Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Proton

Índex Proton

EEI. Primer pla de la pPrimera etapa del Proton Un Proton en procés de verticalització a Baikonur Un proton amb un satèl·lit Anik-F1R embolcallat per la torre auxiliar mòbil abans del llançament UN Proton preparat per al llançament Enlairament d'un Proton a Baikonur Imatge de les les primeres versions del Proton El Proton (Прото́н en rus), formalment designat com UR-500, és un llançador no reutilitzable habitualment emprat tant per llançaments comercials internacionals com per llançaments governamentals russos.

26 les relacions: Angarà (coet), Apollo 8, Atlas V, Cometa de Halley, Cosmòdrom de Baikonur, Cosmòdrom de Plessetsk, Dimetilhidrazina asimètrica, Enérguia, Equivalent en TNT, Estació Espacial Internacional, Exploració lunar tripulada soviètica, Falcon 9, Gorizont, Hispasat, Mir (estació espacial), N-1 (coet soviètic), Programa Saliut, Programa Zond, RD-253, RP-1, Saliut 1, Saturn V, Serguei Koroliov, Tetraòxid de dinitrogen, Valentín Gluixkó, Vladímir Txelomei.

Angarà (coet)

El coet Angarà és un coet dissenyat per enviar grans càrregues a òrbita, reduint la dependència de Rússia del Kazakhstan (on Rússia té llogat el cosmòdrom de Baikonur) per càrregues pesants, a més d'eliminar la necessitat de comprar coets Zenit d'Ucraïna.

Nou!!: Proton і Angarà (coet) · Veure més »

Apollo 8

Apollo 8 va ser el primer viatge espacial tripulat que va arribar una velocitat suficient per a escapar del camp gravitacional del planeta Terra, el primer que va entrar en el camp gravitacional d'un altre cos celest (en aquest cas, la Lluna), el primer que va escapar del camp gravitacional d'un altre cos celest i el primer viatge tripulat que va tornar a la Terra des d'altre cos celeste.

Nou!!: Proton і Apollo 8 · Veure més »

Atlas V

El coet Atlas V és un vehicle de llançament no reutilitzable anteriorment construït per Lockheed Martin i ara construït per l'aliança d'empreses United Launch Alliance (ULA) de Lockheed Martin-Boeing.

Nou!!: Proton і Atlas V · Veure més »

Cometa de Halley

El cometa de Halley (1P/Halley) és un cometa periòdic, gran i brillant, que orbita al voltant del Sol cada 76 anys de mitjana, encara que el seu període orbital pot oscil·lar entre 74 i 79 anys.

Nou!!: Proton і Cometa de Halley · Veure més »

Cosmòdrom de Baikonur

Ubicació. El cosmòdrom de Baikonur (en rus: Космодро́м Байкону́р, Kosmodrom Baikonur), també anomenat Toretam, és la instal·lació de llançament espacial més gran i antiga del món.

Nou!!: Proton і Cosmòdrom de Baikonur · Veure més »

Cosmòdrom de Plessetsk

Coet Cicló-3 llançat des del cosmòdrom de Plessetsk El cosmòdrom de Plessetsk (en rus Космодро́м Плесе́цк) és un cosmòdrom rus, localitzat a 800 km al nord de Moscou i al sud d'Arkhànguelsk (les seves coordenades varien segons la font, però les més aproximades són 62,8°N 40,1°E).

Nou!!: Proton і Cosmòdrom de Plessetsk · Veure més »

Dimetilhidrazina asimètrica

La dimetilhidrazina asimètrica (UDMH) (1,1-Dimetilhidrazina) és un compost químic amb la fórmula H₂NN(CH₃)₂.

Nou!!: Proton і Dimetilhidrazina asimètrica · Veure més »

Enérguia

LEnérguia (rus: Эне́ргия; GRAU 11K25) fou un vehicle de llançament superpesant de la Unió Soviètica (URSS) desenvolupat per NPO Enérguia per al programa Buran a la dècada del 1980.

Nou!!: Proton і Enérguia · Veure més »

Equivalent en TNT

L'expressió equivalent en TNT es refereix a un mètode empíric per mesurar l'energia alliberada durant una explosió o d'altres fenòmens que causen grans aixecaments geològics en un breu període.

Nou!!: Proton і Equivalent en TNT · Veure més »

Estació Espacial Internacional

La ISS el 17 d'abril de 2002 LEstació Espacial Internacional (EEI) (en International Space Station, ISS, Междунаро́дная косми́ческая ста́нция Mejdunaródnaia kosmítxeskaia stàntsia, МКС) és un projecte internacional per a construir i mantenir una estació espacial permanent en òrbita al voltant de la Terra.

Nou!!: Proton і Estació Espacial Internacional · Veure més »

Exploració lunar tripulada soviètica

El programa de vol lunar tripulat soviètic, Советская программа лунныхпилотируемыхполётов Sovétskaia programma lúnnikh pilotiruiémikh polótov, tenia la intenció d'enviar un cosmonauta a la Lluna, de preferència abans dels astronautes dels EUA del programa Apollo, per així guanyar la cursa espacial que va ser iniciada el 1955.

