Taula de continguts
28 les relacions: Adi Shamir, Aritmètica modular, Bit, Corba el·líptica, Criptografia, Criptografia de clau pública, Factorització, Free Software Foundation, Funció φ d'Euler, Garbell sobre el cos de nombres generalitzat, Martin Hellman, Massachusetts, Massachusetts Institute of Technology, Nombre primer, Nombres coprimers, Ordinador, Ordinador quàntic, Petit teorema de Fermat, Ron Rivest, RSA, Signatura digital, Sistema binari, 1976, 1977, 1991, 1994, 2007, 26 d'abril.
Adi Shamir
Adi Shamir (nascut el 6 de juliol, de 1952) és un criptògraf israelià.
Veure Problema RSA і Adi Shamir
Aritmètica modular
Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.
Veure Problema RSA і Aritmètica modular
Bit
Un bit —simbolitzat habitualment com a b, de l'anglès, binary digit, "dígit binari"— és la unitat d'informació mínima utilitzada en Informàtica i en teoria de la informació.
Veure Problema RSA і Bit
Corba el·líptica
Petit catàleg de corbes el·líptiques. La regió mostrada és −3,3² (Per ''a''.
Veure Problema RSA і Corba el·líptica
Criptografia
Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.
Veure Problema RSA і Criptografia
Criptografia de clau pública
Un nombre aleatori gran s'utilitza per fer una parella clau pública/clau privada. Qualsevol pot xifrar utilitzant la clau pública, però només qui té la clau privada pot desxifrar. La seguretat depèn del secret de la clau privada. Utilitzant una clau privada per xifrar (i així, signar) un missatge; qualsevol pot comprovar la signatura fent servir la clau pública (i també qualsevol pot desxifrar el missatge).
Veure Problema RSA і Criptografia de clau pública
Factorització
En matemàtiques, la factorització o descomposició en producte de factors és el procés de descompondre un objecte, per exemple un nombre enter, un polinomi, o una matriu en el producte d'altres objectes anomenats factors, que en multiplicar-los tots junts donen l'objecte original.
Veure Problema RSA і Factorització
Free Software Foundation
La Free Software Foundation (FSF) ("fundació pel programari lliure") és una iniciativa de Richard Stallman en defensa del programari lliure i en particular del Projecte GNU.
Veure Problema RSA і Free Software Foundation
Funció φ d'Euler
consulta.
Veure Problema RSA і Funció φ d'Euler
Garbell sobre el cos de nombres generalitzat
En matemàtiques, el sedàs de cos de nombre general (GNFS) és l'algorisme clàssic més eficient conegut per factoritzar enters més grans de 100 dígits.
Veure Problema RSA і Garbell sobre el cos de nombres generalitzat
Martin Hellman
Martin Edward Hellman (nascut el 2 d'octubre 1945) és un criptògraf estatunidenc, conegut sobretot per inventar la criptografia de clau pública juntament amb Whitfield Diffie i Ralph Merkle. a Microsoft AcademicSearch indexades al servidor de Bibliografia de la Universitat de Trier Hellman ha contribuït durant molt de temps al debat sobre la privacitat en la informàtica, i més recentment, ha promogut estudis d'anàlisi de risc sobre amenaces nuclears, incloent el web NuclearRisk.org.
Veure Problema RSA і Martin Hellman
Massachusetts
La Mancomunitat de Massachusetts (en anglès Commonwealth of Massachusetts) és un estat dels Estats Units.
Veure Problema RSA і Massachusetts
Massachusetts Institute of Technology
El Massachusetts Institute of Technology (MIT) és una institució i universitat estatunidenca dedicada a la recerca i la investigació, situada a la ciutat de Cambridge, Massachusetts.
Veure Problema RSA і Massachusetts Institute of Technology
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Veure Problema RSA і Nombre primer
Nombres coprimers
Dos nombres enters són coprimers si el seu màxim comú divisor és 1 (\mathrm(a, b).
Veure Problema RSA і Nombres coprimers
Ordinador
Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.
Veure Problema RSA і Ordinador
Ordinador quàntic
IBM Q System One (2019), el primer ordinador quàntic comercial basat en circuits. Un ordinador quàntic és un dispositiu de càlcul que fa ús dels fenòmens específics de la mecànica quàntica, tals com la superposició i l'entrellaçament, per executar operacions sobre dades.
Veure Problema RSA і Ordinador quàntic
Petit teorema de Fermat
Pierre de Fermat. El petit teorema de Fermat és un dels teoremes clàssics de teoria de nombres relacionat amb la divisibilitat.
Veure Problema RSA і Petit teorema de Fermat
Ron Rivest
és un criptògraf.
Veure Problema RSA і Ron Rivest
RSA
En criptografia, l'RSA és un algorisme de xifratge de clau pública.
Veure Problema RSA і RSA
Signatura digital
La signatura digital és un bloc de dades obtingut per mètodes matemàtics i informàtics, aplicats sobre un missatge, que permeten de verificar i de demostrar l'autenticitat i l'autor d'aquest missatge.
Veure Problema RSA і Signatura digital
Sistema binari
El sistema binari és un sistema de numeració en el qual tots els nombres es representen utilitzant com a base dues xifres: zero i un (0 i 1).
Veure Problema RSA і Sistema binari
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Veure Problema RSA і 1976
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Problema RSA і 1977
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Problema RSA і 1991
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Problema RSA і 1994
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Problema RSA і 2007
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Veure Problema RSA і 26 d'abril