Taula de continguts
26 les relacions: Avinyó (Valclusa), Bayeux, Bernat Pujol (canonge), Bisbat de Mallorca, Canonge, Cardenal, Castlà, Catedral de Tarragona, Cisma d'Occident, Climent VII d'Avinyó, Delme, Església (institució), Fondi, Joan d'Olzinelles, Papa Gregori XI, Pere el Cerimoniós, Reus, Roma, Santa Seu, Segle XIV, Tarragona, Torre del Cambrer, Tribunal de la Rota Romana, Urbà VI, Vivièrs (Ardecha), 1375.
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Veure Pierre Flandrin і Avinyó (Valclusa)
Bayeux
Bayeux és un municipi francès al departament de Calvados (regió de Normandia).
Veure Pierre Flandrin і Bayeux
Bernat Pujol (canonge)
Bernat Pujol (Camp de Tarragona, segle XIV - Tarragona, 1410) va ser sacerdot i canonge de la Seu de Tarragona i Cambrer de la vila de Reus.
Veure Pierre Flandrin і Bernat Pujol (canonge)
Bisbat de Mallorca
El bisbat de Mallorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, sufragània de l'arquebisbat de València.
Veure Pierre Flandrin і Bisbat de Mallorca
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Veure Pierre Flandrin і Canonge
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Pierre Flandrin і Cardenal
Castlà
Un castlà, castellà o carlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern d'una castlania que incloïa el castell sovint també el territori (normalment un feu) o terme circumdant.
Veure Pierre Flandrin і Castlà
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Veure Pierre Flandrin і Catedral de Tarragona
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Veure Pierre Flandrin і Cisma d'Occident
Climent VII d'Avinyó
Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.
Veure Pierre Flandrin і Climent VII d'Avinyó
Delme
Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.
Veure Pierre Flandrin і Delme
Església (institució)
Columna de Marcià, a Istanbul, on hi ha dibuixat un làbarum Una església és una comunitat cristiana local i la institució, que inclou als cristians d'aquesta religió.
Veure Pierre Flandrin і Església (institució)
Fondi
Fondi és una ciutat d'Itàlia al Laci, província de Latina, amb més de 35.000 habitants.
Veure Pierre Flandrin і Fondi
Joan d'Olzinelles
Joan d'Olzinelles (Tarragona, - Tarragona, segle XV) va ser un noble i hisendat català.
Veure Pierre Flandrin і Joan d'Olzinelles
Papa Gregori XI
Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.
Veure Pierre Flandrin і Papa Gregori XI
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Pierre Flandrin і Pere el Cerimoniós
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Veure Pierre Flandrin і Reus
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Pierre Flandrin і Roma
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Pierre Flandrin і Santa Seu
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Veure Pierre Flandrin і Segle XIV
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Pierre Flandrin і Tarragona
Torre del Cambrer
Torre del Cambrer o Castell del Cambrer és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Reus (Baix Camp).
Veure Pierre Flandrin і Torre del Cambrer
Tribunal de la Rota Romana
Palau de la Cancelleria a Roma, seu del tribunal El Tribunal de la Rota Romana (en llatí: Tribunal Apostolicum Rota Romanae) és el tribunal d'apel·lació de la Santa Seu, el tribunal eclesiàstic més alt de l'Església catòlica després del Tribunal Suprem de la Congregació per la Doctrina de la Fe i el Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica.
Veure Pierre Flandrin і Tribunal de la Rota Romana
Urbà VI
Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.
Veure Pierre Flandrin і Urbà VI
Vivièrs (Ardecha)
Vivièrs (en francès Viviers) és un municipi francès, situat al departament de l'Ardecha i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Pierre Flandrin і Vivièrs (Ardecha)
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Veure Pierre Flandrin і 1375