Taula de continguts
26 les relacions: Alexandre el Gran, Antígon Monoftalm, Antípatre, Arrideu (diàdoc), Èumenes de Càrdia, Babilònia, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Eòrdia, Ecbàtana, Eudem (sàtrapa), Eurídice III de Macedònia, Filip (sàtrapa de Sogdiana), Grec antic, Llatí, Lleonat, Pàrtia (satrapia), Període hel·lenístic d'Egipte, Perdicas d'Orèstia, Pitó (sàtrapa de l'Índia), Roxana, Satrapia de Mèdia, Sàtrapa, Seleuc I Nicàtor, Somatofílacs, Tigris, William Smith (lexicògraf).
- Sàtrapes de l'imperi d'Alexandre el Gran
- Trierarques de la flota de Nearc
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Alexandre el Gran
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Antígon Monoftalm
Antípatre
Antípatre（Antipater) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre. Va servir Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei el va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la lluita. Juntament amb Parmeni va aconsellar Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins a haver-se casat i haver assegurat la successió.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Antípatre
Arrideu (diàdoc)
Arrideu (en grec antic Ἀρριδαῖoς) fou un general d'Alexandre el Gran, dels anomenats diàdocs, a qui s'encomanà la direcció de les exèquies del conqueridor, a Egipte.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Arrideu (diàdoc)
Èumenes de Càrdia
Èumenes de Càrdia (Εὐμένης, Eumenes) (362 aC-316 aC) fou un general grec de Càrdia, al Quersonès, i un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Èumenes de Càrdia
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Babilònia
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
Eòrdia
Eòrdia (en llatí Eordaea o Eordaia, en grec antic Ἐορδία o Ἐορδαία) era un districte de l'alta Macedònia.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Eòrdia
Ecbàtana
Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Ecbàtana
Eudem (sàtrapa)
Eudem (en llatí Eudemus, en grec antic Εὔδημος) va ser un militar macedoni que va ser sàtrapa de Pàrtia.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Eudem (sàtrapa)
Eurídice III de Macedònia
Eurídice III de Macedònia (Εὐρυδίκη, Eurydice) fou filla d'Amintes (fill de Perdicas III de Macedònia) i de Cinana (filla de Filip II de Macedònia).
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Eurídice III de Macedònia
Filip (sàtrapa de Sogdiana)
Filip (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος), fou un militar macedoni nomenat sàtrapa de Sogdiana per Alexandre el Gran l'any 327 aC.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Filip (sàtrapa de Sogdiana)
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Grec antic
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Llatí
Lleonat
Lleonat o Leonat o Leonnat (en llatí Leonnatus, en grec antic Λεοννάτος "Leonnátos") fou un macedoni de Pel·la, un dels generals d'Alexandre el Gran.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Lleonat
Pàrtia (satrapia)
Pàrtia (Parθava) fou una satrapia nord-oriental de l'Iran en temps dels aquemènides i dels selèucides.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Pàrtia (satrapia)
Període hel·lenístic d'Egipte
El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Període hel·lenístic d'Egipte
Perdicas d'Orèstia
Perdicas (en Περδίκκας, Perdiccas) fill d'Orontes, va ser un macedoni nadiu d'Orèstia o Orestis, un dels més destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Orèstia.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Perdicas d'Orèstia
Pitó (sàtrapa de l'Índia)
Pitó (en llatí Pithon, apareix en grec com Πίθων, Πείθων, i Πύθων), fill d'Agenor, fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Pitó (sàtrapa de l'Índia)
Roxana
Roxana, en grec / Rôxánê, del persa Roshanak o Roshaniâ «la lluminosa» (v. 345-311 a C.), esposa d'Alexandre el Gran i filla del sàtrapa Oxiartes.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Roxana
Satrapia de Mèdia
Media (Māda), fou una gran satrapia persa amb capital a Ecbàtana, generalment encarregada als prínceps aquemènides fills del rei, com Tanyoxarces o Tanaoxares, fill de Cir II el Gran (que va governar també Armènia i els territori dels cadusis); al un altre príncep fou Bistanes, fill d'Artaxerxes III de Pèrsia Ocus.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Satrapia de Mèdia
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Sàtrapa
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Seleuc I Nicàtor
Somatofílacs
Els somatofílacs (grec antic: σωματοφύλακες, somatofílakes, literalment 'guardaespatlles') constituïen la guàrdia d'alt rang de l'antic exèrcit macedoni, al servei del Regne de Macedònia.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Somatofílacs
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і Tigris
William Smith (lexicògraf)
Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.
Veure Pitó (sàtrapa de Mèdia) і William Smith (lexicògraf)
Vegeu també
Sàtrapes de l'imperi d'Alexandre el Gran
- Èumenes de Càrdia
- Abistamenes
- Abulites
- Ada de Cària
- Antígenes (general)
- Antígon Monoftalm
- Arcó de Pel·la
- Artabazos II
- Asandre de Cària
- Bàlacros (sàtrapa)
- Cales (sàtrapa)
- Cleòmenes de Nàucratis
- Dinastia hecatòmnida
- Estasànor
- Estasandre
- Filip (sàtrapa de Sogdiana)
- Filip (sàtrapa de l'Índia)
- Filotes (sàtrapa)
- Filoxè (sàtrapa)
- Frasaortes
- Fratafernes (sàtrapa)
- Laomedont de Mitilene
- Lisímac de Tràcia
- Lleonat
- Mazeu
- Menandre (sàtrapa)
- Mitrenes
- Nearc (almirall)
- Neoptòlem (diàdoc)
- Oxiartes (pare de Roxana)
- Oxidates
- Peucestes de Mieza
- Pitó (sàtrapa de Mèdia)
- Pitó (sàtrapa de l'Índia)
- Ptolemeu I Soter
- Seleuc I Nicàtor
- Sibirci
- Tàxiles (rei)
- Tlepòlem (sàtrapa)
Trierarques de la flota de Nearc
- Àtal (diàdoc)
- Èumenes de Càrdia
- Andròstenes de Tasos
- Arcó de Pel·la
- Aristònous de Pel·la
- Asclepiodor de Macedònia
- Bagoes (eunuc)
- Cràter d'Orèstia
- Hefestió de Pel·la
- Laomedont de Mitilene
- Lisímac de Tràcia
- Lleonat
- Medi de Larisa
- Ofel·les
- Pantauc d'Aloros
- Perdicas d'Orèstia
- Peucestes de Mieza
- Pitó (sàtrapa de Mèdia)
- Ptolemeu I Soter