17 les relacions: Austràlia, Austràlia Occidental, Ésser humà, Clima tropical, Espècie, Família (biologia), Mar, Mascle, Oceà Índic, Ordre, Pavoraja, Peixos, Raïformes, Raids (família), 1939, 1994, 2008.
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Nou!!: Pavoraja arenaria і Austràlia · Veure més »
Austràlia Occidental
Austràlia Occidental és el més gran dels estats d'Austràlia, situat a l'oest d'Austràlia Meridional i el Territori del Nord.
Nou!!: Pavoraja arenaria і Austràlia Occidental · Veure més »
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Nou!!: Pavoraja arenaria і Ésser humà · Veure més »
Clima tropical
Àrees o regions de clima tropical del món segons la classificació climàtica de Köppen. El clima tropical és un tipus de clima que correspon a l'estat mitjà de l'atmosfera en les zones tropicals.
Nou!!: Pavoraja arenaria і Clima tropical · Veure més »
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Nou!!: Pavoraja arenaria і Espècie · Veure més »
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Nou!!: Pavoraja arenaria і Família (biologia) · Veure més »
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Nou!!: Pavoraja arenaria і Mar · Veure més »
Mascle
símbol del déu Mart (estilització de l'escut i l'espasa del déu de la guerra) s'utilitza sovint per representar el sexe masculí. També representa el planeta Mart i és el símbol alquímic del ferro. Mascle (símbol: ♂) és el sexe d'un organisme que produeix el gàmet (cèl·lula sexual) conegut com a esperma, que es fusiona amb el gàmet femení més gran, o òvul, en el procés de fecundació.
Nou!!: Pavoraja arenaria і Mascle · Veure més »
Oceà Índic
L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.
Nou!!: Pavoraja arenaria і Oceà Índic · Veure més »
Ordre
En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.
Nou!!: Pavoraja arenaria і Ordre · Veure més »
Pavoraja
Pavoraja és un gènere de peixos de la família dels raids i de l'ordre dels raïformes.
Nou!!: Pavoraja arenaria і Pavoraja · Veure més »
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Nou!!: Pavoraja arenaria і Peixos · Veure més »
Raïformes
''Paratrygon motoro'' ''Gymnura altavela'' Fòssil de ''Cyclobatis major'' del Cretaci trobat al Líban. ''Fenestraja plutonia'' ''Rhynchobatus djiddensis'' ''Zapteryx xyster'' fotografiat a Panamà. ''Pastinachus sephen'' ''Himantura fai'' capturada a Bora Bora (Illes de la Societat). ''Urolophus cruciatus'' ''Leucoraja erinacea'' Els raïformes (Rajiformes) són un ordre de peixos cartilaginosos del superordre dels Batoïdeus.
Nou!!: Pavoraja arenaria і Raïformes · Veure més »
Raids (família)
''Dipturus laevis'' ''Amblyraja badia'' fotografiada a 1.641 m de fondària. ''Leucoraja ocellata'' ''Neoraja caerulea'' en un segell de les Illes Fèroe. ''Raja brachyura'' ''Raja binoculata'' ''Leucoraja erinacea'' ''Bathyraja isotrachys'' ''Amblyraja radiata'' Els raids o ràids (Rajidae) són una família de peixos cartilaginosos batoïdeus de l'ordre dels raïformes i a la qual pertanyen les rajades.
Nou!!: Pavoraja arenaria і Raids (família) · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Pavoraja arenaria і 1939 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Pavoraja arenaria і 1994 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Pavoraja arenaria і 2008 · Veure més »