Accés més ràpid que el navegador!
9 les relacions: Analectes de Confuci, Cinc Clàssics, Clàssic xinès, Confuci, Confucianisme, Llengües sinítiques, Menci, Pinyin, Zhu Xi.
Analectes de Confuci
El Lun yu o les Analectes o Converses de Confuci (en xinès tradicional 論語, en xinès simplificat 论语, en pinyin Lúnyǔ), és una obra d'aforismes i de diàlegs reunits pels deixebles del pensador xinès Confuci, la primera versió de la qual data probablement del, és a dir, un parell de segles després de la mort del mestre (479 aC).
Nou!!: Quatre Llibres і Analectes de Confuci · Veure més »
Cinc Clàssics
Un exemplar del ''Li ji'' Wu jing (en xinès tradicional: 五經; en xinès simplificat: 五经; en pinyin: Wǔ Jīng) o els Cinc Clàssics, és el corpus de llibres que el confucianisme utilitzava per als seus ensenyaments i eren els texts que tota persona cultivada havia de conèixer.
Nou!!: Quatre Llibres і Cinc Clàssics · Veure més »
Clàssic xinès
Els anomenats Dian Ji o Clàssics xinesos (en xinès 典籍; en pinyin diǎnjí) són una sèrie de texts antics, escrits en xinès clàssic (o literari) abans del període Qin (pels volts de l'any 200 aC).
Nou!!: Quatre Llibres і Clàssic xinès · Veure més »
Confuci
Kongzi o Kong Fuzi, llatinitzat com a Confuci (en pinyin Kǒng Zǐ, 孔子 o Kǒng Fūzǐ, 孔夫子; en Wade-Giles K'ung-fu-tzu, "Mestre Kong") (segons la tradició: 551 aC - 479 aC) fou un personatge cabdal dintre de la cultura xinesa i de l'Àsia oriental en general.
Nou!!: Quatre Llibres і Confuci · Veure més »
Confucianisme
clàssics" del confucianisme El confucianisme o rujia (en xinès: 儒家, pinyin: rújiā, 'escola dels lletrats' i més tard rúxué, 儒學, 'ensenyament dels lletrats') és un conjunt de doctrines filosòfiques, morals i polítiques que es van desenvolupar a la Xina durant més de dos mil·lennis a partir de l'obra atribuïda al filòsof Kongzi (551-479 aC), conegut a Occident sota el nom llatinitzat de Confuci.
Nou!!: Quatre Llibres і Confucianisme · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Quatre Llibres і Llengües sinítiques · Veure més »
Menci
Mengzi (xinès: 孟子; pinyin: Mèng Zǐ; Wade-Giles: Meng Tzu, "Mestre Meng"), conegut a Occident com a Menci, va ser un filòsof xinès considerat el confucianista més important després del mateix Confuci.
Nou!!: Quatre Llibres і Menci · Veure més »
Pinyin
El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.
Nou!!: Quatre Llibres і Pinyin · Veure més »
Zhu Xi
Zhu Xi (xinès: 朱熹; pinyin: Zhū Xī; Wade-Giles: Chu Hsi) (Fujian, 1130 - Fujian, 1200) fou un erudit xinès del temps de la dinastia Song que va arribar a ser un dels més importants neoconfucianistes.
Nou!!: Quatre Llibres і Zhu Xi · Veure més »
