Obrir a Google MapsTaula de continguts
44 les relacions: Alemany, Bisbat d'Utrecht, Calvinisme, Castella, Català, Comtat d'Holanda, Comtat de Zelanda, Edat moderna, Estats Generals dels Països Baixos, Florí neerlandès, Francès, Frísia, Frederic Enric d'Orange-Nassau, Gelderland, Groningen, Guerra de Successió Espanyola, Guerres Napoleòniques, Guillem I d'Orange-Nassau, Guillem II d'Orange-Nassau, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Guillem IV d'Orange-Nassau, Guillem V d'Orange-Nassau, Imperi Espanyol, La Haia, Llibertat, igualtat, fraternitat, Maurici de Nassau, Neerlandès, Overijssel, Països Baixos, Països Baixos (topònim), Pau de Westfàlia, Regne d'Holanda, República Batava, Terres de la Generalitat, Tractat d'Utrecht, Tractat de partició, Unió d'Utrecht, Való, 1579, 1594, 1648, 1795, 19 de gener, 26 de juliol.
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Províncies Unides і Alemany
Bisbat d'Utrecht
calvinistes. El bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).
Veure Províncies Unides і Bisbat d'Utrecht
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Veure Províncies Unides і Calvinisme
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Províncies Unides і Castella
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Províncies Unides і Català
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Veure Províncies Unides і Comtat d'Holanda
Comtat de Zelanda
Mapa del comtat de Zelanda El Comtat de Zelanda era un comtat, format per a una sèrie d'illes als estuaris de l'Escalda, del Mosa i del Rin.
Veure Províncies Unides і Comtat de Zelanda
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure Províncies Unides і Edat moderna
Estats Generals dels Països Baixos
Els Estats Generals dels Països Baixos (en neerlandès, Staten-Generaal) és el parlament bicameral dels Països Baixos, format pel Senat (Eerste Kamer) i la Cambra de Representants (Tweede Kamer).
Veure Províncies Unides і Estats Generals dels Països Baixos
Florí neerlandès
Bitllet de 2,50 florins de 1927 Bitllet de 10 florins de 1930 Bitllet de 1 florins de 1943 El florí neerlandès (en neerlandès Nederlandse gulden o, simplement, gulden) fou la moneda oficial dels Països Baixos abans de la introducció de l'euro el primer de gener del 1999 i fou retirat de la circulació el 28 de febrer del 2002.
Veure Províncies Unides і Florí neerlandès
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Províncies Unides і Francès
Frísia
Vista de satèl·lit de la badia de Helgoland (la costa de Frísia) Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada ''badia d'Helgoland''.
Veure Províncies Unides і Frísia
Frederic Enric d'Orange-Nassau
Frederic Enric d'Orange-Nassau (Delft, 29 de gener de 1584 - La Haia, 14 de març de 1647) fill de Guillem I i de la seva quarta esposa Lluïsa de Coligny, estatúder de les Províncies Unides i Príncep d'Orange (1625-1647).
Veure Províncies Unides і Frederic Enric d'Orange-Nassau
Gelderland
Gelderland (tradicionalment en català Güeldes) és una província de l'est dels Països Baixos, la capital de la qual és la ciutat d'Arnhem.
Veure Províncies Unides і Gelderland
Groningen
Groningen (o Grun'n) o Groninga és la capital de la província neerlandesa de Groningen i el nucli més gran del municipi homònim.
Veure Províncies Unides і Groningen
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Províncies Unides і Guerra de Successió Espanyola
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Veure Províncies Unides і Guerres Napoleòniques
Guillem I d'Orange-Nassau
Guillem I d'Orange-Nassau (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584), també conegut com Guillem el Taciturn (traduït del neerlandès: Willem de Zwijger), o als Països Baixos com a Guillem d'Orange (neerlandès: Willem van Oranje), va ser el principal líder o estatúder de la revolta holandesa contra els Habsburg espanyols que va desencadenar la guerra dels vuitanta anys (1568–1648) i va donar lloc a la independència formal de les Províncies Unides el 1581.
Veure Províncies Unides і Guillem I d'Orange-Nassau
Guillem II d'Orange-Nassau
Guillem II d'Orange-Nassau (La Haia, 27 de maig de 1626 – La Haia, 6 de novembre de 1650) va ser Príncep d'Orange i Stadtholder de les Províncies Unides entre el 1647 i el 1650.