Nou!!: Proton і Exploració lunar tripulada soviètica · Veure més »

Falcon 9

El Falcon 9 és un vehicle de llançament mitjà de dues etapes dissenyat i fabricat per l'empresa SpaceX als Estats Units.

Nou!!: Proton і Falcon 9 · Veure més »

Gorizont

Gorizont (en rus: Горизонт) és un poble (un khútor) de la província de Rostov, a Rússia, que en el cens del 2010 tenia 38 habitants, pertany al districte d'Aksai.

Nou!!: Proton і Gorizont · Veure més »

Hispasat

Hispasat és una empresa, creada el 1989, que opera una sèrie de satèl·lits de comunicacions espanyols del mateix nom.

Nou!!: Proton і Hispasat · Veure més »

Mir (estació espacial)

Mir (Мир, que significa «món» i «pau») fou una estació espacial soviètica i posteriorment russa.

Nou!!: Proton і Mir (estació espacial) · Veure més »

N-1 (coet soviètic)

Model 3D interactiu de l'N-1 L'N-1 o N1 (en rus: Н-1) fou el coet dissenyat per la Unió Soviètica per posar un home a la superfície lunar durant la cursa espacial amb els Estats Units als anys 60.

Nou!!: Proton і N-1 (coet soviètic) · Veure més »

Programa Saliut

El programa Saliut (en rus Салют, Sal'ut, 'Salutació') va ser el primer programa soviètic en envolar estacions espacials.

Nou!!: Proton і Programa Saliut · Veure més »

Programa Zond

Zond (Зонд; en rus «sonda») és el nom donat a dues sèries de missions espacials no tripulades soviètiques, actives de 1964 a 1970 amb l'objectiu de recollir informació dels planetes propers i provar tecnologies espacials.

Nou!!: Proton і Programa Zond · Veure més »

RD-253

L'RD-253 (en rus, Раке́тный дви́гатель 253, 'motor de coet 253') és un motor de coet de combustible líquid dissenyat per la companyia russa Energomaix.

Nou!!: Proton і RD-253 · Veure més »

RP-1

Apollo 8, Saturn V: 810.700 L RP-1, 1.311.100 L LOXhttp://history.nasa.gov/SP-4206/p405.htm Diagramm Saturn V L'RP-1 (de l'anglès Rocket Propellant-1, "Propel·lent de Coets-1"; o alternativament Refined Petroleum-1, "Petroli Refinat-1") és una forma molt refinada de querosè amb un aspecte similar al combustible de jet, que s'utilitza com a combustible de coets.

Nou!!: Proton і RP-1 · Veure més »

Saliut 1

La Saliut 1 va ser la primera estació espacial de la història, es va llançar el 19 d'abril de 1971 en òrbita a 200 km sobre la Terra.

Nou!!: Proton і Saliut 1 · Veure més »

Saturn V

El Saturn V fou un coet d'un sol ús de múltiples trams i de combustible líquid utilitzat en el programes Apollo i Skylab de la NASA.

Nou!!: Proton і Saturn V · Veure més »

Serguei Koroliov

, nom complet amb patronímic Serguei Pàvlovitx Koroliov, Сергі́й Па́влович Корольо́в, Serhí Pàvlovitx Koroliovfou un enginyer soviètic d'origen ucraïnès, considerat el pare de la cosmonàutica soviètica.

Nou!!: Proton і Serguei Koroliov · Veure més »

Tetraòxid de dinitrogen

Peròxid de nitrogen El peròxid de nitrogen, o tetraòxid de dinitrogen, és un compost químic de fórmula N₂O₄.

Nou!!: Proton і Tetraòxid de dinitrogen · Veure més »

Valentín Gluixkó

Valentín Petróvitx Gluixkó (en rus i ucraïnès: Валенти́н Петро́вич Глушко́; transcripció de l'ucraïnès: Valentín Petròvitx Hluixkò), nascut 2 setembre 1908 – 10 gener 1989), va ser un enginyer soviètic, el principal dissenyador soviètic de motors de coet durant la Cursa Espacial americana/soviètica.

Nou!!: Proton і Valentín Gluixkó · Veure més »

Vladímir Txelomei

Vladímir Nikolàievitx Txelomei (rus: Владимир Николаевич Челомей) o Volodímir Mikolàiovitx Txelomei (ucraïnès: Володимир Миколайович Челомей; 30 de juny del 1914 - 8 de desembre del 1984) fou un enginyer soviètic d'arrels ucraïneses que dissenyà míssils de la Unió Soviètica.

Nou!!: Proton і Vladímir Txelomei · Veure més »

Redirigeix aquí:

Coet Proton, Coet Protó, Proton (coet), Proton M, Proton-M, Protó (coet).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »