Taula de continguts
18 les relacions: Amazones (mitologia), Antiga Roma, Apotropaic, Aristòtil, Cabra, Dionís, Gòrgones (mitologia), Grec, Guerra a l'antiga Grècia, Hoplita, Llatí, Peltasta, Pentesilea, Quint Esmirneu, Tracis, Tràcia, Vímet, Xenofont.
Amazones (mitologia)
-, Museu del Louvre. Amazona davant d'un altar en una ceràmica grega del 475–450 aC Amazones en la ''Crònica de Núremberg'' Monument a les amazones a Samsun En la mitologia grega, les amazones o amàzones (en grec sg.: Ἀμαζών, pl.: Ἀμαζόνες) eren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confins del món.
Veure Pelta і Amazones (mitologia)
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Pelta і Antiga Roma
Apotropaic
L'adjectiu apotropaic (del grec apotropein, 'desviar') s'aplica als talismans, fetitxes, escultures, figures, oracions, paraules o frases que, pretesament, desvien o desvirtuen les influències malèfiques d'eixarms, encanteris, maleficis, sortilegis, esperits malèvols o qualsevol altra causa.
Veure Pelta і Apotropaic
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Pelta і Aristòtil
Cabra
La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.
Veure Pelta і Cabra
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Veure Pelta і Dionís
Gòrgones (mitologia)
s Estàtua d'una gòrgona (Museu Arqueològic de Parikia, Paros) Les gòrgones o gorgones (en grec antic, Γοργόνες), segons la mitologia grega, eren tres monstres marins: Esteno (o Èsteno), Euríale i Medusa.
Veure Pelta і Gòrgones (mitologia)
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Pelta і Grec
Guerra a l'antiga Grècia
Hoplites grecs La guerra a l'antiga Grècia es refereix a la guerra entre les polis gregues (les ciutats estat de l'antiga Grècia), entre la revolució hoplita del i l'emergència de l'Imperi macedoni al.
Veure Pelta і Guerra a l'antiga Grècia
Hoplita
Recreació d'una formació hoplita. Lhoplita (hoplitēs, derivat de ὅπλον, hóplon) era el guerrer de la infanteria pesant, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia.
Veure Pelta і Hoplita
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Pelta і Llatí
Peltasta
Els peltastes (πελταστής, derivat de πέλτη, 'escut lleuger'; peltarion) són, del ençà, la infanteria lleugera mercenària característica dels exèrcits grecs i hel·lenístics.
Veure Pelta і Peltasta
Pentesilea
Pentesilea, en grec: Πενθεσίλεια o "Penthesilea", segons la mitologia grega, fou la reina de les guerreres amazones, i les va dirigir en la Guerra de Troia.
Veure Pelta і Pentesilea
Quint Esmirneu
Quint Esmirneu (en Quintus Smyrnaeus, en Κόϊντος Σμυρναῖος) també conegut com a Quint Calabri (Quintus Calaber), ja que la primera còpia del seu poema principal es va trobar a Òtranto a Calàbria, fou un poeta grec, autor d'un poema en 14 llibres titulat τὰ μεθ᾽ Ὅμηρον, o παραλειπόμενα Ὁμήρῳ (obra més coneguda pel sobrenom Posthomèrica).
Veure Pelta і Quint Esmirneu
Tracis
Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.
Veure Pelta і Tracis
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Pelta і Tràcia
Vímet
Típic cistell de vímet i canya partida. El vímet, vime, vimen o vim (del llatí vimen) és la branca prima, llarga i flexible de la vimetera i d'altres espècies de salze.
Veure Pelta і Vímet
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Veure Pelta і Xenofont