Taula de continguts
35 les relacions: Agustí d'Hipona, Anselm de Canterbury, Antropocentrisme, Arts liberals, Assaigs, Bernat de Claravall, Blaise Pascal, Bonaventura de Bagnoregio, Catalunya, Dret canònic, Edicions 62, Fèlix Torres i Amat de Palou, Filòsof, Francès, Giovanni Pico della Mirandola, Gran Enciclopèdia Catalana, Hug de Sant Víctor, Humanisme, Institut d'Estudis Catalans, Jan Amós Comenius, Jaume de Puig i Oliver, Marcelino Menéndez Pelayo, Mariàngela Vilallonga i Vives, Medicina, Michel de Montaigne, Pere Lluís i Font, Petrus Dorlandus, Ramon Llull, Ricard de Sant Víctor, Teologia, Tolosa de Llenguadoc, Vicent Alonso i Catalina, 1434, 1436, 1484.
- Filòsofs catalans
- Morts el 1436
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Veure Ramon Sibiuda і Agustí d'Hipona
Anselm de Canterbury
Anselm de Canterbury (1033 o 1034 - 21 d'abril, 1109), també conegut com a Sant Anselm, Anselm d'Aosta o Anselm de Bec, va ser un monjo benedictí, filòsof i teòleg que ocupà l'arquebisbat de Canterbury entre 1093 i 1109.
Veure Ramon Sibiuda і Anselm de Canterbury
Antropocentrisme
Haeckel, amb el propòsit de desenvolupament de l'ésser humà L'antropocentrisme és una concepció que considera l'ésser humà i les seves necessitats com el centre de l'univers.
Veure Ramon Sibiuda і Antropocentrisme
Arts liberals
XII. L'expressió arts liberals fa referència a les arts conreades per "homes lliures" en oposició a les "arts vulgars", aquesta dicotomia és heretada de l'antiguitat clàssica i es manté durant l'edat mitjana, però aleshores s'oposava a les arts mecàniques.
Veure Ramon Sibiuda і Arts liberals
Assaigs
Portada de l'edició parisenca dels ''Assaigs'' Assaigs (en francès: Essais) és el títol d'una col·lecció de 107 assaigs escrits per Michel de Montaigne entre el 1572 fins a la seva mort, el 1592.
Veure Ramon Sibiuda і Assaigs
Bernat de Claravall
Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.
Veure Ramon Sibiuda і Bernat de Claravall
Blaise Pascal
fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Veure Ramon Sibiuda і Blaise Pascal
Bonaventura de Bagnoregio
Bonaventura de Bagnoregio Bonaventura 1221 - 15 de juliol de 1274), nascut Giovanni di Fidanza, fou un franciscà italià medieval, teòleg i filòsof escolàstic. El setè ministre general de l'Orde dels Frares Menors, fou també cardenal bisbe d'Albano.
Veure Ramon Sibiuda і Bonaventura de Bagnoregio
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Ramon Sibiuda і Catalunya
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Veure Ramon Sibiuda і Dret canònic
Edicions 62
Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.
Veure Ramon Sibiuda і Edicions 62
Fèlix Torres i Amat de Palou
Fèlix Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 6 d'agost de 1772 - Madrid, 29 de desembre de 1847) fou un eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista català.
Veure Ramon Sibiuda і Fèlix Torres i Amat de Palou
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Veure Ramon Sibiuda і Filòsof
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Ramon Sibiuda і Francès
Giovanni Pico della Mirandola
Giovanni Pico della Mirandola (Mirandola, 24 de febrer de 1463 - 17 de novembre de 1494) fou un humanista i pensador italià.
Veure Ramon Sibiuda і Giovanni Pico della Mirandola
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Veure Ramon Sibiuda і Gran Enciclopèdia Catalana
Hug de Sant Víctor
Hug de Sant Víctor (Saxònia, ca. 1096 - París, 11 de febrer de 1141) fou un cardenal i teòleg cristià de l'edat mitjana, una de les principals figures intel·lectuals del seu moment.
Veure Ramon Sibiuda і Hug de Sant Víctor
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i.
