Accés més ràpid que el navegador!
59 les relacions: Ajuntament de València, Al·legoria, Almodí, Almodí de València, Antiga Roma, Balànsiya, Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, Bronze, Cadafal Faller, Cardo, Carrer dels Cavallers, Casa, Casa de la Ciutat (València), Casa de les Roques, Casa Vestuari, Catedral, Catedral de València, Ciutat Vella de València, Corts Valencianes, Cristianisme, Decumanus, Dret consuetudinari, Escultura, Est, Falles, Fòrum, Festa del Corpus Christi de València, Islam, Jardí, Jardí del Túria, Joan Pau II, L'Horta de València, La Seu (barri de València), Mare de Déu, Mare de Déu dels Desemparats, Mesquita, Micalet, Nord, Oest, Ofrena, País Valencià, Palau de Benicarló, Palau de la Generalitat Valenciana, Plaça de l'Ajuntament, Plaça de l'Almoina, Plaça de la Reina, Plaça del Mercat (València), Séquia, Segona República Espanyola, Sud, ..., Túria, Tribunal de les Aigües de València, València, Valentia, Visigots, 18 de març, 1976, 1982, 8 de desembre. Ampliar l'índex (9 més) »
Ajuntament de València
L'Ajuntament de València és la institució que s'encarrega de governar la ciutat i el municipi de València.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Ajuntament de València · Veure més »
Al·legoria
Al·legoria de la justícia en una obra de Lucas Cranach L'al·legoria és un recurs literari consistent en una metàfora continuada.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Al·legoria · Veure més »
Almodí
Almodí de València Un almodí (de l'àrab al-mudí, mesura de grans) en temps medievals era una mesura d'àrids que corresponia a 6 cafissos.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Almodí · Veure més »
Almodí de València
L'edifici de l'Almodí se situa al carrer de l'Almodí núm.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Almodí de València · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Antiga Roma · Veure més »
Balànsiya
Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Balànsiya · Veure més »
Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats
La Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de la ciutat de València alberga la imatge de la Mare de Déu del mateix nom, la més venerada pels valencians.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats · Veure més »
Bronze
Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Bronze · Veure més »
Cadafal Faller
Una Falla o Cadafal Faller és una obra artística i satírica amb figures o ninots, al voltant d'una o més figures centrals (anomenats remat) que es planten als carrers durant les festes de les falles.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Cadafal Faller · Veure més »
Cardo
El cardo (nom llatí) era el carrer que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir dividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a les fundacions colonials.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Cardo · Veure més »
Carrer dels Cavallers
El carrer dels Cavallers és una via urbana històrica del centre de València.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Carrer dels Cavallers · Veure més »
Casa
''Uma'', casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia. Una casa és tot edifici destinat a servir d'habitació humana.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Casa · Veure més »
Casa de la Ciutat (València)
La Casa de la Ciutat de València va ser la seu del Consell Municipal de València.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Casa de la Ciutat (València) · Veure més »
Casa de les Roques
La Casa de les Roques és l'edifici on es guarden les Roques i altres elements que ixen a la Processó del Corpus de València.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Casa de les Roques · Veure més »
Casa Vestuari
La casa Vestuari o casa Vestidor se situa enfront de la porta dels Apòstols de la catedral de València, i va ser construïda a principis del en estil neoclàssic per l'arquitecte José García, per a servir als magistrats del Tribunal de les Aigües com a lloc de reunió abans d'assistir als judicis que se celebraven en aquesta porta.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Casa Vestuari · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Catedral · Veure més »
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Catedral de València · Veure més »
Ciutat Vella de València
La Ciutat Vella és un districte de la ciutat de València situat al centre geogràfic del municipi.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Ciutat Vella de València · Veure més »
Corts Valencianes
Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Corts Valencianes · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Cristianisme · Veure més »
Decumanus
Vista del '''''decumanus maximus''''' de Palmira, a Síria El decumanus (nom llatí) era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (oppidum) o en una colònia.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Decumanus · Veure més »
Dret consuetudinari
El dret consuetudinari, també anomenat usatges, usos o costums, és una font del dret que emana dels usos i costums.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Dret consuetudinari · Veure més »
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Escultura · Veure més »
Est
L'est, orient, naixent o llevant és un dels quatre punts cardinals.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Est · Veure més »
Falles
Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu ''Falla'').
