliol
18 de juliol
El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.
Veure Ramón de Cala y Barea і 18 de juliol
1827
;Països Catalans.
Veure Ramón de Cala y Barea і 1827
1902
;Països Catalans.
Veure Ramón de Cala y Barea і 1902
29 de gener
El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Ramón de Cala y Barea і 29 de gener