Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Proclamació de la República irlandesa

Índex Proclamació de la República irlandesa

La Proclamació de la República (Proclamation of the Republic en anglès; Forógra na Poblachta en irlandès), també coneguda com a Proclamació de 1916 o Proclamació de Pasqua, va ser un document publicat pels Voluntaris Irlandesos i l'Exèrcit Ciutadà Irlandès durant l'Alçament de Pasqua a Irlanda, que va començar el 24 d'abril de 1916.

Taula de continguts

  1. 31 les relacions: Alçament de Pasqua, An Chéad Dáil, Éamonn Ceannt, Éamonn de Valera, Biblioteca Nacional d'Irlanda, Carrer O'Connell, David Lloyd George, Eleccions al Dáil Éireann de 1918, Exèrcit Ciutadà Irlandès, General Post Office (Dublín), Germandat Republicana Irlandesa, Guerra angloirlandesa, H.H. Asquith, Irish Independent, Irlanda, James Connolly, Joseph Mary Plunkett, Patrick Pearse, Primer ministre del Regne Unit, Primera Guerra Mundial, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, República, Robert Emmet, Sean MacDermott, Sufragi universal, Thomas J. Clarke, Thomas Mac Donagh, Tipus (tipografia), Voluntaris Irlandesos, 1916, 24 d'abril.

  2. Alçament de Pasqua
  3. Declaracions d'independència

Alçament de Pasqua

L'Alçament de Pasqua (en gaèlic Éirí Amach na Cásca i en anglès Easter Rising), també conegut com a Revolta de Pasqua, fou una rebel·lió que tingué lloc a Irlanda en el transcurs de la setmana de Pasqua del 1916.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Alçament de Pasqua

An Chéad Dáil

An Chéad Dáil (El primer Parlament d'Irlanda) va ser el Dáil Éireann tal com es va reunir entre 1919 i 1921.

Veure Proclamació de la República irlandesa і An Chéad Dáil

Éamonn Ceannt

Éamonn Ceannt (nascut Edward Thomas Kent (21 de setembre, 1881 – 8 de maig, 1916) fou un nacionalista irlandès, un dels herois de l'Aixecament de Pasqua. Ceannt Nasqué a Glenamaddy, Ballymore, Comtat de Galway, el gran de set germans. El seu pare era membre de la Royal Irish Constabulary.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Éamonn Ceannt

Éamonn de Valera

Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera (Ciutat de Nova York, 1882 - Dublín, 1975) fou un polític irlandès, fill de Juan Vivion de Valera (espanyol resident a Cuba) i Katherine Coll (irlandesa del comtat de Limerick).

Veure Proclamació de la República irlandesa і Éamonn de Valera

Biblioteca Nacional d'Irlanda

La Biblioteca Nacional d'Irlanda (anglès National Library of Ireland, gaèlic irlandès Leabharlann Náisiúnta na hÉireann) és una biblioteca nacional situada a Dublín, Irlanda, en una construcció dissenyada per Thomas Newenham Deane.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Biblioteca Nacional d'Irlanda

Carrer O'Connell

El Carrer O'Connell (O'Connell Street, en anglès; Sráid Uí Chonaill, en irlandès) és el carrer principal de Dublín, a Irlanda.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Carrer O'Connell

David Lloyd George

David Lloyd George (Manchester, 17 de gener de 1863 - Llanystumdwy, Gal·les, 26 de març de 1945) va ser un polític britànic, primer ministre entre 1916 i 1922, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial i l'inici de la postguerra.

Veure Proclamació de la República irlandesa і David Lloyd George

Eleccions al Dáil Éireann de 1918

Les eleccions al Dáil Éireann de 1918 es van celebrar el 14 de desembre de 1918, quan es van votar els 105 diputats irlandesos a les eleccions al Parlament del Regne Unit del 1918.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Eleccions al Dáil Éireann de 1918

Exèrcit Ciutadà Irlandès

Bandera original de 1914, onejada durant l'Alçament de Pasqua. Starry Plough, bandera del grup a partir del 1930. LExèrcit Ciutadà Irlandès (anglès Irish Citizen Army, (ICA), gaèlic irlandès: Arm Saoránach na hÉireann), fou un petit grup de voluntaris entrenats establert a Dublín per a defensar de la policia les manifestacions dels treballadors.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Exèrcit Ciutadà Irlandès

General Post Office (Dublín)

El General Post Office (gaèlic irlandès Ard-Oifig an Phoist) de Dublín és la seu de l'oficina de correus d'Irlanda, An Post, i la principal oficina de correus de Dublín.

