Taula de continguts
29 les relacions: Aimara, Argentina, Aspiració (fonètica), Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill, Bolívia, Consonant africada, Consonant aproximant, Consonant bategant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant uvular, Consonant velar, Ethnologue, Joseph Greenberg, Llengua oficial, Punt d'articulació, Quítxua, Quítxua d'Ayacucho, Quítxua de Cusco, Quítxua meridional, Quítxua nordbolivià, Quítxua santiagueño, Vocal anterior, Vocal posterior.
Aimara
Wiphala, bandera del poble aimara La llengua aimara (aymar aru) pertany al grup quitxuamarà de la família andina-equatorial.
Veure Quítxua sudbolivià і Aimara
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Veure Quítxua sudbolivià і Argentina
Aspiració (fonètica)
A la fonètica, l'aspiració és un dels fenòmens fonètics que afecten el mode d'articulació de les consonants oclusives.
Veure Quítxua sudbolivià і Aspiració (fonètica)
Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill
LAtles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill (en anglès, UNESCO Interactive Atlas of the World's Languages in Danger) és un informe de la UNESCO mitjançant el qual es pretén alertar els legisladors, les comunitats de parlants i el públic en general sobre les llengües en perill i la necessitat de protegir la diversitat lingüística mundial.
Veure Quítxua sudbolivià і Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill
Bolívia
Bolívia o lEstat Plurinacional de Bolívia (o Buliwya) —en castellà i oficialment, Estado Plurinacional de Bolivia (anomenat fins al 2009 República de Bolívia)— és un dels dos únics estats de l'Amèrica del Sud sense sortida a l'oceà, i a més és una de les regions més altes del món.
Veure Quítxua sudbolivià і Bolívia
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Veure Quítxua sudbolivià і Consonant africada
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Veure Quítxua sudbolivià і Consonant aproximant
Consonant bategant
Una consonant bategant (o simplement bategant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant on hi ha un contacte ràpid de la llengua amb algun punt de la boca sense que es talli en cap moment el pas de l'aire de manera total (és a dir, sense produir una oclusiva).
Veure Quítxua sudbolivià і Consonant bategant
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Quítxua sudbolivià і Consonant bilabial
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Veure Quítxua sudbolivià і Consonant dental
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Quítxua sudbolivià і Consonant fricativa
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Veure Quítxua sudbolivià і Consonant glotal
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Quítxua sudbolivià і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Quítxua sudbolivià і Consonant oclusiva
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Veure Quítxua sudbolivià і Consonant palatal
Consonant uvular
Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.
Veure Quítxua sudbolivià і Consonant uvular
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Quítxua sudbolivià і Consonant velar
Ethnologue
The Ethnologue: Languages of the World (l'etnòleg: llengües del món) és una publicació, inicialment en llibre i actualment en base web que en la seva 18a edició (2015) contenia estadístiques de 7.469 llengües i dialectes.
Veure Quítxua sudbolivià і Ethnologue
Joseph Greenberg
Joseph Harold Greenberg (Brooklyn, Nova York, 28 de maig de 1915 - 7 de maig de 2001), lingüista estatunidenc, conegut pel seu treball en classificació i tipologia lingüística.
Veure Quítxua sudbolivià і Joseph Greenberg
Llengua oficial
La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.
Veure Quítxua sudbolivià і Llengua oficial
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Veure Quítxua sudbolivià і Punt d'articulació
Quítxua
El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.
Veure Quítxua sudbolivià і Quítxua
Quítxua d'Ayacucho
El quítxua d'Ayacucho, també conegut com Ayacucho-Chanca, és un dialecte del quítxua meridional parlat als departaments d'Ayacucho, Huancavelica i la meitat occidental del departament d'Apurímac al Perú per aproximadament 1 milió de persones segons SIL International.
Veure Quítxua sudbolivià і Quítxua d'Ayacucho
Quítxua de Cusco
El quítxua de Cusco (quítxua Qusqu qhichwa simi) és un dialecte modern del quítxua meridional parlat al departament del Cusco, al Perú, per aproximadament 1,5 milions de persones segons el SIL.
Veure Quítxua sudbolivià і Quítxua de Cusco
Quítxua meridional
El quítxua meridional (o simplement qhichwa), és una llengua indígena de Sud-amèrica conformada per un conjunt de varietats mútuament intel·ligibles assentades en el sud del Perú, l'occident de Bolívia, i àrees limítrofes amb Bolívia s Xile i l'Argentina, així com a la província argentina de Santiago del Estero.
Veure Quítxua sudbolivià і Quítxua meridional
Quítxua nordbolivià
El quítxua nordbolivià és un dialecte del quítxua meridional, parlat al departament de La Paz (Bolívia), al nord de Bolívia a la frontera entre el Perú i Bolívia, així com per immigrants al Perú.
Veure Quítxua sudbolivià і Quítxua nordbolivià
Quítxua santiagueño
El quítxua santiagueño, o simplement "la quichua", és una subvarietat del quítxua meridional parlada a la província de Santiago del Estero i el sud-est de la província de Salta (Argentina).
Veure Quítxua sudbolivià і Quítxua santiagueño
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Veure Quítxua sudbolivià і Vocal anterior
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Veure Quítxua sudbolivià і Vocal posterior