Accés més ràpid que el navegador!
43 les relacions: Amoníac, Benjamin Franklin, Catàlisi heterogènia, Clor, Clorur d'hidrogen, Col·loide, Diòxid de sofre, Edward Teller, Electroquímica, Etanol, Etè, Fritz Haber, Gas, General Electric, Interfície, Irving Langmuir, Jöns Jacob Berzelius, Johann Wolfgang Döbereiner, Joseph Henry, Josiah Willard Gibbs, Katharine Burr Blodgett, Líquid, Londres, Lubrificació, Ludwig Mond, Membrana biològica, Michael Faraday, Microscopi electrònic, Molècula, Nm, Oli d'oliva, Paul Sabatier, Platí, Premi Nobel de Química, Química física, Royal Society, Sòlid, Schenectady, Tensió superficial, Termodinàmica, Triòxid de sofre, Tungstè, Wilhelm Ostwald.
Amoníac
Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.
Nou!!: Química de superfícies і Amoníac · Veure més »
Benjamin Franklin
fou un polímata estatunidenc, que fou actiu com a escriptor, científic, inventor, estadista, diplomàtic, impressor, editor i filòsof polític.
Nou!!: Química de superfícies і Benjamin Franklin · Veure més »
Catàlisi heterogènia
Hidrogenació d'etè en una superfície sòlida. Catàlisi heterogènia és un terme químic que descriu la catàlisi quan el catalitzador es troba en una fase diferent (és a dir sòlid, líquid i gasós, però també entre l'oli i l'aigua) als reactius.
Nou!!: Química de superfícies і Catàlisi heterogènia · Veure més »
Clor
El clor és un element químic de nombre atòmic 17 situat en el grup dels halògens (grup 17) de la taula periòdica dels elements.
Nou!!: Química de superfícies і Clor · Veure més »
Clorur d'hidrogen
El clorur d'hidrogen és un compost covalent format per molècules diatòmiques amb un àtom d'hidrogen i un de clor, de fórmula HCl, que a temperatura ambient es troba en estat gasós.
Nou!!: Química de superfícies і Clorur d'hidrogen · Veure més »
Col·loide
La llet és un col·loide En química un col·loide, suspensió col·loidal o dispersió col·loidal és un sistema físic que està compost per dues fases: una contínua, normalment fluida, i una altra dispersa en forma de partícules, en general sòlides, de grandària mesoscòpica (és a dir, a mig camí entre els mons macroscòpic i microscòpic).
Nou!!: Química de superfícies і Col·loide · Veure més »
Diòxid de sofre
El diòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO2.
Nou!!: Química de superfícies і Diòxid de sofre · Veure més »
Edward Teller
Edward Teller (Budapest, 15 de gener de 1908 - Stanford, Estats Units, 9 de setembre de 2003), fou un físic d'origen hongarès, naturalitzat estatunidenc a partir de 1941, país al qual havia emigrat el 1935 fugint de les persecucions de l'Alemanya de Hitler.
Nou!!: Química de superfícies і Edward Teller · Veure més »
Electroquímica
reacció redox genera electricitat L'electroquímica és la branca conjunta de la química i física que estudia els efectes dels fenòmens electromagnètics sobre l'estructura de la matèria i la conversió d'aquesta en energia elèctrica.
Nou!!: Química de superfícies і Electroquímica · Veure més »
Etanol
L'alcohol etílic, etanol o esperit de vi és un alcohol, de fórmula CH₃CH₂OH, que s'ha utilitzat habitualment en moltes cultures.
Nou!!: Química de superfícies і Etanol · Veure més »
Etè
L'etè o eté, abans també anomenat etilè, és un compost químic orgànic consistent en dos àtoms de carboni enllaçats mitjançant un doble enllaç covalent i quatre àtoms d'hidrogen enllaçats mitjançant enllaços simples covalents als carbonis, dos a cadascun.
Nou!!: Química de superfícies і Etè · Veure més »
Fritz Haber
Fritz Haber (Breslau, Alemanya 1868 - Basilea, Suïssa 1934) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1918.
Nou!!: Química de superfícies і Fritz Haber · Veure més »
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Nou!!: Química de superfícies і Gas · Veure més »
General Electric
General Electric Company és una empresa multinacional fundada el 1892, que tingué la seu central fins al 2016 a Fairfield, Connecticut (Estats Units), i actualment a Boston, Massachusetts.
Nou!!: Química de superfícies і General Electric · Veure més »
Interfície
Interfície és la connexió entre dos ordinadors o màquines de qualsevol tipus donant una comunicació entre diferents nivells.
Nou!!: Química de superfícies і Interfície · Veure més »
Irving Langmuir
Irving Langmuir (Nova York, EUA, 1881 - Falmouth, 1957) fou un físic i químic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1932.
Nou!!: Química de superfícies і Irving Langmuir · Veure més »
Jöns Jacob Berzelius
Jöns Jacob Berzelius (Väversunda Sörgård, Suècia, 20 d'agost de 1779 - Estocolm, 7 d'agost de 1848) fou un químic suec.
Nou!!: Química de superfícies і Jöns Jacob Berzelius · Veure més »
Johann Wolfgang Döbereiner
Johann Wolfgang Döbereiner (13 o 15 de desembre de 1780, Hof an der Saale - Baviera - 24 de març de 1849, Jena, Saxònia).