Veure Ramon Sibiuda і Humanisme
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Ramon Sibiuda і Institut d'Estudis Catalans
Jan Amós Comenius
, anomenat Comenius, fou un filòsof, gramàtic i pedagog txec.
Veure Ramon Sibiuda і Jan Amós Comenius
Jaume de Puig i Oliver
Jaume de Puig i Oliver (Cornellà del Terri, 1944) és un historiador de la teologia i filòsof català.
Veure Ramon Sibiuda і Jaume de Puig i Oliver
Marcelino Menéndez Pelayo
Marcelino Menéndez Pelayo (Santander, 3 de novembre de 1856 - 19 de maig de 1912) fou un polígraf i erudit espanyol, consagrat fonamentalment a la Història de les idees, la crítica i història de la literatura hispanoamericana i la Filologia hispànica en general, encara que també va conrear la poesia, la traducció i la Filosofia.
Veure Ramon Sibiuda і Marcelino Menéndez Pelayo
Mariàngela Vilallonga i Vives
Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 3 d'abril de 1952) és catedràtica emèrita de Filologia Llatina a la Universitat de Girona.
Veure Ramon Sibiuda і Mariàngela Vilallonga i Vives
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Ramon Sibiuda і Medicina
Michel de Montaigne
Michel Eyquem de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 28 de febrer del 1533 - 13 de setembre del 1592) va ser un pensador i magistrat francès del Renaixement.
Veure Ramon Sibiuda і Michel de Montaigne
Pere Lluís i Font
Pere Lluís Font (Pujalt, Pallars Sobirà, 1934) és un filòsof i teòleg català, professor universitari d'Història de la filosofia moderna i de Filosofia de la religió.
Veure Ramon Sibiuda і Pere Lluís i Font
Petrus Dorlandus
Petrus Dorlandus (o també Dorlandus van Diest, Petrus Dorlant, Petrus van Doorland) (Waalhoven bij Velp (Guelre (avui Països Baixos), 1454 – Diest (ducat de Brabant, avui Bèlgica), 25 d'agost del 1507) fou un cartoixà brabançó.
Veure Ramon Sibiuda і Petrus Dorlandus
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Veure Ramon Sibiuda і Ramon Llull
Ricard de Sant Víctor
Ricard de Sant Víctor (?-1173) va ser un destacat teòleg del misticisme cristià del.
Veure Ramon Sibiuda і Ricard de Sant Víctor
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Ramon Sibiuda і Teologia
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Veure Ramon Sibiuda і Tolosa de Llenguadoc
Vicent Alonso i Catalina
Vicent Alonso i Catalina (Godella, l'Horta, 21 de maig de 1948) és un poeta, traductor i crític literari valencià.
Veure Ramon Sibiuda і Vicent Alonso i Catalina
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Ramon Sibiuda і 1434
1436
Països Catalans Resta del món.
Veure Ramon Sibiuda і 1436
1484
Països Catalans Resta del món.
Veure Ramon Sibiuda і 1484
Vegeu també
Filòsofs catalans
- Abraham Bar Hiyya
- Antoni Comellas i Cluet
- Bonastruc ça Porta
- Francesc Pujols i Morgades
- Gretel Ammann
- Hasdai Cresques
- Jaume Balmes i Urpià
- Javier Barraycoa Martínez
- Jordi Graupera i Garcia-Milà
- Jordi Pigem Pérez
- Josep Ferrater i Mora
- Josep Maria Terricabras i Nogueras
- Marina Garcés Mascareñas
- Nissim ben Reuben Girondí
- Rafael Argullol Murgadas
- Ramon Sibiuda
- Ramon Xirau i Subias
- Tomàs Carreras i Artau
- Victòria Camps i Cervera
- Xavier Antich i Valero
- Xavier Rubert de Ventós
Morts el 1436
- Al-Mahdi li-Din Allah Ahmad ibn Yahya ibn al-Murtada
- Ali ibn Salah al-Din
- Dorotea Bucca
- Engelbrekt Engelbrektsson
- Jacquelina de Baviera
- Joan I de Foix
- Joana, delfina d'Alvèrnia
- Paolo da Firenze
- Ramon Sibiuda
- Shihab al-Din Ahmad I