Veure Províncies Unides і Guillem II d'Orange-Nassau
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.
Veure Províncies Unides і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
Guillem IV d'Orange-Nassau
Guillem IV d'Orange (en neerlandès Willem IV Carel Hendrik Friso van Oranje-Nassau) va néixer a Ljouwert (Països Baixos) l'1 de setembre de 1711 i va morir a La Haia el 22 d'octubre de 1751.
Veure Províncies Unides і Guillem IV d'Orange-Nassau
Guillem V d'Orange-Nassau
Guillem V d'Orange-Nassau també conegut com a Guillem V Batava (La Haia, 8 de març de 1748 - Brunsvic, 9 d'abril de 1806), va ser fill de Guillem IV d'Orange-Nassau i d'Anna de Gran Bretanya (filla de Jordi II).
Veure Províncies Unides і Guillem V d'Orange-Nassau
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Veure Províncies Unides і Imperi Espanyol
La Haia
La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).
Veure Províncies Unides і La Haia
Llibertat, igualtat, fraternitat
Timpà de l'església de Sant-Pancraç d'Aups Llibertat, igualtat, fraternitat era el lema de la Revolució Francesa.
Veure Províncies Unides і Llibertat, igualtat, fraternitat
Maurici de Nassau
Maurici de Nassau (Maurits van Oranje; 14 de novembre de 1567 – 23 d'abril de 1625) va ser el sobirà Príncep d'Orange des del 1618.
Veure Províncies Unides і Maurici de Nassau
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Veure Províncies Unides і Neerlandès
Overijssel
Overijssel (baix saxó: Oaveriessel) és una província del nord-est dels Països Baixos, amb capital a Zwolle.
Veure Províncies Unides і Overijssel
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Províncies Unides і Països Baixos
Països Baixos (topònim)
Al curs de la història, la noció geogràfica i política dels Països Baixos ha tingut diverses significacions que causen sovint confusió.
Veure Províncies Unides і Països Baixos (topònim)
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Veure Províncies Unides і Pau de Westfàlia
Regne d'Holanda
El Regne d'Holanda va ser instituït per Napoleó el 5 de juny del 1806, abolint la República Batava i fent de manera que la província més influent donés nom a tot el país.
Veure Províncies Unides і Regne d'Holanda
República Batava
Rutger Jan Schimmelpennick, cap de la RepúblicaLa República Batava (neerlandès: Bataafse Republiek) fou una república amb aproximadament el mateix territori que els actuals Països Baixos, que va existir entre 1795 i 1806.
Veure Províncies Unides і República Batava
Terres de la Generalitat
Terres de la generalitat (en color blau clar) a la República de les Set Províncies UnidesLes Terres de la Generalitat (Generaliteitslanden en neerlandès) eren territoris de la República de les Set Províncies Unides sota administració directa dels Estats Generals des de L'Haia.
Veure Províncies Unides і Terres de la Generalitat
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Províncies Unides і Tractat d'Utrecht
Tractat de partició
El Tractat de partició (en neerlandès partagetraktaat) és un tractat que la República de les Set Províncies Unides i Felip IV de Castella van concloure el 26 de desembre de 1661 a la Haia.
Veure Províncies Unides і Tractat de partició
Unió d'Utrecht
Mapa dels Països Baixos, amb la unió d'Utrecht i la d'Arràs (1579) La unió d'Utrecht fou una aliança militar establerta el 23 de gener del 1580 per algunes les províncies dissidents de les Disset Províncies.
Veure Províncies Unides і Unió d'Utrecht
Való
El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.
Veure Províncies Unides і Való
1579
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Províncies Unides і 1579
1594
Llinda d'una casa de Santa Pau.
Veure Províncies Unides і 1594
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Veure Províncies Unides і 1648
1795
;Països Catalans.
Veure Províncies Unides і 1795
19 de gener
El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Províncies Unides і 19 de gener
26 de juliol
El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.
Veure Províncies Unides і 26 de juliol
També conegut com Països Baixos del nord, Províncies Unides Holandeses, Províncies Unides dels Països Baixos, República Holandesa, República Neerlandesa, República de les Províncies Unides, República de les Set Províncies Unides, Set Províncies Unides, Set Províncies Unides dels Països Baixos.