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Falles · Veure més »
Fòrum
Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Fòrum · Veure més »
Festa del Corpus Christi de València
Dansa dels Arquets. La Festa del Corpus Christi de València és una celebració de caràcter religiós i cívic que cada any ompli el centre de la ciutat amb actes que tenen com a objecte principal la veneració del sagrament de l'eucaristia.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Festa del Corpus Christi de València · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Islam · Veure més »
Jardí
Jardí Botànic de València Un jardí és un espai del paisatge planificat on es conreen i mantenen plantes (flors, llegums, arbres fruiters o ornamentals) i altres formes de la natura, tot i que una senzilla gespa pot definir un jardí.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Jardí · Veure més »
Jardí del Túria
Verdor al Jardí del Túria Bosc al Jardí del Túria, amb el Palau de la Música al fons. Vista aèria de la ciutat, amb el Jardí a l'esquerra i la nova llera a la dreta. El Jardí del Túria és un parc urbà situat a l'antic llit del riu Túria de la ciutat de València.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Jardí del Túria · Veure més »
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Joan Pau II · Veure més »
L'Horta de València
La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formaven (abans de la reforma de l'1 de gener de 2023) destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і L'Horta de València · Veure més »
La Seu (barri de València)
La Seu és un barri del districte de Ciutat Vella, a la ciutat de València, capital del País Valencià.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і La Seu (barri de València) · Veure més »
Mare de Déu
romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Mare de Déu · Veure més »
Mare de Déu dels Desemparats
Imatge de la Mare de Déu dels Desemparats durant l'ofrena durant les Falles a la ciutat de València (2008). La Mare de Déu dels Desemparats és la patrona de la ciutat de València.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Mare de Déu dels Desemparats · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Mesquita · Veure més »
Micalet
El Micalet, és el nom que rep popularment el campanar de la catedral de València, i és un dels principals símbols de la ciutat de València.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Micalet · Veure més »
Nord
El nord o septentrió és un punt cardinal on la meridiana talla a l'horitzó, però en sentit cap al Pol Nord geogràfic.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Nord · Veure més »
Oest
Una rosa de la brúixola amb l'oest ressaltat en negre L'hemisferi oest Loest és un dels quatre punts cardinals, també rep el nom doccident o ponent, ja que és a l'oest on es pon el Sol.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Oest · Veure més »
Ofrena
Corona votiva del rei visigot Recesvint († 672), part de tresor de Guarrazar. Feta d'or i pedres precioses en la segona meitat del segle VII. Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (Madrid) Una ofrena és un objecte deixat en un lloc sagrat per motius rituals o un do ofert a la divinitat per aplacar-la.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Ofrena · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і País Valencià · Veure més »
Palau de Benicarló
El palau de Benicarló (o dels Borja) és la seu oficial de les Corts Valencianes, al nucli antic de la ciutat de València.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Palau de Benicarló · Veure més »
Palau de la Generalitat Valenciana
El Palau de la Generalitat Valenciana, a la ciutat de València, és la seu de la Generalitat Valenciana, segons que estableix l'Estatut valencià en el seu títol I, article 5.1.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Palau de la Generalitat Valenciana · Veure més »
Plaça de l'Ajuntament
Vista general de la plaça amb l'Ajuntament a l'esquerra. Cantó nord i font de la Plaça de l'Ajuntament. Assistents a una mascletà durant les Falles de 2004 Placa amb el nom actual. La Plaça de l'Ajuntament és la plaça més gran i cèntrica de la ciutat de València.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Plaça de l'Ajuntament · Veure més »
Plaça de l'Almoina
l'Entrada de la catedral a la plaça de l'Almoina. La Plaça de l'Almoina és una plaça situada al barri de la Seu a la ciutat de València.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Plaça de l'Almoina · Veure més »
Plaça de la Reina
Plaça de la Reina és una plaça de la Ciutat Vella de València, situada entre el carrer de la Pau, el carrer de Sant Vicent i la Seu, que hi té la seua entrada principal.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Plaça de la Reina · Veure més »
Plaça del Mercat (València)
Plànol de la plaça del Mercat. El pla o plaça del Mercat és una de les places més singulars i conegudes de València, per tal com aplega tres dels monuments més reeixits de la ciutat: el Mercat Central, la Llotja de la Seda, i l'església de Sant Joan del Mercat.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Plaça del Mercat (València) · Veure més »
Séquia
Cano i séquia Major de Sueca Séquia Una séquia o síquia és un conducte llarg i estret que té la funció de recollir l'aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses o assuts) i distribuir-la fins a les poblacions o camps de conreu.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Séquia · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Segona República Espanyola · Veure més »
Sud
El sud, migdia o migjorn, és el punt cardinal que cau a la dreta mirant a llevant, diametralment oposat al nord, És la direcció al llarg d'un meridià a 90° en sentit horari de l'est.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Sud · Veure més »
Túria
El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Túria · Veure més »
Tribunal de les Aigües de València
El Tribunal de les Aigües de València, conegut també com a Tribunal de la Vega de València, és l'òrgan col·legiat encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les séquies que en formen part: Séquia de Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Tribunal de les Aigües de València · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і València · Veure més »
Valentia
Valentia fou una fundació romana a Hispània (138 aC) Valentia (Valentia Edetanorum, literalment 'València dels edetans') és el nom que va rebre la ciutat de València en l'època romana, fundada el 138 aC.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Valentia · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і Visigots · Veure més »
18 de març
El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і 18 de març · Veure més »
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і 1976 · Veure més »
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і 1982 · Veure més »
8 de desembre
El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Plaça de la Mare de Déu і 8 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Plaça de La Mare de Déu, Plaça de la Mare de Déu (València), Plaça de la Mare de Déu de València, Plaça de la Mare de Déu dels Desamparats, Plaça de la Mare de Déu dels Desemparats, Plaça de la Verge (València).