Veure Proclamació de la República irlandesa і General Post Office (Dublín)

Germandat Republicana Irlandesa

Bandera nacionalista irlandesa, usada tant per l'IRB com per altres grups republicans La Germandat Republicana Irlandesa (anglès Irish Republican Brotherhood gaèlic irlandès Bráithreachas na Poblachta) fou una organitzacció fraternal, secreta i clandestina, dedicada a fomentar la revolta armada contra la Gran Bretanya a Irlanda en el i primers anys del.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Germandat Republicana Irlandesa

Guerra angloirlandesa

Monument als combatents per la independència d'Irlanda La Guerra angloirlandesa o Guerra d'Independència Irlandesa (gaèlic irlandès Cogadh an Neamhspleachais) fou una campanya guerrillera organitzada per l'Exèrcit Republicà Irlandès contra la RIC i els voluntaris de la Gran Bretanya, anomenats despectivament black and tans, legitimada pel Dáil Éireann escollit el 1918.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Guerra angloirlandesa

H.H. Asquith

Herbert Henry Asquith, (12 de setembre del 1852 - 15 de febrer del 1928) fou el Primer Ministre del Regne Unit pel Partit Liberal, entre el 1908 i el 1916.

Veure Proclamació de la República irlandesa і H.H. Asquith

Irish Independent

LIrish Independent és el diari més venut d'Irlanda, amb 580.000 lectors.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Irish Independent

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Irlanda

James Connolly

James Connolly (Edimburg, 5 de juny de 1868 - Dublín, 12 de maig de 1916) fou un líder nacionalista i socialista irlandès.

Veure Proclamació de la República irlandesa і James Connolly

Joseph Mary Plunkett

Joseph Mary Plunkett (en gaèlic irlandès Seosamh Pluincéad) (Dublín, 21 de novembre de 1887 - 4 de maig 1916) fou un poeta i revolucionari irlandès, un dels caps de l'Aixecament de Pasqua.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Joseph Mary Plunkett

Patrick Pearse

Padraig Henry Pearse (conegut també com a Pádraig Pearse; irlandès: Pádraig Anraí Mac Piarais; 10 de novembre de 1879 – 3 de maig de 1916) fou mestre, poeta en gaèlic irlandès, escriptor, republicà i activista polític, un dels caps de l'Aixecament de Pasqua de 1916.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Patrick Pearse

Primer ministre del Regne Unit

El primer ministre del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (PMRUGBIN) (Prime Minister of the United Kingdom, en anglès; Prif Weinidogion i Deyrnas Unedig, en gal·lès; Prìomhairean na Breatainne, en gaèlic escocès) és el cap de Govern del Regne Unit.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Primer ministre del Regne Unit

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Primera Guerra Mundial

Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda

Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Veure Proclamació de la República irlandesa і República

Robert Emmet

Retrat de Robert Emmet Robert Emmet (Dublín, Irlanda, 4 de març de 1778 - 20 de setembre de 1803) fou un republicà irlandès.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Robert Emmet

Sean MacDermott

Sean MacDermott (gaèlic irlandès Seán Mac Diarmada) (Kiltyclogher Comtat de Leitrim, 28 de febrer 1883 - Dublín 12 de maig de 1916) fou un revolucionari irlandès, un dels herois de l'Aixecament de Pasqua de 1916, i un dels que posteriorment foren afusellats.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Sean MacDermott

Sufragi universal

El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Sufragi universal

Thomas J. Clarke

Thomas James Clarke (irlandès: Tomás Ó Cléirigh; 11 de març de 1857 – 3 de maig, 1916) fou un líder revolucionari irlandès i potser el màxim responsable de l'Aixecament de Pasqua de 1916.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Thomas J. Clarke

Thomas Mac Donagh

Thomas Mac Donagh Thomas Mac Donagh (en gaèlic irlandès, Tomás Mac Donnchadha) (Cloughjordan, comtat de Tipperary, 1 de febrer 1878 - Dublín, 3 de maig de 1916) fou un poeta i revolucionari irlandès, un dels líders de l'aixecament de Pasqua de 1916.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Thomas Mac Donagh

Tipus (tipografia)

Mostres de tipus de lletra d'una composició tipogràfica per William Caslon, fundador, tret de la ''Cyclopaedia'' de 1728 En tipografia, el tipus, caràcter tipogràfic o, col·loquialment, tipo és una peça metàl·lica (generalment un aliatge amb base de plom) en forma de paral·lelepípede que du en relleu una lletra o signe.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Tipus (tipografia)

Voluntaris Irlandesos

Els Voluntaris Irlandesos (Óglaigh na hÉireann) eren una organització paramilitar creada pels nacionalistes irlandesos el 1913 "per a assegurar i mantenir els drets i llibertats comunes de tot el poble d'Irlanda", i ajudar a reforçar la imminent llei d'autogovern.

Veure Proclamació de la República irlandesa і Voluntaris Irlandesos

1916

;Països Catalans.

Veure Proclamació de la República irlandesa і 1916

24 d'abril

El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.

Veure Proclamació de la República irlandesa і 24 d'abril

Vegeu també

Alçament de Pasqua

Declaracions d'independència