Taula de continguts
7 les relacions: Esclerofil·le, Espermatòfits, Garrigar, Màquia, Meseta, Perenne, Roure.
Esclerofil·le
Fulla d'una planta esclerofil·la (alzina). Esclerofil·le, paraula derivada del grec σκληρός ('dur') i φύλλον ('fulla'), és la denominació que rep un tipus de vegetació que té les fulles dures i els entrenusos (la distància entre les fulles en el brot) curts.
Veure Quercetea ilicis і Esclerofil·le
Espermatòfits
Els espermatòfits (Spermatophyta) o fanerògames (Phanerogamae) són un grup monofilètic del regne de les plantes (Plantae) amb rang de superdivisió.
Veure Quercetea ilicis і Espermatòfits
Garrigar
Castelltallat. A l'esquerra un càdec, al front garrics a la part de dalt roures (Quercus cerrioides) La garriga o garrigar és un agrupament vegetal, on predomina el garric, en geobotànica, inclòs dins l'aliança fitosociològica Rhamno-Quercion cocciferae.
Veure Quercetea ilicis і Garrigar
Màquia
Màquia als vessants del Mata-redona, Serra del Montsià, La màquia és una formació vegetal densa i ombrívola formada per arbustos alts (1,5-4 m) de tipus esclerofil·le, és a dir, adaptada a la sequera.
Veure Quercetea ilicis і Màquia
Meseta
La Meseta (mot espanyol; literalment, lAltiplà), també coneguda com la Meseta Central, és un altiplà que es troba al mig de la península Ibèrica.
Veure Quercetea ilicis і Meseta
Perenne
Una branca d'avet blanc que presenta tres anys successius de fulles perennifòlies. En botànica, una planta perennifòlia o sempervirent és aquella que conserva les fulles al llarg de tot l'any.
Veure Quercetea ilicis і Perenne
Roure
El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).
Veure Quercetea ilicis і Roure