Nou!!: Química de superfícies і Johann Wolfgang Döbereiner · Veure més »
Joseph Henry
Joseph Henry (Albany, 17 de desembre de 1797 - Washington D. C., 13 de maig de 1878), va ser un físic estatunidenc conegut per la seva investigació en el camp de l'electromagnetisme.
Nou!!: Química de superfícies і Joseph Henry · Veure més »
Josiah Willard Gibbs
Josiah Willard Gibbs (1839-1903) fou un físic, químic i matemàtic nord-americà, professor de la Universitat Yale, considerat un dels fundadors de la termodinàmica així com de la química física.
Nou!!: Química de superfícies і Josiah Willard Gibbs · Veure més »
Katharine Burr Blodgett
Katharine Burr Blodgett (10 de gener de 1898 - 12 d'octubre de 1979) va ser una investigadora i científica nord-americana, la primera dona en obtenir un doctorat en física per la Universitat de Cambridge, el 1926.
Nou!!: Química de superfícies і Katharine Burr Blodgett · Veure més »
Líquid
gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.
Nou!!: Química de superfícies і Líquid · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Química de superfícies і Londres · Veure més »
Lubrificació
Estris de lubrificació En mecànica, la lubrificació és la manera com s'utilitza el lubricant per a reduir la fricció entre dues peces i refrigerar-les, o dit d'altra manera, és l'acció de lubricar, que és impregnar amb una substància, generalment oliosa o greixosa, dues superfícies sòlides que llisquen en contacte mutu per a disminuir els efectes del fregament.
Nou!!: Química de superfícies і Lubrificació · Veure més »
Ludwig Mond
Dr Ludwig Mond (7 de març de 1839 - 11 de desembre de 1909), va ser un químic alemany i home de negocis que va acabar nacionalitzant-se britànic.
Nou!!: Química de superfícies і Ludwig Mond · Veure més »
Membrana biològica
Secció de les estructures que es poden formar pels fosfolípids en solucions aquoses Una membrana biològica o biomembrana és una membrana que tanca o separa que actua com barrera selectiva, dins o al voltant d'una cèl·lula biològica.
Nou!!: Química de superfícies і Membrana biològica · Veure més »
Michael Faraday
Michael Faraday (Newington Butts, 22 de setembre de 1791 - Palau de Hampton Court, Surrey, 25 d'agost de 1867), va ser un científic anglès (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme.
Nou!!: Química de superfícies і Michael Faraday · Veure més »
Microscopi electrònic
Microscopi electrònic de transmissió. El microscopi electrònic és un aparell que permet de fer observacions de la matèria a escales molt més petites que la microscòpia òptica.
Nou!!: Química de superfícies і Microscopi electrònic · Veure més »
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Nou!!: Química de superfícies і Molècula · Veure més »
Nm
* milla marina (de nautical mile en anglès),.
Nou!!: Química de superfícies і Nm · Veure més »
Oli d'oliva
L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.
Nou!!: Química de superfícies і Oli d'oliva · Veure més »
Paul Sabatier
Paul Sabatier (Carcassona, França, 5 de novembre de 1854 - Tolosa, 14 d'agost de 1941) fou un químic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1912.
Nou!!: Química de superfícies і Paul Sabatier · Veure més »
Platí
El platí és l'element químic de símbol Pt i nombre atòmic 78.
Nou!!: Química de superfícies і Platí · Veure més »
Premi Nobel de Química
Jacobus van 't Hoff, primer guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1901. El Premi Nobel de Química (en suec: Nobelpriset i kemi) és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment d'ençà del 1901 i és el premi més prestigiós que s'atorga en l'apartat de química.
Nou!!: Química de superfícies і Premi Nobel de Química · Veure més »
Química física
La química física o la fisicoquímica és una branca de la química que estudia els conceptes de la química des d'un punt de vista físic.
Nou!!: Química de superfícies і Química física · Veure més »
Royal Society
La Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge, més coneguda simplement com la Royal Society, va ser fundada el 1660 i és considerada com la més antiga de les societats científiques que encara existeixen.
Nou!!: Química de superfícies і Royal Society · Veure més »
Sòlid
Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.
Nou!!: Química de superfícies і Sòlid · Veure més »
Schenectady
Schenectady és l'única ciutat i seu del Comtat de Schenectady a l'Estat de Nova York dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Química de superfícies і Schenectady · Veure més »
Tensió superficial
sabaters, insectes que aprofiten la tensió superficial per desplaçar-se per damunt de l'aigua. La superfície de qualsevol líquid es comporta com si sobre aquesta existís una membrana de tensió.
Nou!!: Química de superfícies і Tensió superficial · Veure més »
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998. pàg. 55. Institut d'Estudis Catalans. i δύναμις, dynamis, que significa "força") és la branca de la física i la química que estudia els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.
Nou!!: Química de superfícies і Termodinàmica · Veure més »
Triòxid de sofre
El triòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO3.
Nou!!: Química de superfícies і Triòxid de sofre · Veure més »
Tungstè
El tungstè o wolframi és un element químic amb el símbol químic W i el nombre atòmic 74.
Nou!!: Química de superfícies і Tungstè · Veure més »
Wilhelm Ostwald
Friedrich Wilhelm Ostwald —Vilhelms Ostvalds— (Riga, Imperi Rus, 2 de setembre de 1853 - Grossbothen, Alemanya, 3 d'abril de 1932) fou un químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1909.
Nou!!: Química de superfícies і Wilhelm Ostwald · Veure més »
